Resultats de la cerca

Arribà al planter del Futbol Club Barcelona procedent del Nàstic de Tarragona La temporada 2009-10 entrà al Barça B i la següent debutà amb el primer equip, al qual s’incorporà definitivament la campanya 2013-14 Migcampista, ha guanyat la Lliga de Campions 2011, 2015, la Lliga 2011, 2013, 2015, 2016, 2018, 2019, 2023, la Copa del Rei 2012, 2015, 2016, 2017, 2018, 2021, la Supercopa d’Espanya 2014, 2017, 2019, la Supercopa d’Europa 2016 i el Campionat del Món de clubs 2016 Ha jugat amb la selecció catalana

Entrà a Televisió Espanyola l’any 1984 i dirigí els programes 2030 A Punt , Més que un club i ZigaZaga , entre d’altres És conegut especialment per la seva tasca com a comentarista de basquetbol en català a La 2 i al Canal Teledeporte Impulsà l’edició espanyola de la Revista Oficial NBA Des del 2007 també collabora com a articulista de basquetbol a Mundo Deportivo És autor de Cien años azulgrana Entrevistas a la sombra del Camp Nou 1998 i Vosotros sois tontos o qué os pasa 2011

Competí amb la Penya Ciclista Nicky’s 1956 i la Unió Ciclista Terrassa 1957 Posteriorment es dedicà a l’excursionisme dins el Club Ciclista Sant Pere Nord, que presidí 1986-95 El 1986 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme en qualitat de president de la Comissió de Cicloturisme, càrrec que es perllongà fins el 1993 Durant la seva gestió, es duplicaren les llicències cicloturistes de 1000 a 2000 i organitzà diverses edicions de la Festa del Pedal El 1989 muntà la primera Estada Cicloturista

Com amateur guanyà el Cinturó de l’Empordà 1993 i el Trofeu Guerrita 1994 El 1996 fou tercer al Campionat d’Espanya de contrarellotge Competí com a professional per als equips Festina 1996-2001 i Team Coast 2001-03 Disputà tres edicions del Tour de França i dues de la Vuelta a Espanya Quan deixà la competició, dirigí les sessions per a joves al velòdrom de Barcelona El 2009 ingressà com a director tècnic de la Federació Catalana de Ciclisme Un parell d’anys més tard entrà com a massatgista de l’equip rus Katusha

S’inicià a la Hoja del Lunes i el diari Sport 1979, del qual fou redactor en cap Posteriorment collaborà en el Noticiero Universal , en el qual començà a escriure articles de ciclisme, i El Correo Catalán El 1983 entrà a la redacció d’esports de Catalunya Ràdio, on ocupa la direcció des del 2008 En aquest període ha cobert cinc Jocs Olímpics Barcelona, Atlanta, Sydney, Pequín i Albertville, la Copa del Món de futbol 1982, diverses finals europees de clubs de futbol i basquetbol, una vintena de Tours de França i múltiples curses ciclistes

El 1982 entrà a la junta directiva de l’Igualada Hoquei Club IHC i durant deu anys fou el màxim responsable de l’àrea esportiva En aquest període, l’Igualada pujà a la màxima categoria i guanyà una Lliga, dues Copes del Rei i una Copa d’Europa El 1986 fou un dels fundadors de l’Associació Espanyola de Clubs d’Hoquei Patins El 1995 fou gerent de l’associació europea Eurohockey i durant un parell d’anys fou assessor del president de la Federació Espanyola de Patinatge, Josep Maria Ignacio

S’inicià a les muntanyes d’Atxarte i el 1977 assolí el cim del Noshaq 7492 m, a l’Hindu Kush A mitjan anys vuitanta del segle XX, entrà en contacte amb l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i participà en expedicions al Lhotse Shar 8400 m els anys 1984, 1987 i 1990, i al Makalu 8463 m el 1991 Fent cordada amb Carles Vallès, completà escalades d’envergadura, com les primeres ascensions estatals al Lhotse Shar 1990 i al pilar oest del Makalu 1991, on perdé la vida durant el descens

El 1996 entrà a formar part del Club Esportiu Fran Martín de Barcelona competint en les categories dels pesos lleuger i superlleuger Aconseguí la medalla d’or al Campionat d’Espanya cadet 2001, júnior 2002 i sub-21 2006, i la de bronze en els campionats absoluts del 2006 i 2007 També s’adjudicà la medalla d’or a l’Obert de França júnior 2001, la medalla de bronze al Campionat del Món júnior de Creta 2002, l’Internacional Ciutat de Barcelona 2005 i la tercera Copa d’Andorra Trofeu Anyós 2006

Com a jugador destacà la seva etapa amb el Numancia de Soria També fou jugador i entrenador de l’Associació Esportiva l’Hospitalet 1996-98 Entrenador de voleibol a divisió d’honor durant més de vint anys, entrenà entre d’altres el Futbol Club Barcelona El 2008 entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Voleibol, càrrec que compaginà amb la d’entrenador al FC Barcelona Fou segon entrenador de la selecció espanyola Guanyà també un Campionat d’Espanya en l’especialitat de voleibol de platja

El 1448 fou cridat a Nàpols per Alfons el Magnànim Protegit pel Panormita, entrà a la seva acadèmia on prengué el nom de Gioviano la presidí a la seva mort i d’ell prengué el nom definitiu, Academia Pontaniana Li fou confiada l’educació del príncep Carles de Viana i d’Alfons, fill de Ferran I de Nàpols Entrà a la secretaria reial Defensà amb la ploma i l’espasa el rei Ferran I en la lluita contra el pretendent angeví 1458-64 i en consagrà les gestes en De bello neapolitano El 1481 acompanyà Alfons a la reconquesta d’Otranto i intervingué en les negociacions amb…