Resultats de la cerca

Collaborà amb el Club Ciclista Vilassar de Mar i la Secció de Ciclisme de la Unió Excursionista de Catalunya de Mataró Posteriorment formà part de la Federació Catalana de Ciclisme com a responsable de la nova comissió de bicicleta tot terreny El 1996 entrà com a president de la Comissió de BTT de la FCC Fou president de la Comissió Nacional de BTT 1997-2000, i exercí com a cap d’expedició de la selecció espanyola als Campionats del Món

Començà la seva carrera amb altres músics que, com ell, havien estat influïts pels grups de Nova Orleans que treballaven a Chicago Fou el bateria de les formacions de Benny Goodman del 1934 al 1938, quan aquest músic gaudí del seu primer moment culminant Després formà orquestra pròpia, que mantingué, amb interrupcions, fins el 1951 Treballà, més tard, com a independent i docent Krupa fou el bateria més conegut pel gran públic durant els anys quaranta, essent especialment celebrat com a solista

Participà com a auxiliar en gairebé trenta edicions del Tour de França, catorze vegades al Giro d’Itàlia i més de cinquanta cops a la Vuelta a Espanya Començà a l’equip Super Ser i continuà en d’altres, com el Kas, el Ferrys, el Bic, el Teka, el Seur, el Festina i l’Andalusia Participà com actor secundari en més d’un centenar de pellícules Iván Vega escriví les seves memòries sota el títol Secundario de lujo, una vida entre campeones 2016

Procedent d’una família pobra, en les seves primeres novelles, com Klabavtermanden ‘El follet’, 1927, descriu la vida de mariners i colons, basant-se en la pròpia experiència En obres posteriors, com En flyktning krysser sitt spor ‘Un fugitiu creua les seves petjades’, 1933 i Det svunde er en drøm ‘El passat és un somni’, 1946 es decanta cap a una temàtica psicològica, centrada en l’anàlisi dels condicionants que determinen la conducta individual Destacà també com a crític i assagista

Religiós mínim, fou qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde a Mallorca i catedràtic de teologia moral a la Universitat de Mallorca Nomenat procurador general de l’orde, residí a Roma, on actuà com a teòleg consultor de Pius VI i censor de llibres Posteriorment anà a Madrid com a examinador del Tribunal de la Rota i qualificador de la inquisició Es destacà com a panegirista i predicador Publicà nombroses obres de caràcter religiós en castellà i en llatí

Exposà la nova concepció de l’art de Giotto en el Libro dell’Arte final del s XIV, on propugnà que la fantasia del pintor es basés en la natura, el millor model valorà l’art com a activitat lliure i practicable com un fi en si mateix, i marcà, com els clàssics, les proporcions canòniques que hom havia de donar a les representacions del cos humà Fou el primer gran teòric de la concepció moderna de l’art i de l’artista

Diplomat en magisteri, s’ha dedicat al periodisme Com a escriptor, ha publicat la major part de la seva obra en castellà, amb llibres de poesia com Canción para Chose 1985 i Los cuerpos del delito obra completa 2002, i obres en prosa com El domador de leones 1989 i La risa del idiota 2000, entre d’altres En català ha publicat el poemari Sessió contínua 1987, i les novelles Els paradisos artificials 1995 i L’home mort 2001, premi Ciutat d’Elx

Tercera línia, s’inicià al Club Natació Barcelona Durant dos anys jugà al Rugby Club Cornellà Fou internacional amb la selecció espanyola 1975-76 Com a tècnic ha estat seleccionador català en totes les categories i dirigí el Futbol Club Barcelona que conquerí el títol de campió d’Espanya 1986 El 1999 fou un dels impulsors del Club de Rugbi Sant Cugat, tant com a tècnic del primer equip com dels infantils, amb els quals guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya

Fundada i dirigida per Antonio Hernández Filloy, sorgí com a resposta a la crisi federativa de l’handbol català Com a redactors tingué M Dolors Capdet, Juan Manuel de la Cruz, A Real i Manel Serras, entre d’altres, i hi collaborà José Calatayud I com a fotògrafs, Xavier Valls, Antoni Campañà i Ignacio Paredes, entre d’altres Tractava l’actualitat del món de l’handbol i publicava articles de tècnica i tàctica De periodicitat bimestral, cessà després d’haver publicat deu números

Prenent com a base la sonografia Barbier, Braille inventà un mètode d’escriptura i lectura, feta per mitjà d’impressions en relleu sobre planxes, la qual cosa permet un tipus de lectura analítica i tàctil a la velocitat de 125 a 175 paraules per minut El sistema Braille fou adoptat com a oficial el 1854 a l’Institut des Aveugles, i el 1878, al Congrés Internacional de París, com a sistema universal d’ensenyança dels cecs actualment encara és usat