Resultats de la cerca
Es mostren 45043 resultats
màquina sorrejadora
Tecnologia
Nom genèric de les màquines que serveixen per a llançar un raig orientable d’aire comprimit que arrossega sorra de tal manera que és projectat contra una superfície, contra una peça, sobre la qual la sorra ha d’efectuar una abrasió.
Les sorrejadores són emprades per a polir superfícies metàlliques atacades per la corrosió, per a netejar façanes, per a fer esgrafiats per aerografia, etc
signatura
Disseny i arts gràfiques
Senyal posat al peu de la primera pàgina de cada plec d’un llibre, que serveix per a indicar com ha d’ésser fet el plegatge i l’ordre en què han d’ésser posats els plecs en l’alçada.
La signatura sol consistir en una sigla, que indica l’obra a la qual pertany el plec, seguida del número d’ordre de cada plec, impresos en un cos petit
fill pròdig
Cristianisme
Personatge d’una paràbola continguda als Evangelis, que ha passat a indicar tot aquell que després d’un quant temps de mala vida o de desviament doctrinal torna, penedit, al recte camí, a la institució o persona que havia abandonat.
preterició errònia
Dret català
Preterició que es dóna quan el testament no menciona el fill o descendent del testador que ha nascut o arribat a ésser legitimari després d’atorgat el testament o quan en testar el causant ignorava l’existència d’aquest legitimari.
La preterició errònia faculta el legitimari preterit a sollicitar la nullitat del testament
condensació aldòlida
Química
Condensació de dues molècules d’aldehids, iguals o diferents (una de les quals, almenys, ha de tenir hidrogen en α), que es produeix en presència de quantitats catalítiques d’una base i dóna lloc a la formació d’aldols:9820.
Si la reacció és conduïda sense cap precaució o si, perquè es produeixi, cal elevar massa la temperatura cas dels aldehids poc reactius aromàtics o amb impediment estèric, l’aldehid es deshidrata en formar-se i s’obté un aldehid etilènic condensació de Claisen-Schmidt Si és utilitzat formaldehid, aquest reacciona amb tots els hidrògens en a de l’altre reactant i, en el cas general, la reacció no s’atura a un aldol Les cetones donen entre elles, o amb els aldehids, una condensació totalment similar a l’aldòlica, que condueix als β-cetols
animació per transformació de color
Electrònica i informàtica
Tècnica d’animació que consisteix a definir el color inicial d’un element d’un fotograma i el color que ha de tenir al final aquest mateix element, i, mitjançant un programa informàtic d’animació, transformar un color en l’altre.
transgènic | transgènica

L’obtenció de plantes transgèniques
© fototeca.cat
Biologia
Dit dels animals i les plantes que contenen algun gen aliè en totes les seves cèl·lules somàtiques i germinals, que ha estat introduït artificialment en alguna cèl·lula d’aquests dos tipus o en un embrió primerenc mitjançant un fag transductor.
Els organismes transgènics són particularment útils en l’estudi de la regulació de l’expressió gènica específica de teixits durant el desenvolupament
tractat de Cazola
Història
Acord signat el 20 de març de 1179 entre AlfonsI de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella, a Cazola (o Cazala, que ha estat confosa amb Cazorla, Andalusia), probablement una població castellana prop de la vila aragonesa fronterera d’Ariza.
Els dos reis es repartien els territoris dominats encara pels musulmans al sud de la península Ibèrica les zones de València, Xàtiva i Dénia amb llurs pertinences eren reservades a la reconquesta catalanoaragonesa Alfons I renunciava, per part seva, als territoris dellà del port de Biar Alcoià i, per tant, al regne de Múrcia, en canvi de deseixir-se del vassallatge que hauria degut al rei castellà per València quan aquesta fos reconquerida Amb aquest tractat restava closa, en principi, l’expansió catalana a la Península
cossa
Física
Antiga mesura d’àrids, sisena part de la mesura pròpiament dita, que ha persistit a la zona pirinenca (Ripollès, Cerdanya, Vallespir), equivalent aproximadament al cop o al mesuró d’altres comarques, que són la vint-i-quatrena part de la quartera.
conscrit
Història
Títol dels senadors romans ( patres conscripti
), fórmula que ha estat interpretada com a patres et conscripti
originàriament (és a dir, patricis i, a més, plebeus inscrits a les llistes), però també com a designació de tots els senadors inscrits ( conscripti
).