Resultats de la cerca

Aquesta església és la capella del veïnat de Miravall, situat al sud de Juneda, tocant al terme de Castelldans Se’n té notícia per primera vegada en la visita pastoral del bisbat de Lleida de l‘any 1361, en què consta que era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Castelldans Actualment és un edifici refet, amb una façana amb trets renaixentistes

Pertanyent a una dinastia de músics francesos, es donà a conèixer amb diverses cantates, sobretot Le soleil vainqueur des nuages 1721, dedicada a Lluís XV Té també un oratori, Historie de la femme adultère , cants i motets, peces d’orgue i de clavecí Introduí a França la cantata i la sonata italiana i procurà de fusionar el gust italià i el francès

Fill d’un pastor, ensenyà grec a Ginebra 1582, Montpeller 1595 i Lió 1598 Enric IV el cridà a París 1599 com a bibliotecari reial El 1610 s’establí a Anglaterra, on fou protegit per Jaume I, que l’utilitzà com a pamfletari religiós, especialment contra els jesuïtes Edità autors grecs i llatins Té un gran interès la seva correspondència

Treballà a la cort d’Isabel I de Castella, on féu el Políptic de la reina 1490 Palacio Real, Madrid El 1505 signà el contracte per a les pintures de l’Estudio de Salamanca i el 1509 el del retaule de la catedral de Palència Miniaturista en la primera època, el seu estil té un acabat minuciós i un gust pels tons clars

Obrí la literatura danesa als corrents ideològics i estètics europeus Historiador — Introduction til de fornemste europaeiske Rigers Historie ‘Introducció a la història dels principals regnes europeus’, 1711— i escriptor satíric — Peder Paars 1719-20—, té una sòlida producció dramàtica, influïda per la Commedia dell’Arte, Molière i els clàssics Den Vaegelsindede ‘El vacillant’, Jean de France, Jeppe paa Bjerget, Mester Gert Westphaler 1920

Deixeble de Joan Colom, inicià la seva activitat artística com a pintor paisatgista Fou premiat a la Biennal de Venècia 1941 i a l’Exposició Internacional de Canes 1955 Des del 1950 s’installà a la Bisbal d’Empordà, on es dedicà a la producció de ceràmica artística, inspirada en formes tradicionals catalanes Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona

Format a Llotja i a l’Escola de Teoria dels Teixits de Barcelona Com a projectista industrial dissenyà tapissos, joies, teixits, ceràmica, mosaics, d’un Modernisme elegant i contingut Entre el 1900 i el 1910 guanyà premis importants a Barcelona, Madrid, Atenes, Saragossa, Rotterdam, Mèxic, Quito, Buenos Aires, etc Té dedicada una sala al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona

La més corrent és l’obtinguda amb n = 10, amb la qual cosa la raó val =1,26 Els termes d’aquesta sèrie són 1 1,25 1,6 2 2,5 3,15 4,5 6,3 8 10 Aquesta sèrie, ideada el 1879 per l’enginyer Charles Renard Damblaim 1847 — Meudon 1905, té aplicació en diversos camps industrials

El terme aparegué al segle XIII per a designar la vox organalis de l' organum florit, del discant i de la clausula Una tercera i una quarta veu afegides al tenor i al duplum s’anomenen triplum i quadruplum respectivament Quan el duplum té un text propi diferent del text del tenor aleshores s’anomena motetus , del francès mot , és a dir, paraula

En el ritu bizantí, cantor que recita, frase per frase, el text dels cants litúrgics de l’ofici, que el cor repeteix amb la melodia pertinent, escandint cada frase Aquesta és una pràctica conservada sobretot als monestirs, i, en certes ocasions, té l’origen en el fet de facilitar el text als cantors, que, per manca de llibres, cantaven de memòria