Resultats de la cerca

Les seves propietats tuberculostàtiques foren demostrades per Wilkinson l’any 1961 Hom utilitza l’isòmer dextrogir i l’administra en forma de clorhidrat hom n'aconsegueix el màxim nivell plasmàtic al cap de 2-4 hores En medicina, és emprat en combinació amb altres productes antituberculosos

Tota la planta desprèn una olor de llimona D’origen europeu imprecís, és desconeguda actualment en estat silvestre i ha estat estesa per l’home, des de temps antic, com a planta de jardí, a la regió mediterrània Ha estat emprada com a vermífuga, en medicina popular

Els càdecs, semblants als ginebres, abunden als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània La seva fusta és molt dura i inalterable Per destillació de troncs i arrels dóna un líquid xaropós i fosc, l' oli de càdec , ric en resines, cadinè, etc, emprat en medicina

És un agent alquilant que s’uneix covalentment i de forma irreversible a l’ADN, provocant-li una alteració estructural i funcional com a conseqüència, i deixant perturbats el creixement i la divisió cellular És emprat en medicina com a antineoplàsic, especialment en la leucèmia limfocitària

El seu hidroclorur es presenta en forma de cristalls que es fonen a 127-129°C Les propietats farmacològiques respecte a la permeabilitat de la membrana neuronal al sodi fan que sigui emprada en medicina com a anastèsic local i per al tractament de les arrítmies ventriculars

Estudià medicina a Itàlia, descobrí el ferricianur de potassi, conegut com a sal de Gmelin , i introduí els temes èster i cetona en química orgànica Per les seves recerques sobre la química de la digestió, hom pot considerar-lo com el fundador de la fisiologia química

Fou fundador de la Societat Espanyola d’Higiene i dirigí l’Academia de Farmacia de Madrid El seu germà Miquel dels Sants Reus, Baix Camp 1862 — estudià medicina i fundà la revista Reus Artístic 1887 publicà Crónicas barcelonesas i Recuerdos de viaje , sobre França, Alemanya i Bèlgica

Fou un dels principals iniciadors de l’etnologia als EUA Exercí també la medicina Estudià la vida dels pobles primitius d’Amèrica del Nord i d’Amèrica Central, principalment les llengües i les literatures indígenes Publicà nombroses obres, entre les quals cal remarcar The Maya Chronicles 1882

Fou catedràtic de medicina a la Universitat d’Alcalá, fundador de l’Academia de Sevilla i metge honorari de cambra de Felip V Publicà dos tractats mèdics, Hippocrates defendido 1711 i Hippocrates aclarado 1716, objecte de diverses controvèrsies per la nova orientació que donava a la cirurgia

Estudià medicina a la Universitat de València i rebé el grau de doctor el 1765 Fou catedràtic de prima i escriví una història dels comentaris d’Hipòcrates fins a Andreu Piquer i uns Discursos sobre els escrits químics més insignes a Alemanya, França i Anglaterra 1772