Resultats de la cerca

És conegut pel seu àlbum de notes i croquis, repertori de motius arquitectònics, iconogràfics i decoratius, del qual resten uns trenta-tres fulls es conserva a la Bibliothèque Nationale de París Utilitzà com a models les catedrals de Reims, Cambrai i Chartres, i constitueix una font de primera mà per a la comprensió de l’estil gòtic i un document excepcional sobre l’ofici d’un arquitecte durant aquella època Viatjà fins a Hongria, on sembla que treballà com a arquitecte Hom li atribueix la catedral de Cambrai i la collegiata de Saint-Quentin

Net i successor d’al-Ma'mūn, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arreglà l’entronització a València, on s’imposà als partidaris de Yūsuf ibn Aḥmad al-Mu'tamin , amb l’ajut d' Álvaro Háñez Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d’Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadi ibn Ǧaḥḥāf i la caiguda de València a les mans del Cid

Es formà i graduà a l’Escola Massana 1945-51, on més tard entrà a formar part de la Manufactura de l’Escola sota la direcció de Miquel Soldevila L’any 1951 assistí becat per l’Escola a l’École des Arts Appliqués à l’Industrie de París El 1956 exercí de professor d’esmalt en els cursos monogràfics de l’Escola En la seva obra aprofundí la utilització de l’esmalt com a matèria sotmesa a gran foc, en la confecció de peces de forma, sobretot en gerros repussats a mà

Hom pot fer-lo a mà, amb una agulla, amb filoja o al coixí amb els boixets, i mecànicament en uns telers especials El tul llis , de malles hexagonals, és el més simple i serveix de base per a brodats Els tuls de Flandes, Malines i Valenciennes , també de reixa hexagonal, formen el fons de les puntes dels mateixos noms Els tuls francès i anglès tenen dues sèries de fils verticals i una trama horitzontal que les uneix en ziga-zaga Poden ésser llavorats i serveixen per a cortines

La corda és fixada a l’anella d’un pitó o una baga, penjant a parts iguals L’escalador fa passar les dues cordes alhora per dessota de la cuixa i, sortint entre les cames, les posa sobre l’espatlla a fi de fer-les lliscar per l’esquena Mentre amb una mà enlaire agafa la corda sense fer-hi pressió i conserva l’equilibri, amb l’altra controla la velocitat mitjançant el frec contra l’esquena Hom recupera fàcilment la corda estirant després un dels caps que pengen

Pertanyent a la generació més traumatitzada per la Primera Guerra Mundial, en la seva obra més ambiciosa, Union der festen Hand ‘Unió de la mà ferma’, 1931, tracta dels darrers anys d’aquest conflicte i analitza la complicitat de la gran indústria amb el nacionalisme militarista És autor, també, de les novelles Schiffer im Strom ‘Vaixells en el riu’, 1933 i Heimmeh nach der Hölle ‘Enyorança de l’infern’, 1936 i de les narracions Urbans Erzählbuch ‘Llibre de contes d’Urban’, 1943, així com de volums d’assaig

Estudià a l’Institut del Teatre amb Josep Mestres i Cabanes i a l’Escola Massana Seguint la tradició del seu pare, Emili Brugalla , s’especialitzà en la relligadura i la dauradura a mà i en la restauració de llibres antics Participà en nombroses exposicions nacionals i internacionals, on assolí valuosos guardons Fou membre del Center of Book Arts de Nova York i els seus llibres són en nombroses biblioteques públiques i privades d’Europa i de l’Amèrica del Nord L’any 2008 la Biblioteca de Catalunya adquirí el llegat del taller Brugalla

El 1985 ingressà a la Congregació de Religioses de Jesús-Maria Després d’uns quants anys de servei en tasques assistencials a l’Estat espanyol, el 1994 fou enviada a Guinea Equatorial, d’on fou destinada a Haití, el 2008 Després del terratrèmol que va devastar el país gener del 2010 fundà un centre per a atendre els amputats i altres ferits Morí assassinada pels trets de dos homes, que suposadament li volien prendre la bossa de mà El dia 9 de setembre hom celebrà un funeral multitudinari en memòria seva a Barcelona

Formada al Conservatori del Liceu de Barcelona, on fou deixeble de Gracià Tarragó, estudià llaüt a Londres Fou membre d’ Ars Musicae , formació en la qual, a més de la guitarra, tocà també la viola de mà, la viola de roda, el llaüt i l’arpa gòtica Posteriorment també fou membre del Quartet Tarragó És coneguda sobretot com a acompanyant de  Lluís Llach  des del 1969, al qual l’uní una forta amistat, i el qual li dedicà Laura 1977, una de les cançons més celebrades del seu repertori, i també Roses blanques 1994

Treballà com a enginyer de mines a l’antic Congo Belga 1945-49 En 1967-81 treballà al CNRS, que dirigí del 1971 al 1981 Fou un dels fundadors de l’Institut Internacional de Recerques Vulcanològiques Catània i es dedicà a l’estudi dels volcans, els sismes, etc És autor d’un gran nombre d’obres científiques i sobretot de divulgació, com ara Cratères en feu, Quand la Terre tremble , etc, i també de diversos films documentals El 1992 publicà l’autobiografia Les Défis et la Chance, ma vie