Resultats de la cerca

El 1983 fou un dels fundadors del Club Deportiu Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet Com a tècnic fou seleccionador català i espanyol femení Presidí la Federació Catalana de Rugbi 1993-97 El 1994 pactà amb la Federació Internacional de Rugbi FIRA el retorn de la federació catalana al si de l’organisme internacional, que havia quedat suspès durant la dictadura franquista, però les pressions del Govern espanyol ho impediren En abandonar el càrrec a la federació continuà vinculat al Club de Rugbi Sant Cugat També fou cap de l’àrea d’esports de l’Ajuntament d’aquesta ciutat El camp de rugbi…

Fou vocal de la Federació Espanyola d’Hoquei 1950-54 fins que es creà la Federació Espanyola de Patinatge FEP i en fou designat president del comitè de competició Fou vicepresident de la Federació Internacional de Patinatge 1976-78 i presidí la FEP entre el setembre del 1984 i l’octubre del 1992 És membre de mèrit del Comitè Olímpic Espanyol, a més de soci d’honor del Reus Deportiu Fou una de les figures clau en la concessió de la subseu olímpica d’hoquei sobre patins a la ciutat de Reus Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes

Conegut com Josele , s’inicià al Càmping Estrella de Mar de Castelldefels Als quinze anys es classificà per al Campionat d’Espanya Després, passà pel CN Barcelona 1993-97, pel Club Petanca Penya l’Esplanada 1997-2006 i finalment fitxà pel Club Petanca Santa Coloma 2006 En el seu palmarès destaquen un Campionat d’Espanya i dos subcampionats També ha guanyat dos Oberts d’Espanya, tres Lligues espanyoles i vuit Lligues catalanes D’altra banda, ha guanyat torneigs com el Campionat de Catalunya, la Copa President, el Torneig Ciutat de Sevilla o l’Obert de Figueres Ha participat en…

Estudià música als conservatoris de Boston i Leipzig Com a crític escriví en les principals publicacions especialitzades, entre les quals "Vox humana" i "Musical Herald" Fou editor del "Boston Courier" i, des del 1888, del "Boston Daily Advertiser" Fou redactor en cap de la University Encyclopaedia of Music El 1882 va ser nomenat cap del Departament de Teoria al Conservatori de Nova Anglaterra, on treballava des del 1880 Exercí la docència en diferents colleges de la mateixa ciutat El seu fill, Arthur Elson 1873-1940, escriví i edità diversos llibres sobre música i collaborà en…

Estudià teoria, composició, direcció d’orquestra i psicologia a Varsòvia El 1975 debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat, i un any més tard ho feu a la de Düsseldorf Nomenat primer director de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Polonesa el 1977, n’ocupà la titularitat a partir del 1980 El 1978 guanyà a Berlín el prestigiós Concurs Karajan, que li permeté dirigir importants orquestres europees El 1982 es traslladà a Londres, on assumí la direcció de la Wrem Orchestra Des d’aleshores ha dirigit gairebé totes les orquestres britàniques més importants, a més de teatres d’òpera, com l’…

Estudià piano amb Marguerite Long i Jean Doyen i es perfeccionà amb Robert Veyron-Lacroix El 1963 es diplomà al Conservatori de París, feu el seu debut en aquesta ciutat i inicià una carrera de concertista internacional Les seves gires l’han portat per diferents països d’Europa, Rússia, Hong Kong, Tailàndia i Tahití La seva discografia és molt àmplia i hi destaquen els enregistraments d’autors del Barroc francès i alemany com F Couperin i WF Bach Ha enregistrat també obres d’Antoni Soler Una part significativa de la seva discografia inclou obres per a pianoforte de J Schobert i…

Inicià els estudis de piano a sis anys a Los Angeles i posteriorment els amplià amb Rosina Lhévinne a la universitat de la mateixa ciutat i a la Juilliard School de Nova York El 1966 obtingué el segon premi al Concurs de Piano Cajkovskij de Moscou El mateix any debutà a Tanglewood, EUA, al costat de l’Orquestra Simfònica de Boston, i l’any següent ho feu a Londres amb la New Philharmonic Orchestra S’ha especialitzat en música romàntica, tot i que amb algunes incursions en el repertori pianístic del primer terç del segle XX, i ha realitzat una rellevant tasca concertística…

El 1950 entrà a la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol, de la qual també formava part el seu pare, Francesc Perelló Miñana Ocupà el càrrec de tresorer, dirigí la comissió econòmica i tingué un paper important en la compra del camp de Sarrià Fou vicepresident primer 1952-56 i, posteriorment, dirigí l’entitat després de convertir-se en societat anònima esportiva 1993-97 En la nova junta d’accionistes, també hi entrà el seu fill, Josep Lluís Perelló Molné Durant el seu mandat s’iniciaren les obres de construcció de la ciutat esportiva, a Sant Adrià de Besòs, i començaren les…

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, assolí un Campionat d’Espanya de creuer classe I 1972 Competí en regates internacionals i donà una volta al món Fou fundador de l’Assemblea de Capitans de Iot i membre de la seva junta 1964-70, president del Comitè de Creuers de la Federació Catalana de Vela 1967-71 i president del Comitè Nacional de Creuers de la Federació Espanyola 1971-79 Fou també fundador i president de l’Associació Nacional de Creuers 1974-80 Rebé distincions, com la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989 i la medalla de bronze al mèrit esportiu de la…

Fou inaugurat el 29 de juny de 1922, en una època en què el futbol agafà força embranzida a la ciutat Fou construït per la Unió Esportiva Girona, que s’enfrontà al FC Barcelona en el partit d’inauguració 2-5 La installació tenia 1500 seients i 110 llotges, i era considerada de les millors de les comarques gironines En desaparèixer la Unió Esportiva al final d’aquella dècada, el terreny passà a mans del Girona Futbol Club, fundat l’any 1930, que l’utilitzà fins el 1970, any que s’inaugurà l’Estadi Municipal de Montilivi Fou escenari d’un Catalunya-Brasil 2-2 el 24 de juny de 1934