Resultats de la cerca
Es mostren 16661 resultats
Santa Magdalena de Vilarestau
Parròquia
Antiga parròquia, després sufragània de la de Santa Coloma de Centelles, situada al pla de la Garga, al municipi de Centelles (Osona).
Fou dotada el 1094 i consagrada el 1097 aleshores era dedicada a Santa Maria El 1868 el seu territori s’uní a la parròquia de Sant Martí de Centelles És arruïnada des del segle passat
Santa Maria del Camí

Capella de Santa Maria del Camí, a la Garriga
© Fototeca.cat
Monestir
Medicina
Antic monestir i hospital de donats, situat al camí ral de Barcelona a Vic, al municipi de la Garriga (Vallès Oriental).
La comunitat era mixta, de tipus beneficohospitaler, de regla i filiació desconeguda Existia ja al segle X en un predi de la família comtal de Barcelona Hi habità com a monja Quíxol, filla de Guifré el Pelós, on morí el 945 i on es conserva encara la seva tomba El 1256 era regit per una priora, Beatriu Al segle XIV l’hospital s’havia extingit l’església, però, restà sota la cura de beneficiats La capella actual al costat del mas Terrers, on es guarda el retaule gòtic de la fi del segle XV, de l’escola dels Vergós és obra probablement del segle XII, encara que la planta és més…
Santa Eulàlia de Tapioles

Antiga parròquia de Santa Eulàlia de Tapioles, a Vallgorguina
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Vallgorguina (Vallès Oriental), al vessant septentrional de la serra del Corredor, a la capçalera de la riera de Tapioles.
La primitiva església romànica resta amagada sota la nova construcció barroca
Santa Agnès de Malanyanes

Vista parcial del poble de Santa Agnès de Malanyanes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), situat al NE del terme, a l’esquerra de la riera de Mogent, als primers contraforts de la Serralada Litoral, vora el coll de Parpers.
L’església parroquial és d’origen romànic conserva el portal i fou ampliada al s XVI són notables tres retaules barrocs que estatja El lloc, esmentat ja al s XI, formava part del terme del castell de la Roca del Vallès i després de la baronia de la Roca Al S hi ha el santuari deSanta Maria de Malanyanes És centre de segona residència i estiueig
Santa María de Naranco

L’església de Santa Maria de Naranco
© Laura Martínez Ajona
Construcció del segle IX, originàriament pavelló de Ramir I d’Astúries, situada als afores d’Oviedo.
Rectangular i d’una sola nau, amb contraforts a l’exterior, té dos pisos, l’inferior de poca alçada, ambdós amb un cos central amb volta de canó, reforçada amb arcs fajones El superior, que acaba amb dos miradors, té arcs cecs amb decoració de soga a les columnes Obra clau de l’art asturià, esvelta i ben proporcionada, és d’una gran originalitat, malgrat les influències visigòtiques, carolíngies i orientals
Santa Maria del Camí
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), situat en la confluència de la coma de Santa Maria i l’Anoia, vora la carretera N-II, dins l’enclavament (i antiga quadra) de Santa Maria del Camí (0,44 km2), estès a l’esquerra de l’Anoia i separat del nucli principal pel terme de Copons.
Sorgí al voltant de l’antic monestir de Santa Maria del Camí, que serví de parròquia des del 1868, que fou creada, fins el 1919, que fou bastida l’actual Al s XIX formà municipi amb el lloc de Castellnou del Camí
Santa Maria de Montnegre

Santa Maria de Montnegre
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Ermita
Ermita del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), dins l’antic terme de Montnegre, vora el cim del Montnegre.
Ha restat abandonada a partir del 1936
fortalesa de Santa Teresa

La fortalesa de Santa Teresa
Felipe Reis (CC BY-NC 2.0)
Santa Susanna de Caulès

Santa Susanna de Caulès
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santa Llúcia de Rajadell
Monestir
Petit monestir de canongesses de Sant Agustí, establert a mitjan segle XIV a la capella de Santa Llúcia (prop del mas Forn), a la vora de la riera de Rajadell, aigua avall del poble i castell de Rajadell (Bages).
La comunitat es reuní vers el 1275 a la capella de Sant Miquel de la Maçana, del mateix municipi, i el 1304 un grup de canongesses anà a fundar el convent de Santa Caterina, a l’horta de la vila de Cervera, mentre que la resta passava poc després a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu A la fi del segle XV ja no tenia comunitat L’església conserva una part romànica, ensems amb un tros de nau gòtica, molt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina