Resultats de la cerca
Es mostren 1423 resultats
el Barxell
Caseria
Partida
Caseria i partida rural del terme municipal d’Alcoi (Alcoià), a 6 km a l’oest de la ciutat, al centre d’una petita depressió anomenada pla de Barxell, travessada per la carretera d’Alcoi a Banyeres de Mariola.
Prop de la petita església hi ha les restes del castell del Barxell , antiga alqueria esmentada ja el 1249 i adquirida pel municipi d’Alcoi el 1647 El barranc del Barxell , que neix al vessant meridional de la serra de Mariola, dins el terme de Banyeres, després de drenar el pla de Barxell, s’engorja i, ja dins Alcoi, s’uneix amb el barranc del Molinar i forma el riu d’Alcoi
la Llitera
Regió nord-occidental de la Depressió Central Catalana, al límit amb Aragó, que coincideix amb la plana de peu de muntanya compresa entre els primers contraforts subpirinencs i les valls del Segre, amb la Noguera Ribagorçana, i del Cinca.
Comprèn, doncs, una bona part de les comarques catalanes de la Llitera, el Segrià i el Baix Cinca i de l’aragonesa de la Ribera de Cinca, i serveix de transició entre les comarques fisiogràfiques de la Noguera, el pla d’Urgell i les Garrigues, a llevant, i el Somontano de Barbastre i els Monegres, a ponent D’ençà de l’establiment dels regadius dominats pel canal d’Aragó i Catalunya, hom tendeix a fer coincidir els límits de la Llitera com els de l’Urgell, a l’altra banda del Segre amb els de l’àrea regada, i resten inclosos a la Ribagorça, de secà, els contraforts subpirinencs
Nicaragua

Estat
Estat de l’Amèrica Central, comprès entre Hondures, al N, i Costa Rica, al S, i banyat per la mar Carib, a l’E, i per l’oceà Pacífic, a l’W; la capital és Managua.
La geografia física Una gran depressió tectònica entre el golf de Fonseca, a l’extrem NW, i la badia de San Juan del Norte, al SE, divideix el país en tres parts diferenciades La depressió en si, sotmesa a moviments de submersió en temps geològics recents i a una represa de l’activitat volcànica, inclou la regió lacustre de les conques de Managua i de Nicaragua, separades per una àrea coberta de materials volcànics El llac de Managua, d’una escassa profunditat, té per emissari el riu Tipitapa, immissari alhora del llac Nicaragua, molt més extens i més profund A l’W de la depressió, el vessant…
Tibi
Tibi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla
, en una depressió de les serres prebètiques valencianes, travessada pel riu Verd o de Castalla (resclosat a l’extrem inferior del terme pel pantà de Tibi
, el més antic d’Europa).
Limiten el terme per llevant la penya Roja 1226 m alt i per ponent el Maigmó 1296 m, amb l’avançada del cantal del Pixador 1074 m, que domina l’estret Roig la prolongació meridional del terme és fitada per la serra del Ventós 905 m i l’Escobella 694 m De les 5310 ha de terrer inculte, 2860 són de pastures, 1774 de garriga i 570 de pineda El conreu de secà és majoritari ametllers i arbres fruiters El regadiu, de pou, abasta prop de 150 ha La poca indústria i part de la mà d’obra és subsidiària d’altres viles de la foia El 46% de la població activa treballa en la indústria i el 34% ho fa en el…
coll del Bruc
Collada
Depressió (627 m alt.) de la línia de crestes que separa la conca d’Òdena de la conca baixa del Llobregat (al límit dels municipis del Bruc i de Castellolí, a l’Anoia), a l’extrem occidental del massís de Montserrat.
Per tal d’evitar el congost de Capellades, que seguia la via romana i l’antic camí ral, des del començament al s XIX hi passa la carretera de Barcelona a Lleida, la qual té en aquest indret el punt més difícil del seu recorregut El 1974 fou inaugurat el túnel del Bruc , de 1 200 m entre els termes del Bruc i de Castellolí
portella Blanca d’Andorra
Collada
Depressió (2 519 m), entre el pic Negre d’Envalira i la serra de l’Esquella, de la línia de crestes que separa la vall de Querol, a l’Alta Cerdanya, de la vall de la Llosa, a la Baixa Cerdanya.
És un dels alts passos de muntanya d’accés a Andorra més freqüentats
serra de la Gessa
Serra
Alineació subpirinenca de la Llitera, la més meridional, en contacte amb la Depressió Central, que s’estén des del Cinca (Aréstoles) fins a la Noguera Ribagorçana (Andaní), després de la qual és continuada per la serra Llarga, entre Alfarràs i Balaguer.
Constitueix un anticlinal de 2 a 3 km d’amplària i que només excepcionalment assoleix els 500 m alt
portella d’Engaït
Collada
Depressió de la línia de crestes que separa la vall de la Llosa (Baixa Cerdanya) del circ d’Envalira, dins la parròquia d’Encamp (Andorra), entre el pic d’Envalira (2 812 m) i el pic d’Engaït (2 773 m).
port Dret
Pas
Depressió (2 572 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de la Valira de la de l’Arieja, a Andorra, al terme de Canillo, dominada al nord pel cap del port Dret (2 682 m alt).
coll de la Creueta
Collada
Depressió (1.820 m) de la serra que separa la vall de Toses (Ripollès) de la vall de Lillet (Berguedà), entre el tossal de la Creueta (2.068 m), a l’E, i el cim de Pla Baguet (2.031 m), a l’W.
Hi passa la pista de Castellar de n’Hug Berguedà a la Molina Baixa Cerdanya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina