Resultats de la cerca

Fou donat en ostatge pel seu pare en les negociacions entre la Unió i el rei 1289 Lluità contra Castella i assistí a les vistes d’Ágreda, on fou acordada la divisió del regne de Múrcia 1304 Jaume II de Catalunya-Aragó li cedí el seu títol de senyaler de l’Església, poc abans d’anar, junts, a la conquesta d’Almeria 1309 Recuperà de l’almirall Bernat de Sarrià el castell d’Orxeta 1309-12 Enviat a Nàpols i Sicília per tractar la pau entre els reis Robert I i Frederic II 1316, descobrí l’existència de Napoleó d’Aragó, fill bastard de Jaume II, el qual informà del fet Projectà una visita al Sant…

De tendències neoromàntiques, era conegut com a enginyer, financer, economista i polític d’ideologia liberal Fou ministre de foment del govern revolucionari del 1868 i, més tard, ministre d’hisenda 1874 Els seus nombrosos drames, escrits amb un vers fàcil, assoliren èxits espectaculars entre el públic de l’època en són els més característics O locura o santidad 1877, El gran galeoto 1881, En el seno de la muerte 1879, Lo sublime en lo vulgar 1890, Mariana 1892, La duda 1898 i A fuerza de arrastrarse 1905 Són obres sovint destinades al repertori d’actors com Antonio Vico, Rafael Calvo o María…

Té per genearca el marcgravi Leopold mort el 907, probablement pertanyent al llinatge bavarès dels Huosi , que era cosí i general de l’emperador Arnulf I Fou pare dels ducs de Baviera Arnulf II mort el 937 i Bertold I mort el 947 Aquest darrer fou besavi del comte Otó I de Scheyern mort el 1072, el qual fou avi del comte Otó IV de Scheyern mort el 1156, dit també Otó de Wittelsbach Els Wittelsbach , perquè feu construir el castell de Wittelsbach, prop d’Aichach Alta Baviera, on passà a residir Tot i així, cap dels seus successors no emprà mai més el nom de Wittelsbach, bé que per a designar…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del seu oncle Justus Quantz, i posteriorment estudià amb JA Fleischhack També rebé classes de clavicèmbal de JF Kiesewetter Entrà en contacte amb les obres de compositors de la generació precedent, com HIF von Biber, JJ Walther i A Corelli, i amb les d’autors contemporanis, entre ells A Vivaldi, GPh Telemann i JD Heinichen Es traslladà a Viena per estudiar contrapunt amb JD Zelenka, deixeble de JJ Fux El 1718 fou nomenat oboista a la capella de la cort d’August II de Polònia Entre el 1724 i el 1727 completà la seva formació a Itàlia, França i…

Com a periodista ha estat corresponsal a Brusselles i, posteriorment, de retorn a Barcelona, del diari perpinyanès L’Indépendant Autor d’una àmplia bibliografia, la seva obra combina crònica, biografia, entrevista, assaig, llibres de viatges i dietari El seu primer llibre publicat fou la biografia Frederic Escofet, l’últim exiliat 1979, i en el mateix gènere aparegueren Josep Pla, biografia de l’homenot 1990, sobre el qual publicà posteriorment La vida de Josep Pla a l’Empordà 1991, Les dones de Josep Pla 2001, Les preguntes pendents de Josep Pla 2006, Josep Pla sis amics i una amant 2019 i…

La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…

Desenvolupament enciclopèdic L’origen del text és una peça en un acte del mateix autor, Les dues reines , publicada a les pàgines de “Lo Gai Saber” al final del 1878 i començament del 1879 L’obra dramatitza el conflicte entre Sibilla de Fortià i Violant de Bar arran de la mort de Pere el Cerimoniós i l’ascens al tron de Joan I Soler contraposa l’orgull i l’ambició de la primera a l’amor maternal de la segona, ja que el seu fill ha estat segrestat per Sibilla, que pretén la corona L’odi que es manifesten les dues reines és el principal motor de l’obra, bé que no hi falta la història amorosa,…

Incorporà el ducat de Saxònia-Altenburg el 1672 i des del 1675 passà a denominar-se ducat de Saxònia-Gotha-Altenburg El 1680 se'n separaren diversos territoris per a formar ducats independents, i durà fins el 1825, que Gotha fou unit al ducat de Saxònia-Coburg i Altenburg al de Saxònia-Hildburghausen

Situada sobre els vessants del Monte Luco, és un centre agrícola, amb algunes indústries tèxtils i alimentàries Des del 1958 s’hi celebra el Festival dei Due Mondi de música i arts escèniques, fundat per GC Menotti Antiga ciutat umbra, esdevingué la colònia llatina de Spoletium 241 aC Bisbat des del segle III Fou capital d’un ducat longobard 517-1230 que comprenia tota la part muntanyosa de la Itàlia central Destruïda per Frederic Barba-roja 1155 i reconstruïda per Innocenci III, fou consignada 1198 al cardenal Gregorio Crescenzi Domini de l’Església 1230, després de moltes…

La capital és Schwyz 13 100 h est 1993 S'estén entre el sector oriental del llac dels Quatre Cantons i el de Zuric, a la zona dels Prealps de Glaris, amb altituds que solament al SE superen els 2 000 m La població 130,5 h/km 2 1994 és de llengua germànica i en gran majoria 92% catòlica La seva riquesa bàsica és la ramaderia bovina, raça ben coneguda que porta el seu nom També té importància el turisme Comunitat lliure de pagesos a l’edat mitjana amb Landsgemeinde o assemblea comunal sota els senyors d’Habsburg, el 1240 li fou atorgada carta de franquesa per Frederic II El 1291 constituí l’…