Resultats de la cerca

Té una gran aplicació en circuits electrònics de control, regulació, automatisme, radiotècnia, etc Hi ha diferents tipus de resistències no lineals Unes de les més utilitzades són les resistències variables amb la temperatura, entre les quals n'hi ha de coeficient de temperatura negatiu conegudes com a resistències NTC i de coeficient positiu conegudes com a resistències PTC també són corrents les de valor variable dependent de la llum LDR i les de valor dependent de la tensió VDR

Si aquesta diferència és gran, el cos resta a sobreaigua , si és petita, a cara d’aigua , si és nulla roman indiferent, a flor d’aigua o a mitges aigües , i si és negativa se'n va a fons La flotabilitat d’un vaixell ha d’ésser tal, que, bo i submergit el buc fins a la línia de flotació superior, resti prou volum fora de l’aigua a fi de poder navegar amb mal temps reserva de flotabilitat

Solen representar la desgràcia o el fet que ocasionà la promesa amb la imatge o sant invocat dintre una boira o nimbe Són elements de l’art popular, sovint molt ingenus, però de gran valor folklòric i pietós Es conserven penjats als murs de les capelles o santuaris i també als museus folklòrics com el de Ripoll Els més antics són del segle XV i es conserven a la catedral de Mallorca dels segles següents se'n conserven arreu

Inclou un gran nombre d’espècies de reduïdes dimensions, que generalment habiten en el sòl i en substàncies en descomposició molts són sapròfags, però n'hi ha alguns de paràsits La majoria són causants de malalties, sobretot en vegetals L’espècie Rhabditis elegans parasita insectes, Turbatrix aceti es nodreix dels bacteris que es desenvolupen en el vinagre, Tylenchus tritici és paràsit del gra de blat i Heterodera rostochiensis és paràsit de les arrels de la patata i el tomàquet

Cal esmentar, per la seva significació i la seva riquesa, el tron de la Mare de Déu de Montserrat 1946-47, gran peça d’orfebreria d’or, metalls preciosos i esmalts que emmarca i sosté la imatge de la Mare de Déu és obra de l’arquitecte Francesc Folguera i del pintor Josep Obiols, i hi intervingueren els escultors Joaquim Ros, Rafael Solanic, Martí Llauradó i Josep Granyer i els orfebres Ramon Sunyer i Alfons i Rafael Serrahima

A partir de les zones tussígenes laringe, arbre traqueobronquial, pleures, conducte auditiu, etc els estímuls, vehiculats pels nervis vague, glossofaringi i frènic, arriben al centre de la tos i a través de les vies eferents activen els músculs respiratoris i laringis i provoquen una inspiració profunda, seguida de la contracció sobtada dels músculs espiratoris, amb l’expulsió de l’aire a gran velocitat, el qual arrossega les secrecions i els cossos estranys existents en les vies respiratòries

Les flors constitueixen la tilla El tell argentat Ttomentosa , de fulles amb el revers blanc tomentós, és propi de la península balcànica i és plantat en jardins El tell de fulla gran Tplatyphyllos , de fulles de 6 a 9 cm i de fruits costats, es fa a la muntanya mitjana El tell de fulla petita Tcordata , de fulles de 3 a 8 cm i de fruits llisos, creix en sòls profunds, a les comarques més septentrionals dels Països Catalans

Fou introduït a Europa al començament del segle XVII, i al final del mateix segle n'aparegueren individus d’un color groc uniforme a causa d’un fenomen de mutació Actualment és estès per tot el món i n'hi ha gran quantitat de races, aparegudes per encreuaments fets per tal de millorar-ne el cant i la coloració El canari, un dels ocells de gàbia més populars, és molt preat per la bellesa del seu cant

Reprodueix el so usant diversos altaveus que envolten l’oient i on es combinen els senyals enregistrats amb micròfons direccionals, a fi de produir una illusió tridimensional Desenvolupat durant els anys setanta a la Gran Bretanya per a resoldre les limitacions de la majoria dels sistemes quadrafònics, no va desvetllar gaire interès comercial fins a la dècada dels noranta, que fou adoptat, amb algunes modificacions, com a sistema sorround de so envoltant per diverses companyies especialitzades en alta fidelitat

Fundada per Gustau III el 1788 a Estocolm, juntament amb l’Òpera i l’Acadèmia, des del 1888, en què hom li retirà la subvenció estatal, sobrevisqué amb espectacles de tipus comercial El 1908 hom construí l’edifici actual i foren represes les subvencions públiques Des d’aleshores, ha esdevingut un dels grups teatrals europeus més sòlids gràcies, en part, al gran prestigi dels seus directors, entre els quals destaquen Olof Molander, Alf Sjöberg i Ingmar Bergman