Resultats de la cerca

Filla de Gastó V de Foix, heretà Navarra i Foix del seu germà Francesc I Febus El seu matrimoni 1484 amb Joan d’Albret Joan III de Navarra respongué a la política filofrancesa de la seva mare Magdalena, germana de Lluís XI de França Durant el seu regnat s’accentuaren les lluites entre beaumontesos i agramontesos, la qual cosa facilità l’ocupació militar de Navarra per Ferran II de Catalunya-Aragó 1512, el qual fou proclamat rei a les corts de Navarra 1513 Caterina, des d’aleshores, restà reduïda a reina de la Navarra ultrapirinenca

El 1391 lluità a Sicília amb el seu pare i els seus germans Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d’Empúries 1396 A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant Durant l’interregne 1410-12 regí les baronies de Bernat de Cabrera, comte de Mòdica, i actuà com a urgellista El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament

Estudià batxillerat a Cervera i dret a València, i alhora adquirí una formació musical Debutà al Liceo Artístico de Madrid 1842 i actuà a París 1845 i a Itàlia 1846-48 De retorn a Barcelona, actuà al Liceu amb gran èxit 1848, i a la temporada següent, al teatre del Palacio Real de Madrid Fou diputat provincial i diputat a les corts 1876-78 per Igualada, i més tard, director general d’Agricultura, Indústria i Comerç El 1878 publicà una Cartilla ilustrada de viticultura y arte de elaborar y tratar debidamente los vinos

Milità a Lliga Catalana, de la qual fou secretari de la junta directiva Fou collaborador i marmessor de Francesc Cambó Després del 1939 intervingué en l’organització del mutualisme laboral i fou director de la Caixa de Jubilacions i de Subsidis de la Indústria Tèxtil 1946-69 Fou president del Club de Futbol Barcelona 1968-69, de la Caixa de Pensions 1972 i de l’Instituto Catalán de Cultura Hispánica 1966, tinent d’alcade de Barcelona 1960 i procurador del terç familiar per Girona a les Corts Espanyoles 1967-71

Comte de Fabraquer Fou fiscal del tribunal suprem de guerra i marina, diputat a corts i senador Dirigí El Museo de las Familias Escriví nombrosos llibres d’història, com Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón 1833, Les catacumbas o los mártires Historia de los tres primeros siglos del cristianismo 1849, Historia del emperador Carlos I 1550 a 1558 1862, Pintores de antaño 1898 i La expulsión de los jesuitas 1903, i també diversos drames històrics Antonio Pérez y Felipe II , 1837, entre altres

Oïdor 1796-1824 i magistrat 1822-24 de l’Audiència de Mallorca, fou soci de la Societat d’Amics del País des del 1797 D’un liberalisme temperat, participà en les corts de Cadis 1810 i en les liberals de 1820-21 Retirat a Orient en l’època absolutista, sota la regència de Maria Cristina fou sotsdelegat de Foment de les Balears 1833 i governador civil 1834-35, càrrec des d’on impulsà la política de comunicacions illenques, intentà d’alleugerir la càrrega fiscal i secundà la creació de l’Institut Balear

Assistí a les accidentades corts de Montsó 1388 Passà a l’illa de Sardenya 1391-94, com a lloctinent del seu germà Joan, que n'era el governador Intentà, sense èxit, que el rei Joan I anés amb una expedició d’auxili a l’illa 1393 El 1396 ocupà, amb Galceran de Rosanes, el Castellví de Rosanes, que era del comte Mateu I de Foix, com a represàlia per la seva invasió de Catalunya El 1413 fou convocat per Ferran I per planejar la repressió contra la revolta de Jaume d’Urgell

Germà d’Antoni i Joaquim Es llicencià en dret a Barcelona, i fou nomenat catedràtic de procediments judicials successivament a Múrcia, Sevilla i Barcelona 1925 Estudià a Suïssa, Itàlia i Alemanya Fou fundador de la Unió Socialista de Catalunya i diputat pel seu partit a les corts espanyoles A part revistes jurídiques, collaborà en L’Opinió Dels seus estudis cal destacar El concepto de la donación 1917, Eugenio Huber su vida y su obra 1923, Le condizioni del processo civile in Spagna 1925 i La funzione giurisdizionale e l’equità 1927

Advocat, fou elegit regidor pel febrer del 1877 i després nomenat alcalde març del 1878 — juny del 1879 Aviat es convertí en un important polític, arquetípic del caciquisme electoral de la Restauració Era cunyat d’Antoni Maura i fou el seu representant a Mallorca dins el partit liberal De nou alcalde de Palma novembre del 1882 — juny del 1884 i juliol del 1885 — juliol de 1886, fou per primera vegada diputat a corts el 1886 i després el 1891, 1896, 1898 i 1899 Fou també governador civil de València 1893-94 i de Cadis 1897

De família benestant, es llicencià en dret Afiliat a Acció Catalana, fou diputat a corts i, durant la guerra 1937, sotssecretari de justícia de la Generalitat Lluità al front de Terol i s’exilià el 1939 Ajudà els refugiats de l’èxode, participà en la resistència francesa i, empresonat pel govern de Vichy, fou reclòs en un camp de càstig Fundà a París 1945 una editorial de llibres catalans Se n'anà a Mèxic el 1947, es dedicà a negocis relacionats amb el cinema i collaborà en les activitats de la comunitat catalana