Resultats de la cerca
Es mostren 905 resultats
malvesc
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les plumbaginàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles rudes, les inferiors peciolades i oblongues i les superiors sèssils, estretes i auriculades, de flors violetes, amb la corol·la infundibuliforme i quinquelobulada, i de fruits secs de dehiscència valvar.
Creix en vores de camps i camins, en abocadors i en altres llocs secs, al sud d’Europa Té un ús oficinal, com a rubefaent i vesicant, i contra la tinya i la ronya
cagamuja
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les euforbiàcies, del grup de les lleteroles, de tija fistulosa, robusta, erecta, de 50 a 100 cm d’alçada, de fulles lanceolades, oposades, enteres, d’inflorescències agrupades en umbel·la i de fruits en càpsula molt grossa, tricarpel·lar i llisa.
Es fa en terrenys incultes, en camps no lluny de llocs habitats
orella d’os
orella d’os
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les gesneriàcies, de fulles en roseta, ovades o rombals, rugoses, peloses a l’anvers i llanoses al revers, de flors de color violeta fosc, amb el centre groc ataronjat, solitàries o en petits grups, sobre peduncles, i de fruits capsulars.
Endèmica dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques, es fa exclusivament a les roques calcàries ombrívoles En medicina popular és usada com a pectoral
pedrosa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les valerianàcies, de 5 a 40 cm d’alçada, sovint vermellosa, de fulles lirades o pinnatífides, i de flors rosades, infundibuliformes i giboses, agrupades en inflorescències cimoses capitades. Creix en prats secs, indrets pedregosos, etc, a la regió mediterrània.
regalèssia de muntanya
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, cespitosa, de soca llenyosa i dolcenca, de fulles compostes de tres folíols lanceolats o linears, de flors rosades o purpúries, oloroses, aplegades en glomèruls, i de fruits en llegum terminat en bec i amb una o dues llavors.
Creix en prats d’alta muntanya, als Pirineus i en altres serralades europees
ravenissa incana
Botànica
Planta herbàcia generalment biennal, de la família de les crucíferes, de 40 a 90 cm d’alçària, amb fulles inferiors lirades o pinnatífides i fulles superiors lanceolades, amb flors d’un groc clar, en raïm, i amb fruits en síliqua, aplicats a l’eix del raïm.
Habita erms, vores de camins, runes, etc, a la regió mediterrània
raïm de moro

Raïm de moro
max guitare (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les fitolacàcies, d’1 a 2 m d’alçària, d’olor forta, amb fulles esparses lanceolades, de tonalitats purpúries, sobretot a la tardor; amb flors blanquinoses, disposades en raïms llargs, i amb fruits esquizocàrpics bacciformes, de color purpuri fosc.
Creix en erms humits, terraplens, etc Prové de l’Amèrica del Nord, però és molt estesa a tota la regió mediterrània És planta tòxica, però a petites dosis ha estat emprada com a purgant i vomitiva
pota de gat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, dioica, de 5 a 25 cm d’alt, atofada, de fulles amb el revers blanc i densament tomentós, les basals espatulades i les caulinars lanceolades o linears, i de capítols blancs o rosats, aplegats en petits corimbes.
Es fa en pastures, rasos i roquissars de l’alta muntanya Els capítols són emprats en medicina popular contra la tos i certes malalties del fetge
vara d’or
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles inferiors oblongues, dentades i curtament peciolades, i fulles superiors lanceolades, enteres i sèssils, de capítols grocs, petits i nombrosos, reunits en tirsos fullosos, i de fruits en aqueni, pelosos.
Es fa en boscs, matolls, prats i roquissars, a les terres no gaire àrides d’Europa Té virtuts diürètiques i astringents
ungla de gat

Ungla de gat
Aleksandr Ebel (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, viscosa, de 20 a 60 cm d’alçada, de tiges subllenyoses i recobertes de pèls glandulars, de fulles trifoliolades, de flors grogues, sovint amb estries porpres, agrupades en raïms fullosos, i de fruits en llegum, penjants i pilosos.
Creix en llocs pedregosos o sorrencs, a la regió mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina