Resultats de la cerca
Es mostren 40231 resultats
Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo
Història
Duc de Medinaceli.
Fou lloctinent de València 1642, on contribuí a l’organització de les mílicies valencianes trameses al Principat de Catalunya per defensar la causa de Felip IV de Castella Fou protector de literats, entre els quals Quevedo
Pere Nolasc Casanoves
Literatura
Cristianisme
Escriptor mercedari.
Estudià filosofia i teologia a Barcelona, però feu el noviciat a Montblanc, on es destacà com a predicador El 1823 publicà Males y días de luto que los liberales y constitucionales dieron a España , en vers
Ivan Antonovič Jefremov
Paleontologia
Literatura
Paleontòleg i escriptor rus.
Escriví una sèrie de narracions d’aventures i ciència-ficció, on confronta la intelligència humana amb els secrets de la natura P'at’ rumbov ‘Els cinc rumbs’, 1944 i Belyj rog ‘El corn blanc’, 1954, etc
Yaša Heifetz
Música
Violinista lituà, d’origen jueu, naturalitzat nord-americà el 1925.
Estudià a Peterburg, on es presentà com a infant prodigi el 1911 i aviat esdevingué un violinista de fama internacional, amb un amplíssim repertori que abastava des del barroc fins a la música del s XX
Maria Dolors Vivet Falcó
Gimnàstica
Mestra de ioga.
Pionera del ioga a Catalunya, especialment a la comarca d’Osona, on començà a impartir classes el 1987 a l’escola municipal l’Arpa de Taradell També fou la creadora del centre Al niu de Vic
Ignasi Planas Rivas

Ignasi Planas Rivas
ARXIU I. PLANAS
Rugbi
Jugador i directiu de rugbi.
Com a jugador desenvolupà tota la seva carrera al Club Natació Barcelona, on s’havia format Des del 2009 és el president de la Federació Catalana de Rugbi, de la qual anteriorment ja havia estat vicepresident
jaciment de Torralba
Jaciment paleontològic
Important jaciment paleolític al poble castellà de Torralba del Moral, prop de Medinaceli, a la província de Sòria.
Excavat el 1909 i el 1961, destaca per la riquesa de fauna quaternària, especialment elefants, i per la indústria lítica acheuliana, que demostra que es tractava d’un lloc on eren caçats i consumits els grans mamífers
Santa Magdalena de Noves

Santa Magdalena de Noves (Pla de l’Estany)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Camós (Pla de l’Estany), situada a l’esquerra de la riera de Matamors, als vessants de la serra de Santa Magdalena .
És un petit edifici d’origen romànic molt modificat conserva un retaule de Santa Magdalena, de la primera meitat del segle XVI, on figuren a la predella sant Pere i sant Pau Ja existia l’any 1172
Pinós de Biure
Nom amb el qual també és conegut el poble de Sant Pau de Pinós, del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), situat al cim de la serra de Pinós (789 m alt.), que separa el Bages del Berguedà, entre les valls de Merlès, Gaià i Relat.
Al NW del poble, encinglerat 740 m alt damunt la riera de Merlès, hi ha el santuari de Pinós , petita església romànica, amb absis semicircular i un atri, on és venerada la Mare de Déu de Pinós
el Mercadal de Sant Pau
Raval
Antic raval de la ciutat de Lleida, al voltant de l’església parroquial de Sant Pau de Mercadal (esmentada ja el 1168), extramurs, davant el portal de Magdalena, a l’indret de l’actual estació de ferrocarril.
Barri mercader el 1231 hi fou fundat un hostal per a mercaders tolosans, formava una plaça porticada on donaven alguns carrers en un d’aquests hi havia el convent del Carme El 1429 es trobava gairebé despoblat