Resultats de la cerca

Titulat el 1915 És considerat un dels més directes collaboradors i deixebles de Gaudí Autor de diversos edificis civils a Barcelona i a Blanes i d’esglésies a Mollerussa, Pujalt, Balaguer, Artesa de Segre, Térmens, Palau de Plegamans i la Guàrdia Restaurà la catedral de Solsona, ciutat on construí el seminari major Fou codirector de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona des del 1950 Publicà El Temple de la Sagrada Família 1929, L’església de la Colònia Güell en doble versió catalana i anglesa i El pensament de Gaudí 1981, així com nombrosos articles de tema…

Estudià farmàcia a Barcelona i fou catedràtic del Colegio de Farmacia de Pamplona 1829-38, ciutat on es llicencià en medicina 1837 Revisà una nova edició de la Filosofía de la elocuencia , d’Antoni de Capmany 1836, i de la traducció de l' Histoire naturelle , de Buffon, que prologà Interessat per les primitives tècniques fotogràfiques, publicà una Exposición y descripción del daguerrotipo y del diorama 1839 Passà a Madrid, on fou catedràtic de química general de la facultat de medicina i membre 1862 de l’Academia de Ciencias Médicas Es distingí pel seu humanitarisme durant l’…

Germà de Claudi Planas i Font Els primers estudis musicals els feu a la seva vila natal amb A Urgellès, i posteriorment els amplià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1896 tornà a Vilanova i la Geltrú, on substituí Urgellès en el magisteri de la capella de l’església de la Immaculada Concepció, i fou professor de música a les Escoles Pies i a la Beneficència La majoria de les fonts li atribueixen una Misa en mi bemol 1910, les sarsueles L’Arsiceta , El Boronet i El consejo de amor i algunes sardanes Realitzà una important tasca docent a la seva ciutat natal durant més…

Senyor de Seró, Rialb i la Torre Salbana, que heretà dels Alentorn per la seva línia materna Germà de Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí Com ell, intervingué en la política barcelonina de la darreria del segle XVII i també es passà al bàndol austriacista Preparà la conspiració del 1704 i el 1705 fou premiat pel rei arxiduc Carles III amb el títol de marquès d’Alentorn Durant el setge de Barcelona del 1706 aconduí a la ciutat reforços des de Girona Fou coronel del regiment de la diputació de Barcelona fins el 1707 Més tard lluità al front de Lleida No consta que s’exiliés…

Estudià a Cervera, on es llicencià el 1790 Exercí a Puigcerdà, on el 1800 féu les primeres experiències amb la vacuna antivariolosa de Jenner, que introduí als Països Catalans Posteriorment féu vacunacions a Barcelona i informà dels resultats a la comissió de vacunacions de París Nomenat catedràtic de clínica a Barcelona 1817, es destacà durant l’epidèmia de febre groga d’aquesta ciutat 1821, durant la qual féu amistat amb el metge observador francès É Pariset El mateix any fundà el periòdic mèdic Periódico de la Sociedad de Salud Pública Entre les seves publicacions figuren La…

Fill de Murat II, conquerí Constantinoble 1453, malgrat els intents de croada d’Alfons el Magnànim, i hi feu executar Joan de la Via, entre altres, per la seva defensa de la ciutat Ocupà Sèrbia 1459 i la Morea septentrional 1460, però hagué de signar la pau amb l’albanès Iskandar Beg, vassall de la corona catalanoaragonesa La llarga guerra contra Venècia 1463-79 menà a l’annexió turca del Negrepont 1470, Croia i Scutari 1479 Mehmet II posà fi al domini genovès a la mar Negra Sinop i Trebisonda, 1461, però fracassà a Rodes enfront dels cavallers de Sant Joan 1480 Protegí la…

Associat als sants Exuperi, Càndid, Víctor, Innocenci i Vidal, la llegenda els fa membres de la legió tebana, tota ella màrtir de Crist El seu culte donà origen al monestir i, posteriorment, a la ciutat suïssa de Sankt Moritz o San Murezzan Venerat també als Països Catalans, el nom de Maurici o Mori no és estrany a la toponímia catalana El seu martiri ha estat objecte de diverses representacions pictòriques, entre les quals es destaca la pintura d’El Greco Martiri de Sant Maurici i de la legió tebana ~1580, al monestir d’El Escorial La seva festa se celebra el 22 de setembre

Cavaller, net, possiblement, de l’escriptor Domènec Mascó Serví Ferran II en el setge de Màlaga durant la guerra de Granada, i durant la guerra de les Germanies participà, contra els agermanats, en la batalla de Gandia 1521, al costat del lloctinent general Continuà un dietari de la ciutat de València iniciat per Guillem Mir des del 1306 fins al 1491, en el període comprès entre el 1492 i el 1503 —algunes fonts apunten que aquesta atribució no té cap fonament i que el continuador fou Lluís Mascó —, dietari que ja en el segle XIX fou continuat per FX Borrull  amb notícies fins el…

De petit es traslladà amb la seva família a València i començà de treballar-hi com a ajudant d’escenògraf per a diverses companyies teatrals, mentre estudiava dibuix a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Treballà amb Tadeu Villalba en la construcció de carrosses i falles Construí la seva primera falla el 1918 i en féu més de setanta, amb les quals obtingué diversos premis Fou contractat pel productor Samuel Bronston per a la realització dels decorats de 55 Days at Peking 1962, de NRay, i de The Fall of the Roman Empire 1964, d’AMann Fou un dels promotors de la creació de la Ciutat…

Iniciat a l’acadèmia d’Evarist Muñoz Es dedicà preferentment a la pintura de flors i natures mortes, però conreà el tema religiós Acadèmic de mèrit de Sant Carles, exercí els càrrecs de taxador de pintures de la ciutat de València i revisor de pintures del Sant Ofici La seva obra es distingeix per la sobrietat de composició i la justesa de qualitats Sobresurten la Pietat de l’església dels Sants Joans de València, la Mare de Déu amb el nen de l’església d’Alaquàs, el retaule de la Soledat, de l’església de Sant Agustí de València, i Paisatge del Telèmac , al Museu de Belles Arts…