Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
L’orfebreria i altres objectes de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Creus Suposadament procedents de Santa Maria, el Museu Diocesà d’Urgell conserva dues creus núms 1 001 i 1 008 d’orfebreria i esmalts certament interessants Creu d’orfebreria amb decoració d’esmalts, conservada al Museu Diocesà d’Urgell amb el núm 1001 i, suposadament, procedent de la catedral G Llop La primera creu núm 1 001, més interessant, és una de les obres més ambicioses de l’orfebreria romànica peninsular Es tracta d’una creu discoidal, amb eixamplament als extrems dels braços, feta de coure daurat i esmaltat, sobre fons vermiculat A l’anvers apareix el Crist crucificat, realitzat en…
falçat | falçada
Heràldica
Dit de la peça, especialment la creu, les extremitats de la qual acaben amb una falç o mitja lluna.
licantropia
Tipus de deliri en què la persona afectada creu ésser un llop i es comporta com si ho fos.
passionista
Cristianisme
Membre de la Congregació de la Passió, fundada per sant Pau de la Creu a Alessandria (Itàlia) el 1720.
Fins el 1878 l’orde no arribà a l’Estat espanyol i s’establí a Deusto-Bilbao el 1880 El 1885 tenia casa a Barcelona El 1923 hom creà tres províncies a l’Estat espanyol la de la Sagrada Família comprèn Aragó, el Principat de Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia, i té també cases a Mèxic, Cuba, Veneçuela, El Salvador i Hondures
buirac
Bossa rígida on el qui porta una creu alçada, una bandera, etc, la recolza ficant-hi l’extrem inferior.
bordonat | bordonada
Heràldica
Dit de la peça (generalment la creu) les extremitats de la qual acaben en forma de bordó de pelegrí.
semipotençat | semipotençada
Heràldica
Dit de la peça o del moble, especialment la creu, amb una o més extremitats acabades en una semipotença.
pròsfora
Cristianisme
En el ritu bizantí, panet rodó, marcat normalment amb el signe de la creu, destinat a la celebració eucarística.
pretendre
Perseguir la consecució (d’una cosa) a la qual hom creu tenir dret o a la qual hom aspira.
Eulàlia
Sepulcre de santa Eulàlia (s XIV) (catedral de Barcelona)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Verge que sofrí els martiris dels assots, de la creu i del foc els primers anys del segle IV.
Tot i que la història del culte que tingué a Barcelona durant els segles IV i V és encara desconeguda, ja es pot rastrejar documentalment a les acaballes del segle VI, i la tradició escrita que tramet els fets principals de la seva vida i el seu martiri es remunta al segon terç del segle VII La identitat del nom amb una altra màrtir cristiana de Mèrida Eulàlia de Mèrida i la semblança dels martiris, així com la manca de monuments que donin suport als primers passos de la història d’Eulàlia de Barcelona, han fet dubtar de la seva autenticitat Tanmateix, els estudis recents han desvirtuat la…