Resultats de la cerca

És un dels representants més genuïns de l’escola pianística hongaresa del segle XX Estudià piano amb Béla Bartók i composició amb Zoltán Kodály El 1930 debutà a Budapest i set anys més tard ho feu al Wigmore Hall de Londres El 1939 oferí la seva primera actuació als Estats Units i s’establí a Nova York L’any 1946 estrenà el Concert número 3 , de Béla Bartók, amb l’Orquestra de Filadèlfia sota la direcció d’Eugene Ormandy En 1965-67 enregistrà la integral de l’obra per a piano de Béla Bartók, amb la qual aconseguí el Grand Prix du Disque del 1967 Aquest mateix any enregistrà l’…

A nou anys d’edat guanyà el primer premi en un concurs per a nens prodigis A tretze anys fou guardonada amb el primer premi de piano al Conservatori de París, i també amb els de contrapunt i fuga El 1911 debutà amb el director C Chevillard i l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i poc temps després tocà amb l’Orquestra dels Concerts Colonne de París Contribuí decisivament a la difusió del Concert per a piano en sol M de M Ravel, que interpretà més de cent vegades Pau Casals, amb qui actuà en diverses ocasions, la convidà al Festival de Prada de Conflent Interpretà la integral de…

El seu pare era director d’orquestra, i la seva mare, de qui rebé la primera formació musical, pianista El 1946 ingressà al Conservatori de París i dos anys després obtingué el primer premi de música de cambra, abans de guanyar el de piano 1949 Debutà com a pianista a Barcelona el 1951, i el 1952 fou finalista del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica L’any següent es presentà a Nova York amb l’estrena del Concert per a piano d’A Jolivet El 1967 inicià la seva formació com a director d’orquestra, i el 1976 fou nomenat responsable musical i director de l’Orquestra de Cambra de Viena…

S’inicià amb la guitarra i la mandolina, i cap a la meitat dels anys trenta començà a tocar la bateria, essent un dels primers músics que s’interessaren pel jazz a Barcelona Els anys quaranta treballà en diferents sales integrat en conjunts amb força repertori jazzístic També fou un protagonista assidu de les jam-sessions que organitzava el Hot Club de Barcelona Acompanyà solistes com George Johnson, Don Byas i el jove Tete Montoliu Durant els anys cinquanta liderà el conjunt regular del Hot Club, del qual resten enregistraments Els primers anys de la dècada dels seixanta treballà a la sala…

Durant els primers anys, l’ànima de l’Associació foren Josep Raventós i Marià Perelló El 1915 Enric Granados, que només pogué fer el concert de presentació, en fou nomenat director artístic El seu successor fou Pau Casals, l’orquestra del qual collaborà assíduament amb l’Associació Els principals solistes vocals i instrumentals, així com les més distingides entitats simfòniques, cambrístiques i corals, locals i estrangeres, foren presentades per l’Associació, que, malgrat les dificultats, preparà curosament festivals i sessions de música contemporània Personalitats com Ravel,…

Fundat a Barcelona el 1981, es dissolgué el 1993 després d’haver destacat com un dels més notables grups de cambra del país Estrenà diver-ses obres d’autors contemporanis, fet que compaginà amb la interpretació d’autors clàssics i romàntics, com ara WA Mozart, L van Beethoven i J Brahms Els seus membres foren el violinista Gerard Claret, el violoncellista Lluís Claret i el pianista Albert Giménez Atenelle Feu diversos enregistraments, entre els quals destaca la versió realitzada l’any 1989 del Triple concert de L van Beethoven, amb l’English Chamber Orchestra i sota la direcció d…

Entre el final del 1905 i el principi del 1906, el violoncellista català Pau Casals, el pianista suís Alfred Cortot i el violinista francès Jacques Thibaud es constituïren com a trio a París Feren el primer concert junts com a agrupació de cambra a Lilla, el 18 de desembre de 1906 El 1933 es dissolgué i cada membre reprengué la seva carrera en solitari, la qual, de fet, mai no havien abandonat Fou un dels grups de cambra més famosos i admirats del món Aconseguí èxits esclatants i lloances de la crítica i el públic, i enregistrà les grans obres del repertori clàssic i romàntic Les…

Els seus integrants foren Grzegorz Fitelberg, Ludomir Rózycki, Apolinary Szeluto 1884-1966 i Karol Szymanowski, tots ells nascuts al voltant del 1880 Els seus caràcters i les seves personalitats artístiques eren massa diferents per a poder-los considerar una escola, i el que els unia era un desig de renovació del panorama de la música moderna del seu país, i també el fet de tenir un canal per a fer conèixer les seves obres El grup fou conegut com a Jove Polònia Mloda Polska i es presentà en públic amb un concert el 6 de febrer de 1906, a Varsòvia Un altre compositor associat…

En una performance musical, la manera d’escoltar la música, o fins i tot la forma en què aquesta és creada, difereix sovint amb una intenció crítica del model propi del concert públic, amb una durada, un tipus de repertori i d’escenari i una actitud dels intèrprets i els oients perfectament establerts Com a exemple pot servir Dreamhouse , una performance de l’any 1962 de La Monte Young i Marian Zazeela a les diferents habitacions d’un edifici s’installaren generadors d’ones sinusoidals que formaven harmonies bàsiques La casa esdevenia un espai sonor a través del qual els assistents podien…

El terme, d’origen grec heteros , ’altre', ’diferent', i phōnḗ , ’veu', ’so' i que fou utilitzat per Plató Lleis , 812 d-e per a esmentar, tot i que amb un sentit incert, les diferències entre la part melòdica de la veu i l’acompanyament de la lira, fou reprès per C Stumpf Tonsystem und Musik der Siamesen , ’Sistema tonal i música dels siamesos', Leipzig, 1901 per a caracteritzar tècniques de la música asiàtica Java, Bali, Japó, etc En aquestes tradicions, el fenomen heterofònic es genera normalment a causa de diversos factors els embelliments, per part de l’acompanyament instrumental, d’…