Resultats de la cerca

Format a les universitats de Geòrgia 2000 i Stanford 2004, guanyà dues medalles d’or als campionats del món de Moscou 2002 en 4x100 estil lliure i 4x100 estils, una d’argent en 50 m esquena i una de bronze en 100 m esquena Als campionats mundials d’Indianàpolis del 2004 aconseguí el bronze en 50 m espatlla El 2008 guanyà la medalla d’or dels 50 m esquena del campionat del món de Manchester i la Copa del Món dels 100 m esquena a Berlín, en què baté el seu propi rècord mundial

Membre del partit socialdemòcrata, presoner de guerra a Rússia a la Primera Guerra Mundial, es féu bolxevic i fou després 1919 comissari popular de la república hongaresa dels consells Empresonat diverses vegades a partir del 1925, fou enviat a Moscou el 1940, d’on tornà amb les tropes soviètiques 1945 i esdevingué secretari general del partit comunista hongarès Estalinista acèrrim, primer ministre 1952, hagué d’abandonar aquest càrrec el 1953, després de la mort de Stalin, i el de secretari del partit 1956 Refugiat a l’URSS, fou exclòs del partit 1962

Ambaixador del seu país a Moscou del 1920 al 1939, any que s’exilià a París, fou un dels màxims representants del simbolisme rus i traduí lord Byron i d’Annunzio, entre altres autors A partir del 1930, escriví en lituà Entre les obres russes destaquen Zeml’i stupeni ‘Esglaons de la terra’, 1911 i Gornaja tropa ‘El camí de la muntanya’, 1912, i entre les lituanes Ikurtuves ‘Festa de la Iniciació’, 1941, Ašaru vainikas ‘La garlanda de llàgrimes’, 1942 i Aukuro dūmai ‘Fum de l’altar dels sacrificis’, 1944

La seva família s’establí al Rosselló el 1938 Estudià a l’Escola de Belles Arts de Perpinyà 1940-42 S’estigué al Marroc, on, des del 1944, es dedicà a la pintura Retornà a Perpinyà, on conegué Dufy, i el 1949 s’installà a París El 1957 organitzà una exposició de la jove pintura francesa al Festival de la Joventut a Moscou Feu diverses exposicions particulars a Nova York Adscrit a la pintura figurativa, s’interessà especialment per la llum i fou molt inspirat pel paisatge rossellonès

Es formà al Futbol Club Barcelona i a dotze anys anà al Reial Club de Polo Guanyà vuit Campionats de Catalunya 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1974, 1976, 1979-83 i cinc Lligues 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Jugà 94 partits amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on obtingué la medalla d’argent, i de Los Angeles 1984 Es retirà l’any 1988 És fill de Ricard Cabot Boix i germà de Ricard Cabot Durán, ambdós jugadors d’hoquei sobre herba

Format amb Kodály i Bartók, el 1912 fou nomenat director de cor de l’òpera de Munic i, l’any següent, director assistent de Bruno Walter de l’orquestra simfònica fins el 1923 Posteriorment, dirigí, entre d’altres, l’Òpera de Berlín 1927-30, l’Orquestra de la Ràdio de Moscou 1931-37 i diverses orquestres dels EUA 1938-45, especialment la de Scranton, a Pennsilvània 1940-45 Retornat a Europa, s’establí a París, on fou titular de l’orquestra de l’Opéra des del 1947 Fou un especialista del repertori postromàntic alemany

Representà França a la conferència d’indemnitzacions de Moscou 1945 Presidí, durant el primer govern De Gaulle, la comissió d’experts per a la reforma financera i monetària, que formulà el Pla Rueff Concep el sistema econòmic amb automecanismes de regulació, i s’oposa, en conseqüència, a la intervenció de l’estat en l’economia Fou partidari del retorn al patró or, enfront del patró canvi or institucionalitzat per l’FMI Publicà Des sciences physiques aux sciences morales 1922, L’âge de l’inflation 1963 i Le péché monétaire d’Occident 1971

Proclamat voivoda de Cracòvia 1667, després de vèncer els turcs a la batalla de Khotin 1673 succeí el rei Miquel I El 1683 tornà a derrotar els turcs a Kahlenberg, i així contribuí a l’alliberament de Viena Les seves campanyes militars arribaren fins a Moldàvia i Bessaràbia 1684-85 Més tard, abandonat pels seus aliats austríacs, hagué de cedir a les pretensions de Rússia pel tractat de Moscou 1686 Influït per la voluntat de la seva muller, Maria Casmira d’Arquien, no sabé enfrontar-se a la noblesa

Membre del Club Natació Barceloneta, el 1977 passà al Club Natació Barcelona Fou campió de la Copa Catalana 1973, de la Lliga de primera divisió 1973 i dues vegades del Campionat d’Espanya de primera categoria 1973, 1974 En el període 1973-79 fou 118 vegades internacional amb la selecció d’Espanya i participà en els Jocs Mediterranis 1975, en dos Campionats del Món 1975, 1978 i en dos d’Europa 1974, 1977, i en l’Espartaquíada de Moscou 1969 Té la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola 1974

Format al Real Canoe NC, també jugà amb el Club Natació Helios de Saragossa i el Club Natació Montjuïc Amb la selecció espanyola disputà els Campionats d’Europa 1977, 1981 i els Jocs Olímpics de Moscou 1980 Inicià la seva carrera d’entrenador al CN Montjuïc, on gua-nyà tres Lligues consecutives 1984, 1985, 1986 Posteriorment, dirigí el Club Esportiu Mediterrani, on aconseguí la Copa del Rei 1993, l’Helios i el Canoe Des de la temporada 2007-08 entrena l’equip femení del CE Mediterrani, que fou campió de Lliga 2010