Resultats de la cerca
Es mostren 13398 resultats
Viersen
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la plana del Baix Rin.
Hi ha indústries alimentàries, tèxtils, químiques, de maquinària i del calçat
Torregassa
Poble
Poble del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), a l’W del terme.
La seva església Sant Antoni depèn de la de Sant Jaume dels Domenys Al s XIX formà, amb la quadra de Giminells, el municipi de Torregassa i Giminells
Can Margarit
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) a l’esquerra de l’Anoia.
Can Bargalló
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), a l’esquerra de l’Anoia.
Campreciós
Barri
Barri del municipi de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), a l’W del nucli urbà.
Hi ha nombroses hortes hortalisses i, sobretot, pomeres regades pel canal de la Infanta, i es conserven algunes antigues masies Cal Bielet, Cal Valls La indústria més important és la fàbrica tèxtil dita La Llana de Nubiola i Vilumara La població ha augmentat notablement a causa de la immigració, en gran part procedent del País Valencià
congost del Cairat
Congost
Congost del Llobregat, al peu del massís de Montserrat entre Collbató i Esparreguera (Baix Llobregat).
La presa del Cairat deriva l’aigua del Llobregat vers la colònia Sedó
el Burgar
Caseria
Caseria i antic terme del municipi de Reus (Baix Camp), al NE de la ciutat.
L’antiga església parroquial de l’Esperança fou agregada a la parròquia de la Selva
el Boquers
Llogaret
Llogaret (740 m) del municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona), situat al baix Lluçanès.
La seva església, en part romànica, era sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, i des del 1880 és parròquia independent És dedicada a sant Jaume abans, a sant Cugat La quadra, de domini reial, fou municipi independent del 1820 al 1840, que fou unida al de Sant Bartomeu
pantà de Benadressa
Embassament
Pantà de la conca del Millars, al curs baix de la rambla de la Viuda.
Projectat el 1901, fou iniciat el 1913 a càrrec de la Societat General de Regatges de Castelló, amb un 30% de capital estatal Inaugurat el 1925, el 1947 passà a dependre únicament de l’estat Té una capacitat de 27,2 milions de m 3 i una presa de 38 m d’altura màxima per 322 de longitud Destinat a recollir les aigües de les crescudes temporals per tal de facilitar el regatge de 4 500 ha, les filtracions i l’acumulació de sediments no han permès que això fos aconseguit completament
el Bellestar de la Tinença
Poble
Poble del municipi de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), a la Tinença de Benifassà.
És accidentat pels contraforts meridionals dels ports de Beseit i els septentrionals de les serres del Maestrat puig Negret, 1 344 m puig de Fredes, 1 238 m i drenat pel riu de la Sénia, el barranc de la Tenalla i d’altres cursos d’aigua Formà part de la tinença del monestir de Benifassà El 1838, durant la primera guerra Carlina, hi foren afusellats 50 liberals Fou annexat a la Pobla de Benifassà el 1977