Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
alicíclic | alicíclica
Química
Dit dels composts orgànics carbocíclics que no pertanyen a la sèrie aromàtica (composts saturats, o amb enllaços dobles olefínics o amb enllaços triples).
Els hidrocarburs alicíclics s’anomenen afegint el prefix ciclo- al nom de l’hidrocarbur alifàtic del mateix nombre de carbonis Els noms de llurs productes de substitució es formen a partir dels noms dels hidrocarburs seguint, en termes generals, les regles aplicables als composts alifàtics Els cicles presents en els composts alicíclics poden tenir un nombre qualsevol de carbonis a partir de 3 Són coneguts cicles de més de 30 carbonis i, en principi, sembla que no hi ha límit a llur dimensió La forma i l’estabilitat d’aquests cicles depenen del nombre de carbonis i de llur…
Montfort
Família d’impressors valencians l’activitat de la qual fou iniciada per Benet Montfort i Besades, que obrí taller propi el 1757 i fou impressor de la universitat, del capítol de la catedral, de la Reial Audiència, de la Societat Econòmica d’Amics del País i d’altres institucions.
El succeí el seu fill Benet Montfort i Ascensi València — 1788, i a aquest el seu germà Ramon Montfort i Ascensi 1788-1806 La impremta fou dirigida després 1806-22 pel fill de Benet Montfort i Ascensi Manuel Montfort i Roda , per la vídua d’aquest 1822-45 i per llurs filles Caterina Montfort i Rius 1845-47 i Magdalena Montfort i Rius 1847-52, que la vengué al periòdic El Valenciano Entre les seves estampacions més importants cal destacar la Crónica del señor rey don Juan segundo 1779, la Crónica de los señores reyes católicos 1780 i la Historia general de España 1783-96 de Juan de Mariana,…
estats generals
Història
Durant la monarquia francesa, assemblea dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i de totes les províncies convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn.
Els electors formulaven prèviament unes peticions cahiers de doléances que lliuraven a llurs representants, però l’assemblea no prenia decisions El 1302 Felip el Bell reuní els primers estats generals i de nou foren reunits algunes vegades al llarg dels s XIV-XVI El 1614 els reuní la regent Maria de Mèdici, i el 1789 Lluís XVI, a proposta de Necker, amb un nombre més gran de membres del tercer estat que el dels altres dos estaments junts Reunits a Versalles maig del 1789, el tercer estat refusà el vot per estaments i exigí el vot individual La negativa reial motivà que el…
Benet Ribas i Ribas
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver.
Ingressà a Montserrat el 1763 i aviat n'esdevingué arxiver ja n'era el 1771 ho fou també a Sant Benet de Bages Ordenà l’arxiu de Ripoll i ajudà en llurs recerques Jaume Pasqual, Jaume Villanueva, Jaume Caresmar i Enrique Flórez Extractà els documents més antics de l’arxiu de Montserrat, estudià les possessions del monestir i escriví un discurs sobre els fruits i efectes de la història, en ésser nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1786 Publicà només l’aplec de documents i notícies sobre la impremta de Montserrat que trameté a Francisco Méndez per a la seva…
Bienvenida
Família de tres generacions de toreros que han utilitzat el pseudònim de llur avi, el banderiller Manuel Mejías Luján, fill de Bienvenida (Badajoz).
Manuel Mejías Rapela 1884-1964, fill de l’anterior, prengué l’alternativa a Madrid 1905 Com a empresari i apoderat promogué l’activitat dels seus fills Manuel Mejías Jiménez 1912-38, el qual, havent pres l’alternativa a Saragossa el 1929, el superà en prestigi i fou un dels més destacats representants de l’alegre escola sevillana José Mejías Jiménez Madrid, 1914, matador i banderiller, que prengué l’alternativa a Madrid el 1931 Antonio Mejías Jiménez Caracas, 1922-Madrid 1975, que prengué l’alternativa el 1942 Ángel Luis Mejías Jiménez i Juanito Mejías Jiménez, també matadors, no han assolit…
Sant Miquel del Camp (Olius)
Art romànic
D’aquest edifici no ha restat cap vestigi arquitectònic L’any 1077 apareix esmentada com a afrontació del mas Puig d’Olius, que el comte d’Urgell Ermengol IV, conegut per Ermengol de Gerp, i sa muller Llúcia donaren a Santa Maria de Solsona i a la seva canònica En la carta de consagració i dedicació de Sant Esteve d’Olius, del 21 de desembre de 1079, és citada l’església de “ Sant Michaelis de Campo ” Formava part de les possessions de Sant Esteve Al principi del segle XIV Jaume de Morea, avi dels nobles Lloberes, família destacada de Solsona per llurs actes benèfics i per les…
Sant Nicolau de Tamarit de Llitera
Art romànic
Aquesta església era situada dins el recinte del castell de Tamarit Hom creu que substituí una mesquita que hi hagué al mateix indret just després de la primera conquesta del castell Interpretem que l’advocació a sant Nicolau serva relació amb la data de la conquesta del castell de Tamarit per part d’Alfons el Bataller 1107 La capella castral devia subsistir miraculosament a la dominació almoràvit Així ho consideraren els Estopanyà, senyors de Tamarit, que el 1169 dotaren les esglésies de la vila amb l’encàrrec exprés a llurs ministres d’honorar i enaltir l’església de Sant…
interferència
Física
Fenomen que s’esdevé quan en una regió de l’espai se superposen moviments ondulatoris.
Són importants les interferències entre ones acústiques i les interferències entre ones electromagnètiques, siguin radioelèctriques o lluminoses Per tal que l’efecte de la interferència sigui palesat, cal que les ones lluminoses incidents siguin coherents, de la mateixa freqüència, i que els vectors representants de llurs camps elèctrics siguin parallels amb aquestes condicions hom observa zones fosques, on la intensitat lluminosa és molt baixa, i zones clares, on la intensitat és més o menys alta Aquestes variacions d’intensitat són produïdes pel desfasament entre les ones que…
Pax Christi
Organització internacional catòlica per a la pau.
De primer fou un simple moviment nascut a Lorda 1945, en ocasió d’una assemblea de catòlics francesos i alemanys La primera finalitat de pregar per la pau entre els pobles s’anà transformant també en acció concreta El 1950 Pax Christi es convertí en una associació internacional, que té per finalitat difondre l’esperit de pau evangèlica i formar els catòlics amb vista a llurs deures internacionals Periòdicament organitza assemblees internacionals, marxes pacífiques, treballs en comú, etc A Catalunya, ultra un compromís polític i una acció de denúncia de tortures, està unida a…
escola de París
Nom amb el qual hom designà a partir del 1925 una sèrie d’artistes francesos i estrangers que, atrets per aquesta ciutat, hi han viscut i hi han elaborat llur manera d’entendre i de fer l’art.
Emigrats de tot Europa, afluïren a París artistes com J Pascin, Ch Soutine, M Chagall, A Modigliani, L Fujita, C Brâncusi, P Picasso, J González, J Miró, F Borés, J Gris, O Domínguez, L Fernández, AFenosa, etc, els quals es reuniren en tallers i cafès de Montmartre i després de Montparnasse i hi visqueren una vida bohèmia i hi crearen un art expressionista, turmentat, sarcàstic i nostàlgic de llurs països, relacionable fins a un cert punt amb l’expressionisme alemany, i alguns d’ells hi crearen el cubisme, renovant la tradició artística occidental Sota el nom d’escola de París…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina