Resultats de la cerca

Ocupà nombrosos càrrecs públics, entre els quals, el d’alcalde de Bilbao, president de la diputació, diputat a corts, senador i director general d’obres públiques Com a economista, des de la Liga Vizcaína, de la qual fou president, defensà la necessitat del proteccionisme per a la indústria basca, i esdevingué el portaveu dels diferents corrents proteccionistes Entre les seves obres cal esmentar Las obras públicas en España 1896 i Nuestra reforma arancelaria 1905

Fou redactor de La Publicitat Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster És autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep M Jordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres

Estudià música amb el seu pare, organista de Sitges, a l’Escolania de Montserrat i amb els mestres Pellicer i Morera Fou crític musical al “Diario de Barcelona” Ha compost obres corals i cançons per a cant i piano, nombroses sardanes i obres per a cobla La processó de sant Bartomeu , 1919 Dalt dels cims , 1964 És autor d’una glossa del ballet de Déu i de la Moixiganga de Sitges 1927

Fou funcionari de l’administració local, a Madrid 1868-73 i altres municipis, i publicà nombroses obres de dret administratiu Bé que escriví algunes obres en català, destacà per les comèdies El ángel de una familia 1876 i Celos y quid pro quos , la llegenda versificada Teresa Guix, o sea Consecuencias de un adulterio 1847, que va refondre i va ampliar el 1856, i la novella Los azares de la vida , totes en castellà

El 24 de maig, el Vaticà va anunciar la destitució d'Ettore Gotti Tedeschi, director del Banc Vaticà Institut per a les Obres de Religió Es va resoldre així la batalla interna oberta en el si de l'entitat arran de la insistència de Gotti en aplicar mesures d'anticorrupció després que l'Institut per a les Obres de Religió IOR es veiés implicat en una investigació de blanqueig de diners al setembre del 2010

Vida Estudià contrapunt i teclat amb el seu oncle, i viola i fagot amb el seu pare, Jacobo Guglielmi Sota el patronatge de la duquessa de Massa, estudià al Conservatori Loreto de Nàpols Allà fou deixeble de F Durante i l’any 1750 hi esdevingué primo maestrino Abandonà el conservatori pels volts del 1754 La primera òpera seva de la qual es té referència és una comèdia en dialecte interpretada el 1757 al Teatro Fiorentini Suposadament encara vivia a Nàpols quan el 1763 rebé el seu primer encàrrec per a compondre una opera seria , per al Teatro Argentina de Roma A partir de llavors, cada any…

Vida Fou probablement el compositor més representatiu del Barroc austríac Si bé les òperes no són el més important de la seva obra la majoria s’han perdut, la seva música religiosa i la instrumental foren la culminació d’una tradició centreeuropea pròpia, anterior a la influència de la música italiana del set-cents Les obres religioses són la màxima expressió de l’estil barroc colossal i ostentós, mentre que les compostes per a instruments palesen en alguns casos la mateixa sumptuositat i en d’altres, com en la música per a violí, un virtuosisme posat al servei d’una inventiva i una densitat…

Vida Nasqué en una família acomodada que li pogué donar una educació culta i refinada De molt jove sovintejà els salons parisencs, on conegué V d’Indy, els pintors Odilon Redon i Paul Chenavard, i on es familiaritzà amb el gran repertori del Romanticisme i algunes obres de Bach i Beethoven Seguint els consells de la seva família, estudià dret, si bé només es dedicà puntualment a les lleis Des del 1879 estudià amb J Massenet al Conservatori de París, de qui rebé una considerable influència que es reflecteix en les seves primeres obres També assistí a les classes de C Franck, amb qui sentí una…

Vida El seu pare, Louis Adam, va ser compositor, professor de piano al Conservatori de París 1797-1842 i escriví dos tractats de tècnica de piano, un dels quals titulat Méthode du piano du Conservatoire Adolphe estudià piano amb H Lemoine, orgue amb F Benoist i composició amb F-A Boieldieu Des de molt jove es decantà vers la música escènica i compongué per a teatres de París, com el Gymnase i l’Opéra-Comique, i locals de vaudeville El 1824 obtingué una menció al Premi de Roma, i el 1825 guanyà el segon premi en el mateix certamen La seva primera gran oportunitat li arribà el 1825, any en…

Vida Una de les primeres figures dins de l’anomenat renaixement musical anglès del final del segle XIX Fou organista al Trinity College de Cambridge del 1873 al 1892 i professor de composició al Royal College of Music entre el 1883 i el 1924 També dirigí l’orquestra d’aquest darrer centre És autor de deu òperes, algunes de les quals foren molt populars També escriví moltes obres per a cor i orquestra, com ara l’oratori Eden 1891 i un Rèquiem 1897 Stanford, però, trobà el seu mitjà d’expressió més personal en les formes més modestes, com ara les cançons de Songs of sea 1904, Songs of the Fleet…