Resultats de la cerca

Després de cursar estudis de filologia clàssica i filosofia realitzà tasques com a professor a les universitats de Tübingen 1958-64, Heidelberg —on fou catedràtic 1966-75— i Lliure de Berlín 1980-92 Retirat l’any 1992, fou professor visitant de la Universitat Catòlica de Xile 1992-96 i de la Universitat Carolina de Praga 1997-98 La seva formació europea el portà a realitzar una tesi doctoral sobre Aristòtil Més tard s’interessà per la filosofia analítica, fet que el dugué a considerar els problemes tradicionals de la filosofia com a problemes de la comprensió dels…

Es doctorà a la Universitat de Michigan el 1956, i ha estat professor de les universitats de Wayne State 1955-58, Rochester 1958-68 i Califòrnia, a Los Angeles 1968-73 Director del Centre per a les Humanitats de la Universitat de Wesleyan 1973-78, des del 1978 fou professor al campus de Santa Cruz de la Universitat de Califòrnia Inspirant-se en el neoidealisme de Benedetto Croce i Friedrich Nietzsche, es convertí en el capdavanter del corrent que defensa la idoneïtat del discurs narratiu per tal de representar la part de la realitat que anomenem història És autor de diverses…

Doctor en matemàtiques 1956 i en sociologia 1957, fou fundador i director de l’Internacional Peace Research Institute, d’Oslo 1956-69 El 1964 fundà la revista Journal of Peace Research , reputada com la publicació més prestigiosa de les especialitzades en l’estudi dels conflictes El 1969 fou designat primer catedràtic del món en estudis per la pau i resolució de conflictes, a la Universitat d’Oslo, càrrec al qual renuncià el 1977 Fou professor d’estudis per la pau a la Universitat de Hawaii 1993-2000 i, posteriorment, professor per la pau global a la Universitat…

Es llicencià el 1947 a Barcelona El 1952 es traslladà als EUA i es doctorà a la Universitat de Houston 1956, de la qual fou professor en 1959-80 catedràtic des del 1963 Professor a la Universitat de Barcelona 1971 i director de l’Institut de Biofísica i Neurologia de la Universitat de Barcelona 1977, collaborà i dirigí programes d’investigació de la NASA Apollo i Viking Fou el primer a sintetitzar en condicions prebiòtiques bases puríniques, ribòsids, pentoses, aminoàcids i polipèptids Fou diputat al Parlament de Catalunya 1980-81 El 1993 creà la Fundació Joan Oró…

Treballà al Dominion Bureau of Statistics d’Ottawa 1936-59 Es doctorà a la Universitat de Chicago l’any 1952 Fou professor a les universitats de Toronto 1959-63, Chicago 1963-68, Califòrnia a Berkeley 1968-72, Harvard, Cambridge des del 1972, Ohio i Columbus des del 1981, on fou professor emèrit President de la Population Association of America 1970-71, dirigí l’International Institute for Applied Systems Analysis, a Àustria 1984-93 Rebé títols honorífics de diversos països i fou llorejat per la IUSSP International Union for the Scientific Study of Population el 1997…

Als setze anys entrà a la Companyia de Jesús Estudià filosofia, teologia, economia i ciències polítiques en diverses universitats de l’Estat espanyol, Alemanya, Suïssa, la Gran Bretanya i Itàlia Del 1968 al 1980 residí a El Salvador, on ensenyà a la Universidad Centroamericana UCA i participà de les tesis de la teologia de l’alliberament, juntament amb eclesiàstics salvadorencs com Oscar Romero i Ignacio Ellacuría En tornar a l’Estat espanyol 1980, abandonà la condició eclesiàstica i el 1982 inicià una carrera acadèmica com a professor a ESADE , on fou director del departament d’…

Graduat 1987 a la Universitat de Kobe, completà la residència a l’Hospital Nacional d’Osaka 1987-89 Doctorat per la Universitat de la Ciutat d’Osaka 1995, d’on fou professor a l’Escola Mèdica 1996-99, del 1999 al 2005 fou professor a l’Institut de Ciència i Tecnologia de Nara L’any 2004 s’incorporà a l’Institut de Ciències Mèdiques Pioneres de la Universitat de Kyoto Des del 2010 és director del Centre per a la Recerca i l’Aplicació de Cèllules Mare Pluripotents Induïdes d’aquesta universitat L’any 2006 Yamanaka i el seu equip aconseguiren modificar el nucli de…

Fou professor de física matemàtica a la Universitat d’Estocolm Féu nombroses investigacions sobre equacions funcionals i equacions integrals i mecànica i física matemàtica

Fou professor a la Universitat de Groningen 1924-49 El 1923, en collaboració amb G von Hevesy, descobrí l’hafni, mitjançant l’anàlisi espectroscòpica

Estudià amb Berzelius i Liebig i fou professor a Torí El 1847 descobrí les propietats explosives de la nitroglicerina, les quals observà i analitzà