Resultats de la cerca
Es mostren 13398 resultats
Francesc Prat i Figueres
Literatura catalana
Poeta.
Estudià filologia catalana i hispànica a la Universitat de Barcelona Inicià la seva trajectòria poètica amb Paradís de cendra 1982 i l’ha continuada amb El soldat rosa 1983, premi Vicent Andrés Estellés, i Larari 1986, premi Crítica Serra d’Or Es tracta d’una poesia de transparències emotives, que a vegades es presenta com un aplec de notes disperses o un dietari La poesia de Prat és d’una gran delicadesa i subtilesa que palesa una profunda influència de la poesia oriental clàssica
,
Vicenç Piera i Tosseti
Literatura catalana
Escriptor.
Dirigí la publicació bilingüe El Telégrafo Catalán 1878-81 És autor de l’estudi La electricidad explicada sucintamente según la física 1878, d' El santuario de San Sebastián 1881 i 1917 i d’un Estudio crítico sobre las tragedias de Víctor Balaguer Deixà inèdites també poesies en castellà i català
Balbina Pi i Sanllehy

Balbina Pi i Sanllehy
© Família Barcena
Història
Anarcosindicalista.
Obrera del tèxtil, començà a destacar com a organitzadora sindical el 1917 dins el sindicat del ram fabril i tèxtil i la federació local de Sabadell Collaborà després regularment a Solidaridad Obrera i en 1920-21 fou una activa propagandista en les campanyes de protesta en solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola S’allunyà de la militància activa el 1936 Posicionada a favor de la Federació Anarquista Ibèrica FAI durant la Segona República, el 1936 formà un grup femení propi i anticlerical, La Agrupación Feminista Anticlerical, arran de les discrepàncies amb alguns sectors…
Francisco de Peña
Història
Erudit i canonista.
Doctor en teologia i en drets per la Universitat de València Anà a Roma, on Felip II l’elegí com a auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa 1588 Fou prelat domèstic, jutge apostòlic delegat i promotor dels processos de canonització, entre d’altres, de Ramon de Penyafort Fou degà de la Rota del 1604 al 1612 Publicà diversos tractats de dret canònic, allegacions jurídiques, decisions de la Rota 1648-50, biografies de sants, com la Vita Sancti Raymundi de Peñafort 1601, edició d’una biografia antiga anònima que illustrà i completà amb la relació de la seva canonització…
Josep Maria Massià i Vidiella
Cristianisme
Prelat.
Franciscà 1831, després de l’exclaustració es traslladà a Itàlia 1835 i el 1838 fou ordenat Després de predicar ale Estats Pontificis, el Piemont i Sardenya, el 1853 s'embarcà a Barcelona cap al continent americà De Valparaíso passà a El Callao i després a Lima, on fou comissari general de l’orde al Perú i a l’Equador 1854-1874 Oposat al govern liberal del Perú, el 1874 fou desterrat, i passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja 1876, diòcesi que presidí, després d’una altra interrupció, del 1877 al 1895 El 1909 en fou incoat el procés de beatificació, que tanmateix no prosperà
Ramon Masifern i Marcó
Literatura catalana
Música
Escriptor i compositor.
Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900, La vida al…
,
Alfons Maseras i Galtés
Literatura catalana
Escriptor, periodista, publicista, traductor i crític d’art.
Fill de metge, havia de seguir la carrera del pare, però, contra la voluntat de la família, abandonà els estudis i debutà en el món literari amb només catorze anys escriví el monòleg dramàtic teatral en vers Repatriat , estrenat el 1899 En acabar l’any ja freqüentava Els Quatre Gats, on probablement feu amistat amb Picasso, que el retratà el 1900 aparegueren a Joventut i a Catalunya Artística les seves primeres publicacions, i el 1901 dirigí, juntament amb E Alfonso, la revista Auba En aquesta primera etapa collaborà també a Pàtria Nova , de Reus, on el 1906 pronuncià a la seu local de la…
,
Vicenç Martorell i Portas
Militar
Enginyer militar.
Dirigí la brigada topogràfica d’enginyers de l’exèrcit 1920-24 encarregada d’aixecar el Pla de Barcelona i els encontorns, per a estudiar la defensa marítima de la ciutat El 1925 passà a dirigir la nova oficina del pla de la ciutat de l’ajuntament Fou coautor de la planificació espacial del CENU 1937 Després de la guerra civil de 1936-39, ocupà el càrrec d’enginyer en cap de l’agrupació de serveis tècnics d’urbanisme i valoracions de l’ajuntament de Barcelona Des del 1948 fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts És autor de diverses obres sobre cartografia de Barcelona i coautor de l’obra…
Pere Martínez i Noguera
Art
Artista plàstic conegut amb el nom de Noguera.
Es formà amb el terrissaire Lluís Puigdemont i a l’Escola Massana de Barcelona 1963-68 En 1968-72 realitzà escultures volumètriques i posteriorment emmotllats d’objectes Més endavant féu obres conceptuals utilitzant materials diversos
Josep Marín i Sospedra
Atletisme
Marxador i entrenador.
Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, Los Ángeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, i quedà sempre entre els deu primers classificats, tant en la prova dels 20 km com en la dels 50 km La seva millor posició fou el quart lloc en la prova de 20 km a Seül Fou subcampió del món de 50 km 1983 i medalla de bronze en 20 km 1987 Així mateix, fou campió d’Europa de 20 km i subcampió de 50 km 1982, i participà en tres campionats europeus més Fou tretze vegades campió d’Espanya i setze vegades campió de Catalunya, i tingué els rècords estatals de 20 km i de 50 km tant en pista com en ruta El…
,