Resultats de la cerca

Fou fundat el 1965 per Vicenç Amorós Fou campió per equips masculins 1977 i subcampió d’Espanya 1978 Jugà deu temporades en la Lliga estatal i aconseguí un títol 1979 i tres subcampionats En la categoria femenina guanyà el Campionat d’Espanya per equips 1978 i jugà vuit temporades en la Lliga estatal L’any 1981 els dos equips jugaren per darrera vegada en aquesta Lliga Salvador Moles, Lluís Calvo i Montserrat Sanahuja en foren els jugadors més importants

Extrem, la temporada 1969-70 fitxà pel Sabadell, provinent del Betis, equip on es formà Amb l’equip vallesà jugà tres temporades a primera divisió i una a segona 1972-73 i formà part de l’equip que, per primera i única vegada en la seva història, participà en una competició europea, la Copa de Fires 1970 Després passà al Múrcia, l’Elx i el Salamanca, tots a primera, i finalment al Palència Fou internacional sub-23

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà cinc Campionats d’Espanya 1967-71 i quatre Lligues espanyoles 1967, 1968, 1969, 1971 Participà amb la selecció absoluta estatal en els Jocs Mediterranis de Tunis 1967, com a reserva, i l’any 1968 fou membre de l’equip que per primera vegada empatà contra Hongria i guanyà França El 1969 rebé la medalla dels serveis distingits de la Federació Espanyola en categoria de bronze Es retirà l’any 1971

Coneguda popularment com Eurocopa i organitzada per la UEFA, la primera edició tingué lloc a França l’any 1960 Les semifinals i la final de la segona edició es disputaren a Espanya el 1964 El Camp Nou acollí la semifinal entre Dinamarca i l’URSS, i posteriorment el partit per al tercer i quart lloc entre Hongria i Dinamarca L’equip espanyol guanyà per primera vegada una competició internacional en derrotar l’URSS en la final

Abans d’arribar a Catalunya, l’any 1975 guanyà el Campionat d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Madrid Fou campió de Catalunya de gran fons 1977 i de marató 1979 L’any 1980 establí el rècord de Catalunya de marató amb 21716 h En aquesta etapa fou atleta del Sícoris i de l’AD Antorxa Una vegada retirat fou entrenador Entre els seus principals deixebles cal destacar Ayad Lamdassem i Abdelaziz Merzougui

Fou quatre vegades campió d’Espanya de trial 1969-72, una vegada subcampió 1973 i dues subcampió d’Espanya de Motocròs Participà en el Ralli París-Dakar Disputà dues edicions de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1984, 1986 formant equip amb Antonio García Lasheras i José M Martinell Participà en diferents competicions de motociclisme, com els Sis Dies d’Enduro o els Scottish de trial Formant equip amb Xavi Riba, fou campió d’Espanya de resistència

Ala format a l’equip Indústries García, debutà a la divisió d’honor al final de la dècada de 1980 Jugà al primer equip del club de Santa Coloma de Gramenet fins a la temporada 1995-96 Posteriorment jugà en altres equips a la divisió de plata, entre els quals cal esmentar el Futbol Sala Montcada, del qual fou capità També jugà algun partit amb la selecció espanyola Una vegada retirat, es dedicà a entrenar equips de futbol sala

Fou el primer campió d’Espanya i de Catalunya dels 400 m tanques Guanyà el campionat estatal en dues ocasions 1924, 1926 i el títol català en quatre ocasions 1925-28 Establí quatre rècords d’Espanya i set de Catalunya També aconseguí el rècord espanyol de relleus 4 × 400 m amb la selecció catalana 1926 Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola i fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Per un acord entre el seu pare i el rei lleonès Ramir II, es casà amb el fill d’aquest, Ordoni III, a la mort del qual es casà amb el rei Ordoni IV I encara, vídua d’Ordoni IV, es casà per tercera vegada, aquest cop amb el rei Sanç II de Pamplona Sobrevisqué al seu marit i intervingué en afers polítics durant els regnats del seu fill, Garcia IV, i del seu net, Sanç III

Aquesta església presideix el petit nucli de Sisteró, prop de Pelagalls L’edifici, que no conserva cap tret romànic, fou renovat a mitjan segle XVIII El lloc de Sisteró és esmentat des de l’any 1057 i la documentació menciona per primera vegada el castell de Sisteró el 1097 Santa Maria de Sisteró fou i és sufragània de la parròquia de Pelagalls És molt probable que la primitiva església de Sisteró fos aixecada en època romànica