Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
el·lèbor
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de fulles palmaticompostes, de flors actinomorfes de periant verd, disposades en cima, i de fruits en plurifol·licle.
Les principals espècies del gènere són els marxívols marxívol H foetidus , l' ellèbor verd H viridis , que es fa a terra alta, i l' ellèbor negre H niger , propi dels Alps i conreat en jardineria, que floreix pel desembre, les flors del qual, blanques o rosades, són conegudes com a roses de Nadal
eleagnàcies
Botànica
Família de l’ordre de les mirtals integrada per plantes llenyoses de fulles cobertes de pèls esquamosos o estrellats, de flors tetràmeres, generalment hermafrodites, i de fruits nuciformes.
En jardins són plantats l' arç groc Hippophae rhamnoides i l' arbre del paradís Elaeagnus angustifolia
vil·là
Botànica
En certs fruits procedents d’un ovari ínfer, calze transformat en un conjunt de pèls simples o plomosos, de setes o d’esquames, o en una corona membranosa.
Constitueix un òrgan de disseminació anemocora Són típics els villans dels aquenis de moltes compostes
fetgera blanca
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les saxifragàcies, alta de 10 a 30 cm, de fulles cordiformes, de flors terminals solitàries de color blanc i de fruits capsulars.
És comuna als prats humits i als aiguamolls dels Pirineus
suspensió
Dret
Dret canònic
Censura per la qual és prohibit a un clergue l’exercici d’un ofici o és privat dels fruits d’un benefici que posseeix, o ambdues coses alhora.
Entre les suspensions d’ofici hi ha la de jurisdicció, la d’orde a divinis, la d’alguns ordes concrets o ministeris
salsufragi
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges primes de fins a 20 cm, de fulles linears, de flors blanquinoses i de fruits en càpsula.
Creix en penyes, a les muntanyes del sud d’Europa En medicina popular és usada contra les pedres de la bufeta
cardamina
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les crucíferes, que rarament ultrapassen els 50 cm, de fulles generalment pinnatisectes, flors blanques o purpúries i fruits en síliqua.
Viuen en prats humits a les regions fredes de l’hemisferi boreal abunden als Pirineus
anacicle
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, de fulles retallades, flors en capítol, de lígules blanques o grogues i fruits en aqueni, plans i alats.
Són freqüents a les vores dels camins de la regió mediterrània L' anacicle valencià dit també bolig A valentinus és anual, presenta capítols grocs, i pràcticament no té lígules
herba tora
Herba tora
peganum (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, fulles profundament palmatipartides, de flors grogues, en raïm, i de fruits fol·liculars.
Creix en prats i en roquissars de l’alta muntanya
marfull
Botànica
Arbust perennifoli, de la família de les caprifoliàcies, d’1 a 3 m d’alt, de flors blanques o rosades, arranjades en corimbes, i de fruits bacciformes negrosos.
Es fa en alzinars i garrigues