Resultats de la cerca
Es mostren 7540 resultats
Richard Wilson
Pintura
Pintor gal·lès.
Residí a Itàlia 1750-57, on rebé la influència, entre altres, de CLorrain i FZuccarelli Tornà a Londres i es dedicà preferentment al paisatge, bé que conreà també el retrat El 1768 fou nomenat membre de la Royal Academy Cal esmentar-ne Villa Adriana , Vista d’Itàlia , Cim de Cader Idris , Paisatge amb riu tots a la National Gallery de Londres i Autoretrat National Portrait Gallery de Londres
Nicolau Montanyans i Berard
Història
Inquisidor de Mallorca (1541-65).
El 1506 era ja rector de Manacor, i el 1510 canonge de la seu de Mallorca És interessant la correspondència que rebé del lullista Nicolau de Pacs des de Valladolid, segons la qual intentà de fundar a la ciutat de Mallorca un collegi de jesuïtes, i dels juristes Pere i Nicolau Malferit Escriví diverses obres, perdudes, segons les cartes del cardenal Jaume del Pozzo al seu germà Jaume
Vitalij L. Ginzburg
Física
Físic rus.
Estudià a la Universitat Estatal de Moscou i dugué a terme la seva tasca d’investigació a l’Institut Lebedev Especialitzat en física teòrica i astrofísica, contribuí al desenvolupament de la primera bomba d’hidrogen soviètica Les seves investigacions tractaren temes com la superconductivitat i la superfluïdesa o la teoria de la condensació de Bose-Einstein Rebé el premi Nobel de física el 2003, juntament amb AAAbrikosov i JLeggett
flassader
Història
Menestral que fabricava flassades.
A Barcelona formaven gremi des del 1331, segons A Capmany, però no ingressaren al Consell de Cent fins al s XV Hom els anomenava també teixidors de mantes El gremi rebé ordinacions el 1519 El 1548 fou reorganitzat, i el 1575 se'n separaren els davantalers Obtingueren noves ordinacions el 1603, i el 1773 establiren un molí collectiu Els flassaders de València eren inclosos dins el gremi dels teixidors de llana
recollita
Història
Privilegi medieval que hom concedia a les places fortes o als senyors de castells, consistent a poder aplegar a la ciutat o fortalesa els habitants de les poblacions indefenses en cas de perill.
La recollita suposava per a aquests refugiats la protecció contra els possibles invasors, però també una sèrie d’obligacions militars sovint molt oneroses, com a contribució a la defensa del lloc de recollita També rebé el nom d’establida Barcelona era una de les places de recollita més importants una llista de poblacions que havien de recollir-s’hi, publicada el 1564, n'esmenta més de cent vint
Vicenç Caraltó i Salvà
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i gravador.
Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, viatjà a París becat pel Cercle Maillol Participà en els Salons de Maig i rebé diversos premis Exposà individualment per primera vegada l’any 1959 La seva obra, el tema central de la qual és el cos humà, es basa en un dibuix de traços molt precisos També és autor d’illustracions per a llibres i de dissenys d’estampats
Joaquim de Cabanyes i Ballester
Pintura
Museologia
Militar
Pintor, militar i col·leccionista art.
La seva pintura presenta essencialment una temàtica de paisatges i marines, que evoluciona lentament a través d’un estil d’arrel neoclàssica, fins que rebé l’impacte de l’escola de Barbizon en els darrers anys Fou coronel d’artilleria i membre de l’Acadèmdia de Belles Arts de Sant Jordi A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable collecció de les seves obres
Berenguer Bertran
Economia
Història
Banquer barceloní.
Atorgà nombrosos préstecs a Pere III Durant la guerra amb Castella, concedí crèdits a la generalitat de Catalunya 1364 que avançaven la meitat de l’impost del fogatge 650 000 lliures Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclusiu del fogatge El 1367 avançà a l’Església el tribut de Sardenya i comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona
Luis Federico Leloir
Bioquímica
Bioquímic d’origen francès, naturalitzat argentí.
Graduat a la Universitat de Buenos Aires 1932, amplià estudis al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge En 1937-43 treballà a l’Institut de Fisiologia de Buenos Aires i, posteriorment, als EUA, fins el 1946 El 1947 fundà a Buenos Aires el Instituto de Investigaciones Bioquímicas Féu treballs sobre cèllules vegetals i sobre el metabolisme dels polisacàrids El 1970 rebé el premi Nobel de química
Joshua Lederberg

Joshua Lederberg
© National Institutes of Health/United States Department of Health and Human Services
Biologia
Biòleg nord-americà.
Fou professor de genètica a la Universitat de Wisconsin i a la de Stanford Juntament amb ND Zinder, descobrí la transducció bacteriana i féu experiències decisives sobre recombinació genètica, fent actuar ADN lliure sobre determinats virus i bacteris El 1958 rebé el premi Nobel de medicina pels seus treballs sobre genètica bacteriana Fou un dels capdavanters de la biologia espacial, i estudià les possibilitats de vida en altres planetes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina