Resultats de la cerca

Presidí el FC Barcelona 1968-69, després que el 1953 no es va poder presentar a les eleccions a causa de la prohibició del règim franquista Se li atribueix la frase “el Barça és més que un club”, pronunciada durant el discurs d’accés a la presidència

Va pertànyer als clubs Taekwondo Alex, Molero Esport i Club Parra 2 Fou vuit cops campió de Catalunya i tres d’Espanya Internacional amb la selecció espanyola, competí en el Mundial del 1985

Debutà a segona divisió al CE Sabadell com a interior Disputà la final de la Copa del 1935 Aquella temporada, el Sabadell fou subcampió de la categoria d’argent i l’anterior 1933-34 havia guanyat el Campionat de Catalunya La temporada 1934-35 ingressà al Barça Després de la Guerra Civil jugà al Girona Fou convocat per la selecció catalana 1936

Fou jugador de la Unió Esportiva Santboiana en la dècada de 1940, i posteriorment, als anys cinquanta, fou el president de l’entitat

Debutà a primera divisió la temporada 1940-41 i s’hi mantingué fins la de 1948-49 Xiulà 61 partits a la màxima categoria i arribà a ser internacional

Davanter, s’inicià al Santboià i passà pel Gavà 1934-35, el Barcelona aficionats i el Sabadell 1935-36 Després de la Guerra Civil, fitxà pel primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà vuit temporades 1939-47, amb un total de 161 partits i 38 gols marcats Fou campió de Lliga 1945, de Copa 1942 i de la Copa d’Or 1945 Abans de retirar-se jugà una temporada al Reial Club Deportiu Espanyol 1947-48 a primera divisió L’any 1941 formà part de la selecció de Catalunya

Hom li atribueix la mort de l’almirall turc ‘Alī Paixà i l’ofrena del pavelló de la nau capitana turca, com a trofeu, a l’església de Sant Feliu de Guíxols, on encara es conserva

Fou capità de la milícia nacional durant el Bienni Progressista 1854-56 Empresonat per raons polítiques 1867, fou alliberat durant la Revolució de Setembre i nomenat alcalde de Sant Feliu de Guíxols s’afilià al partit republicà federal i fou diputat per Girona a les corts constituents del 1869 Aquell mateix any representà Girona en el pacte federal de Tortosa, i dirigí l’alçament federalista de la Bisbal Foc de la Bisbal , esclafat pel govern del general Prim Fou bandejat i no pogué tornar definitivament fins el 1876

Al servei del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona, participà en les campanyes del nord d’Àfrica 1510-11 i, com a general, en la batalla de Ravenna 1512 contra els francesos Durant el regnat de Carles V comandà les galeres d’Itàlia El 1543 es destacà en la defensa del Rosselló contra la invasió francesa És enterrat a l’església de Santa Anna de Barcelona en un sepulcre amb la seva estàtua jacent

Collaborà en l’aixecament de la xarxa geodèsica d’Espanya i del mapa topogràfic corresponent Escriví diversos tractats tècnics i fou membre de l’Associació Geodèsica Internacional