Resultats de la cerca

Membre del Partit Republicà Autonomista, fou primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona 1908 i alcalde accidental 1907-09 El 1913 fou elegit diputat provincial i intervingué en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou vicepresident Exiliat l’any 1926, el 1932 fou diputat de l’ADPGC al Parlament català per Granollers Fou secretari de la Unió Federal Nacionalista Republicana Promogué les assegurances socials i la prevenció d’accidents i, com a president del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears, aconseguí que fossin obligatoris el retir…

Fill de Josep Estade i Omar Palma, Mallorca 1782 — 1849, conegut per les seves idees liberals i membre del partit progressista Juntament amb el seu pare inicià la navegació regular de vapor entre Palma i Barcelona 1837 amb el “Mallorquín”, del qual fou capità El 1850 promogué la constitució de l’empresa del vapor “Barcelonés” i aconseguí la fusió amb la del “Mallorquín”, cosa que els assegurà fins el 1857 l’exclusiva de les comunicacions amb la península Membre del partit progressista, fou alcalde de Palma el 1865 i tingué una actuació molt destacada durant l’epidèmia de còlera d’aquell any,…

Senyor de la taifa de Dénia 1010-44 regne de Dénia i de les Balears 1015-44 Era un llibert dels amirís que s’hagué d’exiliar de Còrdova durant les lluites intestines que ocasionaren la caiguda del califat Després dels intents, frustrats, d’installar-se a Tortosa i a València d’on fou expulsat per Muḏāffar i Mubārak, s’emparà de Dénia i inicià un govern independent Per tal de mantenir la legitimitat omeia, proclamà cap espiritual al-Mu'aytī, membre de la família destronada, el qual acollí a Dénia i conjuntament amb el qual, si més no en teoria, governà El seu govern fou d’un…

Professor a la facultat de ciències 1951-69 i director del Museu d’Història Natural 1951-72 i del Parc Zoològic 1957-60 de Marsella Estudià la vegetació de la Provença i de les illes de la Mediterrània occidental, en particular les Balears, que recorregué en diverses campanyes, del 1956 al 1960, en companyia d’Ode Bolòs i —en el cas de Menorca— de PMontserrat És autor d' Études phytosociologiques et écologiques en Provence occidentale 1934, la seva tesi doctoral, una de les obres clàssiques de la primera època de la fitocenologia Recherches phytosociologiques dans l’île de…

Estudià a Montpeller i a París i es llicencià en medicina a Barcelona 1829 Anà a les Filipines 1835-36 i participà en la primera guerra Carlina El 1837 fou destinat a Palma Posteriorment fou cap de la sanitat militar de les Balears, del cos d’observació d’Àfrica i inspector de sanitat militar Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera de Barcelona del 1864 Publicà obres de tema naturalístic botànic principalment, mèdic i històric, d’entre les quals destaquen Elementos de botànica 1843, el primer manual botànic publicat als Països Catalans i a l’Estat espanyol que…

Llicenciada en filologia clàssica, del 1967 al 1974 fou professora de filologia grega a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1970 Ocupà el lloc de vicedegana del Collegi de Doctors i Llicenciats de Catalunya i Balears 1971-77 El 1974 ingressà al PSUC El 1983 accedí al càrrec de regidora d’ensenyament a l’ajuntament de Barcelona, i un any més tard fou diputada al Parlament de Catalunya Des del curs 1984-85 és catedràtica de filologia grega Arran de les eleccions municipals del 1987 passà a ser tercera tinent d’alcalde i responsable de cultura i joventut, càrrec que canvià…

Fill de l’apotecari Andreu Hernández i Basilis Es doctorà a Montpeller 1806 Fou metge de sanitat militar i féu estudis sobre epidemiologia Observaciones históricas sobre el origen y estado actual de la vacuna en Menorca, 1814 Bon coneixedor dels avenços en les ciències naturals, sostingué una polèmica 1815-16 amb Joan Ramis i Ramis, de qui criticà, amb tota justícia, el Specimen animalium, vegetabilium et mineralium in insula Minorica frequentiorum El 1825 ajudà Jacques Cambessedes en la seva exploració botànica de les Balears Entre altres obres, escriví Observaciones que…

Documentat per primera vegada el 1055, en temps del comte Guillem II de Besalú, que era el seu senyor principal, vers el 1066 jurà fidelitat i prometé ajuda i defensa a Ramon Berenguer I de Barcelona i a la comtessa Almodis, jurament que renovà a Ramon Berenguer II l’any 1078 Repartí els seus serveis i fidelitats entre els comtes de Besalú i els de Barcelona Posseí els castells de Mont-ros, Milany i Castelló segurament pot identificar-se amb l’Udalard Bernat de Milany que signà com a testimoni una escriptura de venda feta a favor de Ramon Berenguer I el 1076 i una de donació feta el 1079 pels…

Aquesta família, pròpia de les regions temperades i subtropicals, comprèn quatre gèneres i unes 90 espècies, herbàcies o subarbustives, de port ajagut i de tiges que creixen molt juntes Les frankeniàcies es troben als sòls salins i solen tenir les fulles menudes, de marges corbats i vestides d’una pilositat densa Les flors són hermafrodites Els sèpals, en nombre de quatre a sis, estan llargament soldats, mentre que les peces de la corolla, en igual nombre, són lliures L’androceu és constituït per sis estams i el gineceu per un sol pistil que dóna lloc a una càpsula L’espècie més comuna als…

El 1955 s’ordenà de prevere Estudià teologia a la Universitat de Sant Tomàs de Roma 1961-63 El 1970 fou designat bisbe auxiliar d’Eivissa Dos anys més tard rebé el càrrec d’administrador apostòlic de Mallorca i el 1973 en fou nomenat bisbe, càrrec que fins el 1976 compaginà amb el d’administrador apostòlic d’Eivissa La seva tasca pastoral es combinà amb una decidida defensa del català, tant dins el si de l’Església com de la societat i, així, ja el 1975 publicà, juntament amb el bisbe de Menorca, Miquel Moncades, una declaració sobre la responsabilitat dels cristians en la promoció de la…