Resultats de la cerca
Es mostren 1148 resultats
Bego
Prehistòria
Muntanya dels Alps Marítims, Occitània, famosa pel fet d’haver-hi estat descobertes nombroses sèries de gravats rupestres prehistòrics, situats entre els 2 000 i els 2 500 m d’alçària, dividits en diversos grups, que representen en total unes 40 000 figures, sovint no gaire fàcils d’interpretar.
La majoria són representacions esquemàtiques de bòvids o d’armes, sobretot punyals de models corresponents a l’edat de bronze, bé que la part més antiga dels gravats podria haver començat als temps neolítics
nesprer del Japó
Nesprer del Japó
Scamperdale (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre perennifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alçària, de fulles oblongues coriàcies, dentades, lluents a l’anvers i tomentoses al revers, de flors blanques, agrupades en panícules, i de fruits, les nespres, el·lipsoidals o piriformes, de pela ataronjada i comestibles.
És oriünd de la Xina central, però és conreat en zones temperades i càlides d’Àsia, Europa i Amèrica
viudes
viudes
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies, de 20 a 100 cm d’alçària, de fulles inferiors espatulades o lirades, i fulles superiors pinnatisectes, de flors liles o purpúries, ajuntades en capítols, i de fruits secs indehiscents, envoltats per l’epicalze i coronats per cinc arestes calicines.
És conreada en jardins La raça silvestre ssp maritima és comuna als erms de la regió mediterrània
raïm de guineu
Raïm de guineu
Аимаина хикари (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, rizomatosa, amb tiges dretes, simples i terminades en un verticil de quatre fulles; amb una sola flor, apical, cruciforme i d’un color verd groguenc, i amb baies globuloses de color blau fosc.
Creix en boscs i matolls de sòl humit i humífer, als Pirineus
vimetera
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de 8 a 15 m d’alçària, d’escorça grisa, de vímets brillants i glabres, de fulles lanceolades, obliquament acuminades, serrades, endurides, verdes i brillants a l’anvers i glauques o d’un verd fluix al revers, i d’aments cilíndrics.
Creix, espontàniament o plantat, en riberes, vores de séquies i llocs humits, en una gran part d’Europa En conreu, presenta un tronc rabassut, del qual arrenquen els vímets, que són tallats periòdicament
flor de papallona
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les solanàcies, de 25 a 60 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes i de flors grosses amb una corol·la bilabiada i molt lobulada que, per la forma i per la varietat de colors i de dibuixos, recorda una papallona.
Procedeix de Xile i és plantada en jardins
flor de neu
flor de neu
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 5 a 20 cm d’alçària, més o menys llanosa i blanquinosa, de fulles alternes i estretament lanceolades, i que fa de 2 a 10 capítols envoltats de 5 a 9 fulles involucrals molt tomentoses, esteses en estel.
Es fa en prats, pedregars i roquissars d’alta muntanya Sovint és adoptat com a símbol del muntanyisme, de l’alpinisme i de la conservació de la natura
setins
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles ovades i desigualment dentades, de flors purpúries o rarament blanques, arranjades en raïms, i de fruits en silícula, grossos i amplament el·líptics, els septes dels quals, persistents, són blancs i brillants.
Prové del SE d’Europa i és plantada com a ornamental
cirialera
Botànica
Petit arbust, de la família de les quenopodiàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, gairebé sense fulles, amb tiges llenyoses, dretes, de branques verdes i sucoses, dividides en articles, i de flors molt petites, disposades en grups de tres dins una concavitat, a les juntures dels articles.
Creix en terrenys salins litorals
card tucà
Card tucà
Georg Slickers (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, de tija dreta, estriada, pubescent, de 50 a 110 cm d’alçària, de fulles sinuades o pinnatífides, una mica espinoses, les superiors amplexicaules, i de capítols amb les flors d’un blau clar, envoltades per 16 bràctees piloses i glanduloses.
Creix dins la vegetació ruderal als Pirineus