Resultats de la cerca

Es dedicà durant un període a l’ensenyament a Salamanca, on s’havia graduat en magisteri, i també a Madrid, i fou condeixeble de l’abat Marchena Publicà uns quants tractats pedagògics 1786 i fundà a Madrid una escola de primeres lletres El 1790 exposà les seves idees republicanes revolucionàries en el seu Discurso sobre los mejores medios para excitar y fomentar el patriotismo en una monarquía Formà part de la Sociedad Económica de Madrid i, sembla, de la francmaçoneria Ànima de la conspiració republicana madrilenya de San Blas 1795, juntament amb Manuel Cortés, Sebastián Andrés i José Lax,…

Fill de Guillem de Cervelló i de Cruïlles i de Blanca de Banyeres Acompanyà el seu pare a la conquesta de Sardenya, on aquest morí 1323 Es distingí a la batalla de Lucocisterna per haver mantingut sempre en peu el seu estendard Fou un dels tres caps de l’exèrcit que assetjà Càller i actuà com a testimoni del tractat de pau amb Pisa 1324 Nomenat governador de Sardenya i substituït dos mesos més tard per Bernat de Boixadors, fou fet lloctinent de l’infant Pere futur Pere III a la procuració de Catalunya 1328 Obtingué el mer imperi dels seus castells de Vilademàger i Pontils Els consellers de…

Senyor de les baronies de Cruïlles, Peratallada i Begur fill i hereu 1348 de Gilabert V de Cruïlles i Dionís Fou fet cavaller a la coronació d’Alfons III 1329, prengué part en la campanya del Rosselló 1345 i fou alcaid de Morvedre 1348 Participà en l’expedició de Sardenya del 1354 El 1355 acompanyà el rei Pere III a Avinyó, i el 1359 prengué part en la defensa de Barcelona contra l’estol castellà En 1361-62 fou un dels negociadors de la pau amb Castella El 1371 fou enviat a Sardenya com a governador de Logudor, i s’hi distingí defensant Càller El 1374 hom el nomenà capità general…

Castellà de Trani Fill del baró d’Aitona Pere III de Montcada i de Vilaragut Un dels darrers grans caps militars i polítics catalans que intervingueren en la política europea Lluità a Itàlia al servei de Carles VIII de França, de Cèsar Borja 1499-1503, amb qui estava emparentat, i del Gran Capità 1503-04 Alexandre VI el nomenà 1500 comanador de Santa Eufèmia de Calàbria i prior de Sant Joan de Messina Fou mestre justicier i virrei de Sicília 1509-16 almirall 1518, conquerí Gerba 1520 lluità contra França 1521-24 i fou capturat a Marsella Alliberat 1525, fou un dels signataris del…

Notari i gran orador, aspirà a reconstruir un imperi Romà limitat a Itàlia i centrat a Roma, lliure de dominacions estrangeres, concretant així políticament les vagues formulacions nacionalistes de Dant i de Petrarca, amb qui s’escriví Inicià la seva actuació política el 1343 en presidir l’ambaixada enviada a Avinyó prop del papa per un efímer govern popular, sorgit d’una revolta contra el senat i la noblesa romana Havent tornat a Roma amb el càrrec de notari de la cambra municipal per nomenament del papa 1344, aprofità el descontentament popular, a causa de la carestia i del mal govern de la…

Estudià a la Universitat d’Edimburg, on es doctorà, exercí la docència en ciències econòmiques 1976-80 i ocupà càrrecs institucionals Del 1980 al 1983 fou directiu de la televisió escocesa Diputat laborista des d’aquest any al Parlament britànic, en 1992-97 fou portaveu de l’oposició en temes econòmics Tony Blair el nomenà ministre d’economia del seu govern quan guanyà les eleccions del 1997, càrrec en el qual fou confirmat el 2001 i el 2005 La seva gestió, d’un marcat caràcter liberal i centrada en el control de la despesa pública i de la inflació, aconseguí situar la Gran…

Graduat per l’Institut d’Estudis Orientals de Moscou 1953 i, en economia, per l’Escola Estatal Lomonosov de Moscou 1956, ingressà al Partit Comunista de la Unió Soviètica el 1959 Fou corresponsal de Pravda , diari oficial i òrgan del partit, a a l Caire i altres capitals del món àrab entre el 1962 i el 1970, anys en què treballà per tal d’intensificar la influència soviètica a l’Orient Mitjà El 1970 fou nomenat sotsdirector de l’Institut per a l’Economia Mundial i les Relacions Internacionals, organització capdavantera en la política exterior soviètica, del qual esdevingué president el 1977…

El seu pare el nomenà almirall per a la defensa de les costes contra els sarraïns 1263-64 Actuà com a lloctinent a València 1266-67 Participà en la croada que una tempesta dispersà abans d’arribar a Terra Santa 1269 El rei li havia atorgat la senyoria d’Híxar 1268 Prengué part en la defensa de la frontera de Múrcia 1273 i intervingué decisivament en la pacificació d’una revolta dels sarraïns de València 1276 Assistí a l’entrevista de Campillo entre Pere II i Sanç IV de Castella 1281 Comandà un del terços de Pere II que, després de la campanya d’Alcoll, a Barbaria, emprengueren la…

Durant la guerra del Francès es distingí en els setges de Girona i dispersà una columna francesa a Ribes de Freser, fet que li valgué el títol de marquès de la Vall de Ribes Serví en l’exèrcit sota Ferran VII, però es retirà arran de l’afusellament del general Lacy 1817 No intervingué en el Trienni Constitucional el 1823 s’uní a les tropes franceses del duc d’Angulema que hi posaren fi El duc el nomenà governador militar de Bascònia i, més tard, de Lleida El 1825 fou fet inspector general d’infanteria tingué una actuació moderada davant les depuracions militars de la reacció…

Feu la carrera militar al Perú i als EUA Del 1950 fins a mitjan anys vuitanta fou collaborador de la CIA Membre de la Guàrdia Nacional, fou aliat del coronel colpista Omar Torrijos, a la mort del qual 1981 el succeí a la cúpula d’aquest cos militar policial, que transformà en les Forces de Defensa de Panamà FDP, i que utilitzà per a afermar-se en el poder amb la repressió de la dissidència Convertit en l’autoritat de facto del país des del 1983, l’any 1988 els EUA l’acusaren de practicar el narcotràfic i el comerç illegal d’armes L’any 1987 obligà a dimitir al cap de l’estat major, R Díaz…