Resultats de la cerca
Es mostren 45730 resultats
flauta
Flauta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Família d’instruments aeròfons que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat a la seva embocadura, el qual, en dividir el flux d’aire que hi penetra, fa entrar en vibració la part d’aquest que passa a l’interior del tub ressonador, el qual l’amplifica i en permet la modulació.
En la nostra cultura, els instruments més coneguts d’aquesta família són la flauta travessera i la flauta de bec En ser dirigit contra el bisell -amb els llavis o des d’un canal -, l’aire produeix ‘sons eòlics’, als quals s’afegeixen els ‘sons d’escletxa’, generats per l’aire en sortir per una obertura petita -els mateixos llavis del flautista o el canal- La combinació d’ambdues vibracions produeix el so inicial, el qual, un cop tramès a l’aire de l’interior del tub -que actua d’amplificador i estabilitzador del to-, es convertirà en un so potent i estable Les flautes més…
caulobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonodals; de forma de bacil curt, lleugerament corbat, o de vibrió, tenen un peduncle més o menys llarg, d’origen molt divers segons els gèneres, amb el qual es fixen a un substrat submergit; són gramnegatius.
Oxiden l’ió ferrós a fèrric, el qual fan precipitar sovint en forma de càpsules o fixen al peduncle Viuen característicament en aigües dolces molt oligotròfiques, on creixen molt lentament Els gèneres més importants són Caulobacter caulobàcter i Gallionella gallionella
estil
Música
Forma característica en la qual un individu o un grup d’individus realitzen una acció de manera que es distingeixi, en major o menor grau, de la forma en què ho fa algú altre.
El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…
Vilaragut
Armes dels Vilaragut
Llinatge valencià, l’origen, poc demostrat, del qual podria haver estat la casa reial d’Hongria, d’on Joan de Vilaragut degué passar a França i, després d’algunes campanyes guerreres, a Catalunya.
Altres autors, potser més versemblantment, els atribueixen a la casa pairal prop d’Oristà, al Lluçanès el primer nom conegut, d’aquesta casa, podria ésser el de Bertran de Vilaragut 1185 A més d’un Guillem de Vilaragut que anà a la campanya de Mallorca, on adquirí terres 1229, alguns dels seus membres anaren a la conquesta de València 1238 amb certesa, Arnau de Vilaragut i Pere de Vilaragut , possiblement germans, que foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats Pere de Vilaragut fou veguer d’Osona i Bages, i li fou atorgat, vitalici, el castell de Doscastells 1265…
ortigosa
Geobotànica
Comunitat vegetal ruderal en la qual preponderen les ortigues.
perfumador
Recipient dins el qual hom crema substàncies oloroses; peveter.