Resultats de la cerca

Tinent de la milícia nacional 1822, s’exilià a Montpeller en acabar el Trienni Constitucional 1823 Habità després a Alacant i a Madrid Progressista, fou ministre 1836 i 1843, alcalde de Madrid i president del govern, en caure Espartero 1843 Fou professor de la Sociedad de Instrucción Pública 1840 Es distingí com a orador la minoria liberal li encarregà, el 1834, de rebatre el discurs de la corona, en defensa de la intangibilitat dels drets individuals i la independència del poder judicial, i molts dels seus discursos foren publicats

Fou apotecari de Sant Cugat del Vallès i més tard de l’exèrcit, amb el qual passà a Itàlia 1741, on conegué naturalistes destacats El 1748 passà a Madrid, on fou apotecari dels hospitals General i de la Pasión Des del 1755 fou professor de botànica del Jardín Botánico de Madrid Publicà dos fulletons un amb la descripció del gènere Cerviana 1739 que Linné anomenà més tard Minuartia minuàrtia en honor seu, i un altre amb la descripció de l’espècie Cotyledon hispanica 1739 Estigué en contacte amb Linné i botànics francesos

El 1865 Alcalá Galiano, amb la finalitat purament documental que pintés i dibuixés la vida popular, el pensionà oficialment perquè pogués viatjar per la península Ibèrica A causa de la revolució del 1868 li fou retirada la pensió, i es dedicà a la illustració de periòdics “El Museo Universal”, “La Ilustración de Madrid” El realisme de Bécquer, matisat per un Romanticisme sobrevivent, donà una versió lírica de la gent del poble del s XIX Una bona collecció d’obres seves és al Museo de Arte Moderno, de Madrid

Estudià al Conservatori de Madrid, i posteriorment ho feu a París Després de realitzar diverses gires de concerts arreu d’Europa, tornà a Espanya A partir del 1916 exercí com a docent al Conservatori de Madrid, centre del qual més tard fou director, i enregistrà diversos discos amb obres d’autors espanyols clàssics i contemporanis, especialment d’I Albéniz, E Granados, J Turina i M de Falla, de qui el 1916 estrenà Noches en los jardines de España En el terreny de la música de cambra acompanyà sovint Jacques Thibaud i Gaspar Cassadó

Estudià a Roma i residí a Nàpols, on collaborà en les obres del palau dels virreis Cridat a Madrid per Felip II, li fou encarregada la construcció del monestir d’El Escorial, del qual féu els plans, retocats en part pel rei A la seva mort JHerrera continuà les obres deixà una part important edificada, de la qual destaquen la façana sud i el pati dels Evangelistes, la seva obra mestra Treballà també a Aranjuez i sembla que féu, a Madrid, la façana de l’església de Las Descalzas Reales

Doctor en farmàcia i ciències naturals, fou secretari general del Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1939, professor de zoologia i mineralogia de la Universitat de Madrid, director de l’Instituto de Edafología de Madrid i membre de la Pontificia Accademia delle Scienze 1948 S'ordenà capellà de l’Opus Dei 1959 i fou nomenat rector de l’Estudio General de Navarra 1960 Publicà El suelo 1940, Origen y formación del humus 1948, Edafología , en collaboració amb A Hoyos de Castro 1948-55 i Consideraciones sobre la investigación científica 1951

Residí a Cuba 1842-49 Es destacà en la guerra d’Àfrica, on fou ferit a Wad-Ras, el 1860 Ascendit a general 1863, s’oposà a la revolta de Madrid del 1866, però s’uní a la revolució del 1868 Capità general de Cuba 1873-74, collaborà a Madrid a restaurar els Borbó, i fou ministre de la guerra del primer govern d’Alfons XII 1874-75 Tornà a ésser capità general de Cuba 1875-76, i de Filipines 1883-85, i fou novament ministre de la guerra en 1885-86

Després de jugar en el Royal Racing de Brusselles, on els seus pares s’havien exiliat, l’any 1952 fitxà pel RCD Espanyol, on jugà tres temporades El 1955 s’incorporà al Real Madrid, on jugà fins el 1959 i amb el qual guanyà dues Copes 1956, 1957 i les dues primeres Lligues disputades 1957, 1958 Jugà 41 partits amb la selecció espanyola i aconseguí l’or en els Jocs Mediterranis 1955 Com a entrenador, fou campió d’Europa amb el Real Madrid i els anys 1962 i 1964 fou seleccionador espanyol

Prestigiós fotògraf professional des del 1956, es traslladà a Madrid, on realitzà exposicions i publicà llibres fotogràfics i reportatges en revistes com Gaceta Ilustrada , Paris-Match , Panorama  i Observer , i també per al departament de publicitat de la productora de Samuel Bronston i la Secretaria de Turisme, pels quals rebé diversos guardons nacionals i internacionals El 1965 s’inicià com a director de curts documentals, un dels quals, El que enseña 1965, fou premiat en el Certamen de Bilbao i participà en el de Tours El 1970 dirigí el seu únic llarg, Topical Spanish , un musical pop…

Vida S’inicià de molt jove en el món de la música sota el mestratge de Juan Latorre Es traslladà a Barcelona el 1903 per estudiar enginyeria industrial i posteriorment filosofia, activitats que compaginà amb la composició El 1911 obtingué el primer premi d’un concurs internacional de composició convocat per la Societat Nacional de Música de Viena per la seva Suite levantina , obra que revisà i retitulà el 1914 com a Poema de niños Aquest guardó feu que es decantés definitivament per la música, i anà a ampliar els seus estudis primer a Múnic, on conegué Max Reger, i després a París, on fou…