Resultats de la cerca
Es mostren 2676 resultats
ventallola
Música
En l’orgue, vàlvula que permet l’entrada de l’aire al salmer just per la canal que correspon a la nota polsada.
En els instruments de tracció mecànica, la ventallola és moguda directament pels dits de l’organista, mitjançant un sistema de tiges que la uneixen amb la tecla Això permet a l’intèrpret un control directe i absolut de la seva obertura o tancament, i, doncs, l’accés o la interrupció de l’alimentació de l’aire al tub corresponent, cosa que no es dona en el cas dels instruments de tracció pneumàtica o elèctrica Les seves dimensions guarden una proporció directa amb el nombre o el consum d’aire dels jocs que governa el mateix salmer Esquema de la situació d’una ventallola © Fototecacat/ Studi…
Vicent Clèrigues
Literatura catalana
Poeta, col·loquier i periodista.
Es comprometé a favor de les idees liberals i fou empresonat durant la reacció del 1823 fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835 Escriví colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o Els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820 Escriví diverses dècimes, en una de les quals fa una defensa de la llengua valenciana També és autor de relacions de miracles València 1829, 1832 i 1845 i de poesies religioses dedicades a…
Crescenci Cerveró
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Estudià humanitats i llatí Les seves obres dramàtiques es representaren amb èxit, però només se n’han conservat tres, i dues jornades de la lletra Extremos de amor y honor , en prosa Escriví poesia en castellà per a les festesen honor de la Mare de Déu dels Desemparats 1667 i per als certàmens valencians del 1656 per a Vicent Ferrer i el 1669 per a Carles II, i d’altres publicades a Luces de la Aurora València 1665 Diverses dècimes seves figuren a Real Academia celebrada en el Real de Valencia València 1669, i inserí algunes poesies en preliminars d’edicions de l’època
Societat Esportiva de Pescadors de Granollers
Pesca esportiva
Club de pesca de Granollers.
Fundada el 1968 sota la presidència de Josep Mas Martí, el substituí Josep Serratusell Sota la seva gestió, l’any 1972 s’aconseguí la pista de pesca simulada que ha estat referència de tot l’Estat Espanyol, en què s’han celebrat, any rere any, la majoria dels Campionats d’Espanya de l’especialitat També destacà en la modalitat de mar-costa, en la qual aconseguí el Campionat d’Espanya de clubs Alguns dels seus esportistes més destacats han estat els germans Antoni i Martí Barnils, Joan Puigví, Rafael Baqué, els germans Pere i Francesc Totusaus, Leandre Hernández i Mateo Ferrer,…
Jaume Vendrell March
Escalada
Escalador.
Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, des del principi de la dècada de 1940 obrí vies a roques de Montserrat, com el Frare Petit, la Vella, el Dauet d’Agulles, la Bitlla, la Bessona Inferior, la Boleta del Portell Estret i la GAM del Cavall Bernat, aquesta última amb Balcells, Carbó i Ventura 1952 A Sant Llorenç del Munt obrí la paret nord-oest del Gegant de les Fogarosses 1942, i al Pedraforca, vies a la Canal Roja i a l’agulla gran del Calderer, ambdues el 1943 Ferrer de professió, juntament amb els germans Estorach i Jordi Ferrera, fabricà…
Sanxo
Pintura
Família de pintors mallorquins.
Esteve Sanxo s XVII, conegut per Bracet , fou deixeble de Pere Ferrer té obres notables, com Sant Rafael acompanyant Tobies Palma, Monti-sion i els quatre Arcàngels de la capella de la Pietat de la catedral de Mallorca El seu fill, Salvador Sanxo i Ventaiol — Palma, Mallorca 1764, pintà una Assumpció Santa Eulàlia i altres olis per a la capella de la Verge de l’Hospital i al Monti-sion de Pollença Fill seu fou Salvador Sanxo II — Palma, Mallorca 1811, l’obra més coneguda del qual és el Ramon Llull de l’església d’Andratx treballà també per a la catedral i a Sóller
escanyador
Oficis manuals
Eina de ferrer, semblant a un martell d’escaire, però amb un ferro més llarg que serveix per a fer ranures.
comtat de Xestalgar
Història
Títol concedit el 1628 a Baltasar de Montpalau i Ferrer, senyor de Sanç i de Sot de Xera, cavaller de Calatrava.
Passà als Montsoriu, als Escrivà d’Íxer, comtes d’Alcúdia, als Castellví, comtes de Carlet, als Català de Valeriola, als Frígola i als Saavedra
El Vapor Vell

Dibuix de l’interior d’El Vapor Vell
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Nom amb el qual fou popularment coneguda la fàbrica tèxtil establerta a Sants (Barcelona) per Joan Güell i Ferrer, el 1840.
Assolí una remarcable prosperitat gràcies al privilegi d’introducció de primeres matèries que obtingué per a la fabricació de velluts El 1848 passà a formar part del patrimoni de la nova societat Güell, Ramis i Companyia El 1855, durant la vaga general, hi fou assassinat Josep Sol i Padrís Eusebi Güell i Bacigalupi la tancà i la traslladà a Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat, l’any 1891, on formà part de la colònia Güell
música de Solsona
Música
Música desenvolupada a Solsona (Solsonès).
Ha estat seu episcopal del 1593 al 1851 i a partir del 1895, any que el bisbat de Solsona fou restaurat Prèviament a la seva erecció com a seu episcopal, el conjunt catedralici acollí un monestir regit per la regla augustiniana Es té constància de l’existència dels càrrecs de xantre i organista al servei de la collegiata des del 1340 El 1585 està documentada la presència de l’organista Mateu Torres, encara que no se sap en virtut de què ni quant de temps hi restà El memorial presentat a Felip II el 1590, ponderant la idoneïtat de Solsona com a nova seu episcopal, mostra una consolidada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina