Resultats de la cerca

Doctor en teologia 1932, intervingué en la Federació de Joves Cristians Després del 1939 es dedicà al periodisme catòlic fundà i dirigí les revistes Apostolado Seglar  1952 i Pax , a Barcelona Fou un dels fundadors de la revista Gaceta Ilustrada  1960 i director d’ Historia y Vida  1967 i d’ Hoja Diocesana  de Barcelona Publicà El apostolado de los laicos en los primeros tiempos de la Iglesia 1946

Fou una de les principals impulsores i primera secretària del Club Femení i d’Esports de Barcelona, primer club exclusivament femení de Catalunya fundat el 1928, així com impulsora del Lyceum Club de Barcelona, fundat el 1931 El 1937 emigrà a Colòmbia i tingué un paper destacat a promoure l’educació de les dones d’aquell país A títol pòstum la ciutat de Barcelona li dedicà els Jardins Enriqueta Sèculi

El 1955 es traslladà a Barcelona després d’haver-se proclamat campió amateur de Biscaia 1953 Fou campió de Catalunya 1957 i d’Espanya 1959-61 de pes ploma Durant la seva carrera disputà 266 combats, i es mantingué al màxim nivell entre el 1958 i el 1964 Retirat el 1965, es dedicà a entrenar en diversos gimnasos, com el Club Gallego Prada de l’Hospitalet de Llobregat

S’inicià al Barcelona Boxing Club i debutà com a amateur el 1917 Fou campió d’Espanya de pes wèlter 1919-23 i pes mitjà 1921 Es traslladà a França el 1922 per participar en diversos combats Disputà combats als continents africà i americà El 1931 penjà els guants i es dedicà a entrenar púgils novells Entre els deixebles destacaren boxejadors com Segundo Bartos, Ignacio Ara o Martínez Fort

Obtingué la medalla d’or individual al Campionat del Món de raid en categoria sènior 2006 Es proclamà campió d’Europa 1999, d’Espanya 1997, 2006 i de Catalunya 2006 d’aquesta modalitat Assolí en quatre ocasions el subcampionat estatal 1994, 1996, 2001, 2009 i guanyà el Campionat de França open 2008 Impartí reunions tècniques de formació a joves genets, i es dedicà professionalment al món de l’hípica esportiva

Collaborà en nombroses publicacions i, amb Enric Badia i Ramon Monzón, fundà l’Acadèmia d’Ensenyança de Dibuix per Correspondència 1958 Treballà per a l’Editorial Bruguera 1971 i posteriorment es dedicà a l’humor esportiu en revistes com Barrabás 1972 i El Papus 1973, en publicacions esportives com Don Balón o Mundo Deportivo i en diaris com el Diari de Barcelona Entre altres distincions, obtingué el premi Heraclio Fournier 1966

S’inicià al Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Es proclamà cinc vegades campió de Catalunya de lluita en la modalitat de lliure olímpica 1972, 1973, 1975, 1977, 1980 i quatre en la modalitat de lluita grecoromana 1973, 1976, 1977, 1978 També fou campió de sambo 1978 En abandonar l’alta competició, es dedicà a l’arbitratge i arribà a ser jutge internacional de categoria tercera

Amb seu a l’edifici principal de les piscines municipals Bernat Picornell és l’organisme encarregat de crear nous atractius turístics relacionats amb el món de l’esport a Barcelona i de reforçar-ne les estructures de comercialització Parallelament, es dedica a difondre l’activitat esportiva que té lloc a la ciutat, participa de la gestió de les installacions existents i treballa en la dotació de nous equipaments públics

Es dedicà a la gimnàstica artística d’alt nivell 1990-99, becat al CAR de Sant Cugat Aconseguí diverses medalles en campionats d’Espanya Llicenciat en INEFC 2001, s’incorporà com a professor del departament de Rendiment Esportiu d’aquesta universitat Des del 2006 és entrenador estatal de gimnàstica artística masculina i femenina i jutge internacional El 2010 fou designat director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica

S’inicià en el triatló l’any 2000 amb el Club Natació Sabadell Aconseguí diversos podis en l’àmbit estatal, entre els quals destaca el tercer lloc en el campionat de llarga distància 2010, i representà la selecció catalana diverses vegades i l’espanyola en tres ocasions Es dedica també a l’entrenament El 2007 participà en el Campionat del Món de llarga distància i el 2011 el guanyà