Resultats de la cerca

Canonge de Vic des del 1410, escriví el tractat De conceptione Virginis Mariae , del qual foren fetes diverses edicions a Sevilla 1491, a València 1518 i a Brusselles amb text bilingüe llatí i castellà 1665

Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d’Ot, bisbe d’Urgell Lluità contra els sarraïns, dels quals caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri Casat amb Eslonça Martín, castellana, morí vers el 1115 el seu fill Artau III heretà el comtat Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini

Cap 889-907 de les tribus hongareses quan aquestes s’establiren a la regió que en prengué el nom d’Hongria És fundador de la dinastia nacional del seu nom, extingida el 1301

Escriví la Chronica Slavorum , que comprèn del 1171 al 1209 i és continuació de la de Helmold no se cenyí al món eslau, sinó que tractà també dels emperadors germànics, de llurs expedicions a Itàlia, croades, etc Resta una font indispensable per la seva informació de primera mà i la inserció de documents Traduí en versos llatins Gregorius , poema de Hartmann von Ave

Escriví Adversus nationes entre el 303 i el 310, obra en la qual fa ressortir les analogies entre el cristianisme i el paganisme

Fill de Ramon II i de Garsenda de Fesenzac, succeí el seu germà Unifred II

Pel seu matrimoni amb Arsenda I, comtessa de Carcassona i de Rasès 934-957, uní aquests extensos comtats i permeté que llur neta, la comtessa Ermessenda de Barcelona, en traspassés els drets al casal barceloní

A Anglaterra, on difongué la viola d’amor, fou invitat, ensems amb Händel i Bononcini, a la direcció musical d’una acadèmia de teatre italià És autor d’òperes, oratoris Passione , 1693 i música de cambra sis sonates per a viola d’amor

Succeí el seu pare Guillem III el 1296 Participà en la campanya de Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur Alfons III En la decisiva batalla de Lucocisterna 1324, davant la ciutat de Càller, on 500 cavallers i 2 000 infants catalans venceren 1 200 genets i 2 000 ballesters amb altres tants peons de l’exèrcit de Pisa, Guillem d’Anglesola comandà l’avantguarda catalana, gràcies al coratge de la qual la victòria fou completa Es casà amb Beatriu, filla d’Arnau Roger II de Pallars, que probablement li portà en dot el vescomtat de Vilamur

Succeí el seu pare Ramon II d’Anglesola vers el 1370, i fou un gran magnat dels darrers anys del regnat de Pere III, el qual, el 1375, ell acompanyà a València Més tard fou un dels enemics de l’infant Joan, i, el 1380, fou assetjat a Vilanova de Bellpuig pel comte de Pallars Abans havia estat un dels caps de la unió de cavallers contra els grans barons 1370 Segons l’historiador Pere Tomic, matà el vescomte de Vilamur, però sembla que això no té fonament En morir, sense fills barons, heretà la baronia la seva germana Sibilla, muller d’Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp, però el 1396, el…