Resultats de la cerca
Es mostren 2357 resultats
formació ocupacional
Educació
Formació que es proposa l’adquisició de competències professionals que facilitin la inserció o la millora laboral.
La formació ocupacional, de caràcter teoricopràctic, s’adreça tant als treballadors en atur com als ocupats, amb l’objectiu de promoure la seva qualificació professional i poder accedir a un lloc de treball També pretén fomentar una millora en la competitivitat de les empreses mitjançant la formació dels seus recursos humans En l’organització de cursos, es prioritzen aquelles àrees que tenen un major valor afegit, com són les noves tecnologies, el disseny, els serveis a l’empresa, les energies alternatives i la gestió respectuosa amb el medi ambient, entre altres El Servei d’Ocupació de…
art birmà
Art
Art desenvolupat pel poble birmà.
Fou molt influït des de l’inici per l’art indi, especialment el pala bengalí Als ss IX-XIII corresponen els temples més importants del país, sobretot els edificats a partir del regnat d’Amiruddha 1044-77 En sobresurten les construccions de Pagan, especialment el temple d’Ananda 1082-90, edificat en temps del rei Kyanzittha 1084-1112 La refinada arquitectura, de fusta, de Mandalay s XIX palesa la supervivència de les antigues tradicions arquitectòniques a l’època moderna Els stupa i les pagodes birmanes eren construïts amb maons cuits i ornats amb revestiments de terra cuita o de rajola Els…
Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona
Escola de caràcter superior que té l’origen en els estudis d’enginyeria que hom donà a partir del 1851 a l’Escola Industrial Barcelonesa, la qual substituí el 1868.
Era organitzada i dirigida per l’estat, però sostinguda econòmicament per la diputació i l’ajuntament de Barcelona Fins el 1902 fou l’única escola d’enginyers existent a l’Estat espanyol Agregades a ella es crearen l’Escola Lliure d’Arts i Oficis 1869, mantinguda per l’estat, i l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis 1872-1913, patrocinada per la diputació Un primer pla d’estudis 1862, que establia tres anys de carrera, fou modificat el 1902 supressió de les especialitats i cinc cursos de carrera i el 1907 que hom hi afegí encara un curs més aquesta estructura es mantingué en els …
Chantal Akerman
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica belga.
Influïda per Jean-Luc Godard inicià la seva carrera en el cinema experimental, i debutà el 1968 amb el curt Saute ma ville El seu cinema presenta una visió tràgica de l’existència, molt marcada per l’angoixa de la seva mare, supervivent d’Auschwitz, en la qual explora les contradiccions de la identitat, especialment la de la dona En el pla formal, emprà procediments anticonvencionals com ara llargs plans seqüència i el trencament de la linealitat del discurs Autora d’una quarantena de films, cal destacar-ne Jeanne Dielman, 23, quai du commerce, 1080 Bruxelles 1975 Je, tu, il…
Josep Prat
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià matemàtiques al Collegi de Cordelles Esdevingué, per concurs, director de les obres de la capella de Santa Tecla a Tarragona 1760-65, peça feta de marbre i jaspi que li valgué el nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando 1774 Dirigí els plans de la Seu Nova de Lleida, tasca nominalment a càrrec de Sabatini Entre altres obres, projectà i dirigí l’ampliació de l’església de Passanant Conca de Barberà entre el 1770 i el 1778, i modificà el campanar de Sant Martí de Maldà Urgell el 1779 Féu diversos edificis a la Rambla de Sant Carles de Tarragona i collaborà, pel que…
Maurice Denis
Pintura
Teòric de l’art i pintor francès.
Format a l’Académie Julian, conegué Bonnard, Ranson i Sérusier, amb els quals integrà el grup dels nabis El 1900 pintà el famós Homenatge a Cézanne Musée National d’Art Moderne, París Admirador dels natzarens alemanys i dels italians prerenaixentistes, féu un art humil i plàcid, de formes modernistes i colors plans Encapçalà un corrent similar al del Cercle de Sant Lluc català i fundà 1919, amb Georges Desvallières, els Ateliers d’Art Sacré Tot i que supedità sovint l’art a la religió, sostingué la teoria de l’art per l’art i fou un dels enunciadors teòrics de la pintura…
Francisco de Paula del Villar y Lozano
Part superior de la façana de la basílica del monestir de Montserrat, obra de Francisco de Paula del Villar y Lozano
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a San Fernando Madrid, el 1852 S'installà a Barcelona, i formà part de l’Escola de Mestres d’Obres des del 1853 El 1854 fou condecorat per la seva meritòria actuació durant l’epidèmia de còlera, que tingué al seu càrrec els hospitals Arquitecte diocesà 1874-92, acadèmic de Ciències i Arts des del 1875 i de Belles Arts des del 1856 Restaurà l’església del Pi 1856 i hi construí l’altar major, cremat el 1936 També restaurà Sant Pere de Camprodon i, com a arquitecte provincial, l’edifici de la diputació de Barcelona Fou autor de l’absis de Montserrat —on collaborà Gaudí— 1876 i del primer…
Jean Tricart
Geografia
Geomorfòleg francès.
Professor a la Universitat d’Estrasburg, dirigí un gran nombre d’estudis arreu del món, en particular a França, a l’Àfrica de parla francesa i a Sud-amèrica, per a la millora o l’establiment de comunicacions, l’acondiciament de vessants, plans hidràulics, explotació de recursos naturals, valoració de terres i sòls, etc Creà també l’Institut de Géographie Appliquée 1956 en aquella universitat i fou membre de diverses comissions de geomorfologia de la Unió Geogràfica Internacional Entre les seves obres cal esmentar Le relief de côtes 1949, La partie orientale du Bassin de Paris 1952, Le modelé…
Comunitat del Carib
Economia
Organització econòmica internacional creada pel tractat de Chaguaramas del 1973 que substituí l’antiga Associació de Lliure Canvi del Carib (CARIFTA).
La seva finalitat és la creació d’un mercat comú i la integració econòmica i regional entre els estats illencs del Carib A l’origen era format per algunes de les antigues colònies britàniques Barbados, Guyana, Jamaica, Trinitat i Tobago, Belize, Dominica, Grenada, Montserrat, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Antigua i Barbuda i Saint Christopher i Nevis El 1995 s’hi adherí Surinam i el 1999, Haití El seu secretariat té la seu a Georgetown, capital de la República de Guyana Des del 1991 en són membres associats les illes Verges britàniques i nord-americanes i les illes Turks i…
Sant Genís de Vilassar de Dalt
Art romànic
Església parroquial que centra la vila de Vilassar de Dalt, conjuntament amb el seu bonic—i sencer—castell L’any 1118 surt esmentada l’església i parròquia de Sant Genís dins la Vila Azari Des de l’any 1164 hi ha constància de la doble titularitat de sant Genís d’Arles o notari i sant Genís de Roma o comediant, que va tenir durant molts segles la parròquia Al llarg del segle XIV trobem noves advocacions o altres com les del santa Maria i sant Nicolau Entre els anys 1511 i 1519 es va construir una nova església d’estil gòtic tardà, consagrada o beneïda el 1519 Aquesta església fou profanada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina