Resultats de la cerca
Es mostren 2827 resultats
Ercros anuncia el tancament de la planta de Flix
La direcció de l’empresa química Ercros anuncia el tancament de la planta de producció de clor a Flix Baix Ebre el 2017, que comportarà l’acomiadament de 120 treballadors Ercros també reduirà la producció el 30% a la fàbrica que té a Vila-seca Tarragonès El principal motiu és la reducció de la demanda de clor del principal client, Covestro, filial de Bayer, que tanca la planta de Tarragona, i també l’entrada en vigor de la prohibició del sistema de producció amb mercuri decretada per la UE a partir del 2017
la Llosa
Vil·la romana del terme municipal de Cambrils (Baix Camp).
Ocupada des del principi de l’era cristiana fins al s V, els sectors coneguts corresponen a l’àrea industrial, en la qual possiblement hi hagué una fàbrica de salaó o salses de peix L’interès fonamental del jaciment rau en el descobriment d’un conjunt excepcional de bronzes del s II compost per peces de vaixella i elements per a la illuminació pertanyents a un triclinium Aquests objectes, juntament amb la troballa de fragments de pintura mural i de paviments d' opus sectile , fan evident l’existència d’un sector residencial luxós
Semey
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, al Kazakhstan, a les vores de l’Irtyš.
Indústria alimentària i lleugera Blanqueries Hi ha una important fàbrica conservera i diversos instituts superiors Fundada el 1718 com a fortalesa amb el nom de Semipalatinsk vigent fins el 1991, l’emplaçament original fou canviat per l’actual el 1776 Els assaigs de bombes nuclears, tant en superfície més d’un centenar com subterranis prop de 350, realitzats els anys 1949-82 als voltants de la ciutat han fet que hi persisteixin nivells de radioactivitat perillosament elevats L’emplaçament dels assaigs fou clausurat per ordre presidencial l’agost del 1991
Inauguració de l’exposició del Centenari del Barça
El mateix dia en què es compleixen 100 anys de la fundació del club, s’inaugura a Barcelona l’exposició “Cent anys de passió blaugrana”, la mostra que tanca els actes de celebració del Centenari del Futbol Club Barcelona L’exposició, que estarà oberta fins al juny del 2000, ha estat organitzada per la Fundació “la Caixa” i té l’interès afegit de recuperar la fàbrica modernista Casaramona, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que ha estat rehabilitada com a espai cultural per la Fundació “la Caixa”
castellot del Serrat del Maurici
Castell
Antiga fortificació del municipi de Balsareny (Bages), situat damunt del serrat del Maurici, del qual pren nom.
Torre del fortí del Maurici © CIC-Moià Es troba a prop del poble Bon exemple d'arquitectura militar, no s'arribà a construir del tot Destaca per la fermesa de la seva fàbrica i les dimensions de la seva construcció Tot i ser edificat per a defensar-se dels carlins, durant la primera carlinada fou ocupat pel Comte d'Espanya, que assetjava Balsareny El comte hi installà la seva artilleria i des d'allà disparà contra les cases del poble, fins a l'arribada de les tropes liberals i la fi del setge
Museu de l’Estampació de Premià de Mar

Ambientació d'un taller d'estampació manual "al bac" del s. XVIII
© Museu de l'Estampació de Premià de Mar
Museu
Museologia
Museu creat l’any 1983 a Premià de Mar, dedicat a mostrar la història de l’estampació tèxtil a Catalunya.
Fou constituït a l’antiga masia de can Manent, al Camí Ral El 2002 s’inaugurà la rehabilitació de l’antiga 1884 fàbrica del gas, on el museu, totalment renovat, obrí el 2005 la primera fase de la seva exposició permanent S'hi pot veure l’evolució de les tècniques i la indústria de l’estampació tèxtil des del segle XVIII fins a l’actualitat, i indianes, reproduccions de vestits dels segles XVIII i XIX i una passarella que recrea l’evolució de les robes i els motius estampats Forma part del mNACTEC
Nino Pisano
Escultura
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Escultor, orfebre i mestre d’obres italià.
Es formà amb el seu pare, Andrea Pisano, el qual succeí en la fàbrica de la catedral d’Orvieto 1348-53 és autor, entre altres nombroses obres que li són atribuïdes Mare de Déu de la Llet , al Museo Nazionale di San Mateo, de Pisa, de la Mare de Déu amb l’Infant de l’església de Santa Maria Novella, de Florència, i de la Mare de Déu del sepulcre de Marco Cornaro ~1635 a l’església de San Zanipolo, de Venècia, obres on introduí l’elegant sinuositat de les marededeus gòtiques franceses
Bonaventura Canet i Famades
Corredor d’orella i fabricant d’indianes.
Continuador, amb Esteve Canals i Guerau —amb qui s’associà vers el 1739—, de la primera fàbrica d’indianes, la més important de l’època, creada a Barcelona el 1738 Féu progressar la fabricació d’indianes gràcies a les seves bones relacions amb els comerciants maltesos proveïdors del cotó de Llevant, els interessos dels quals representà a Barcelona des del 1743 En morir, la seva vídua Magdalena Ferrussola continuà l’empresa amb Esteve Canals, i el 1758 s’establí pel seu compte amb el seu fill Jaume Canet i Ferrussola
Jaume Espona i Brunet
Museologia
Arxivística i biblioteconomia
Col·leccionista d’art i bibliòfil.
Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i membre actiu de la Junta de Museus Subvencionà la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses Reuní una important collecció d’art, avui repartida en deixes al Museu Episcopal de Vic, al d’Art de Catalunya, a l’Arqueològic de Barcelona, al Marítim i a la Biblioteca de Catalunya Creà la Fundació Espona per a l’assistència de malalts necessitats, a la qual cedí la seva fàbrica de filats Patrocinà les escoles de Sant Joan de les Abadesses
Santiago Lluís Dupuy de Lôme
Història
Política
Industrial i polític.
Pertanyia a la noblesa de robe francesa S'establí a València, on adquirí la fàbrica de filats de seda dita Batifora , a Patraix, en la qual el 1837 installà la primera màquina de vapor del País Valencià Fou governador civil de diverses províncies, i alcalde de Barcelona 1851-52 El 1854 publicà Barcelona desde el 1 de julio hasta el 20 de setiembre de 1854 , exposició feta des d’un punt de vista liberal El seu fill, Enric Dupuy de Lôme València 1851 — París 1904, fou diplomàtic i autor d’obres de geografia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina