Resultats de la cerca

Professor a Friburg Suïssa el 1889 i al Collège de France, a París, des del 1903 Refutà la teoria romàntica de l’origen de les epopeies i en construí una altra, fundada en l’individualisme de la creació artística Segons ell, el naixement de l’epopeia francesa fou determinat bàsicament pels contactes de clergues i joglars a través dels monestirs, principalment en les rutes dels grans pelegrinatges Reaccionà contra el mètode d’editar antics texts usat fins al seu temps Són bàsics en aquest aspecte els estudis La tradition manuscrite du Lai de l’Ombre 1928 i De l’édition princeps de la Chanson…

Procedia d’una família d’advocats de Borgonya El 1791, essent capità d’enginyers, fou elegit diputat per a l’Assemblea Legislativa i després per a la Convenció El 1793 fou nomenat membre del Comitè de Salvació Pública, on s’ocupà dels afers militars i contribuí a posar en peu de guerra catorze exèrcits que salvaren la Revolució de les coalicions de les potències europees, entre els quals l’exèrcit dit del Midi , que envaí Catalunya Guerra Gran Durant el Directori, del qual fou elegit membre 1795, s’oposà a Paul de Barras i hagué d’exiliar-se 1797 Contrari al poder personal de…

Fill del poeta Cecil Day-Lewis i de l’actriu Jill Balcon Després de protagonitzar The Unbearable Lightness of Being P Kaufmann, 1987, obtingué el BAFTA i l’Oscar del 1989 al millor actor per My Left Foot , de J Sheridan, pellícula que el confirmà com un excellent actor dramàtic Altres films seus són Gandhi R Attenborough, 1982, Stars and Bars P O'Connor, 1988, The Last of Mohicans MMann, 1992, The Age of Innocence M Scorsese, 1993, In the Name of the Father J Sheridan, 1993, The crucible N Hytner, 1996, The Boxer J Sheridan, 1997, Gangs of New York M Scorsese, 2002 pel qual…

Es formà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, on s’apropà a la generació del 27 i a l’òrbita surrealista espanyola El 1927 formà part de la denominada Primera Escuela de Vallecas, amb Alberto Sánchez, Benjamín Palencia i Luis Castellanos A partir d’una exposició, l’any 1928, començà a ser coneguda per les seves obres més enllà de la seva condició femenina Inicialment es mogué en una línia propera a la nova objectivitat o al realisme màgic, en la qual destaquen les sèries Verbenas i Estampas El 1932 s’installà a París, on conegué René Magritte, Max Ernst, Joan Miró,…

Després d’estudiar matemàtiques, dibuix, escultura i, finalment, arquitectura, féu pràctiques, l’any 1954, al taller de Le Corbusier, que abandonà per cercar uns plantejaments menys cartesians S'associà, aleshores, amb André Bloc — Café du Rond Point als Champs-Elysées París, 1957, Estudi d’André Bloc Antíbol, 1959, Maison de l’Iran Ciutat Universitària de París, 1961-68— i amb Paul Virilio  —església de Sainte Bernardette du Baulay Nevers, 1964-66, declarat monument nacional el 1990— i fou un dels fundadors del grup Architecture principe Multiplicà els projectes d’estructures…

Estudià física al Queen Mary College de la Universitat de Londres, on es llicencià el 1959, i obtingué el grau de doctor el 1962 Treballà en collaboració amb el departament de física de la Universitat d’Illinois EUA i amb l’Institut Max Planck, a Heidelberg Alemanya, on ha realitzat diverses estades La seva vida professional estigué majoritàriament vinculada al departament de física de la Universitat de Nottingham, on estudià els gradients en el camp magnètic amb l’objectiu de millorar la precisió de la ressonància magnètica A la dècada del 1970 demostrà que els senyals obtinguts amb aquest…

Fou deixeble d’Aarre Merikanto a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki 1948-52 El 1955, una beca avalada per Jean Sibelius  li permeté ampliar la seva formació als Estats Units, on estudià amb Aaron Copland, Vincent Persichetti i Robert Sessions, entre d’altres Professor de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki d’ençà del 1976, la seva obra musical posa de manifest etapes successives influïdes per la tradició de l’Església ortodoxa, el neoclassicisme de Paul Hindemith i el postserialisme, entre d’altres Compositor prolífic i eclèctic, el seu estil més madur és una personal síntesi entre els…

Llicenciat en filologia romànica, treballa en el món editorial i periodístic La seva trajectòria com a narrador, on és remarcable una visió insòlita de la realitat quotidiana, s’inicià amb el volum de contes Pell d’armadillo 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 i la continuà amb  Animals tristos 2002, a partir de la qual el director Ventura Pons rodà la pellícula Animals ferits 2006 Formà part del collectiu Germans Miranda El 2009 publicà la novella Maletes perdudes , per la qual el 2010 guanyà el premi Llibreter del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya i, el 2011, el premi Joaquim…

En un any preelectoral i entre rumors de cop d’estat, el president del Camerun, Paul Biya, en el poder des del novembre del 1982, va destituir els caps de la policia i dels serveis de seguretat, incapaços d’aturar una onada d’assalts contra edificis oficials, entre els quals van destacar els de la televisió nacional, el 5 de juliol, i l’oficina del ministre de Finances, uns quants dies després La mort del periodista Cyrille Germain Ngote a la presó, el 22 d’abril, va provocar la reacció de les associacions de drets humans i del coqectiu professional, que van acusar el Govern d’…

En unes eleccions marcades per les denúncies de l’oposició i les crítiques de França i els Estats Units, que van destacar els nombrosos casos de frau, el president Paul Biya va ser reelegit per un sisè mandat de set anys Biya va obtenir, en la consulta celebrada el 9 d’octubre, el 78% dels vots, mentre que John Fru Ndi, del Front Social Democràtic FSD, el 10%, i Garga Haman Adji, de l’Aliança per la Democràcia i el Desenvolupament ADD, en va aconseguir el 3% La participació va arribar al 65% Al poder des del 1982, Biya es va beneficiar de la incapacitat de l’oposició per pactar…