Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
el Talló
Muntanya
Muntanya (1 278 m alt.) que forma part de la serra que entre el puig Ou i la serra de Bestracà separa les valls del Bac (la Vall Bianya) i de Salarsa (Beget), a la Garrotxa.
Sot de Xera
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall mitjana i baixa del riu de Xera (dit també riu de Sot) fins poc abans de la seva desembocadura al Túria.
El territori, molt muntanyós, és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs 2 500 ha de pinedes L’agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble 380 ha de garrofers, oliveres, ametllers i cereals hi ha també, prop del riu, 50 ha d’hortalisses i arbres fruiters Darrerament s’ha iniciat una modesta activitat com a centre d’estiueig, tot i que el 84% de la població activa es dedica a l’agricultura La població, que s’havia mantingut estacionària al llarg del s XIX i fins el 1950, ha perdut des d’…
la Sisquella
Detall de les restes conservades de la fortalesa de la Sisquella, al municipi de la Juncosa (Garrigues)
© Fototeca.cat
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi de Juncosa (Garrigues), al nord del terme, a la vall de la Sisquella
, que drena la riera de la Sisquella
, afluent, per l’esquerra, del riu Set a l’Albagés.
El 1197 Gibert d’Albagés, poc després de colonitzar l’Albagés, emprengué el poblament d’aquest lloc a la segona meitat del s XIV tenia 10 focs i era de la jurisdicció del monestir de Poblet Habitat encara el 1635, el 1708 era ja un terme rònec
el Senyal de Sisqueró
Cim
Cim (2 761 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit d’Andorra (vall de Juclar i el territori ultrapirinenc de la Solana d’Andorra) amb el País de Foix.
Šayḫ ‘Abd-al-Qurna
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor, coneguda de vegades com la ‘‘Vall dels Nobles’’ pel fet que hi foren enterrats els personatges de les dinasties XVIII-XX.
Comprèn més de cent tombes del tipus hipogeu Llur importància està sobretot en llur decoració principalment pintada, però en ocasions també en relleu, que illustra sobre molts aspectes de la vida quotidiana faraònica Les més interessants per llurs dimensions, decoració o texts són les d’Ideni, cap dels graners d’Ammó, que visqué des del regnat d’Amenofis I fins al de Tuthmosis III Senmut, favorit de Hatšepsut Rekhmara, visir de Tuthmosis III i d’Amenofis II Kernammó, intendent d’Amenofis II Nakht, del regnat de Tuthmosis IV Menna, escriba, del mateix regnat Ramose, visir d’…
Sant Martí d’Aubèrt
Església
Església parroquial d’Aubèrt (Vall d’Aran), al NW del poble, a la dreta del barranc de Sant Martí, que procedeix del pic d’Es Cròdos i s’uneix a la Garona prop d’aquesta església.
És un edifici d’origen romànic, amb una nau gòtica i un curiós campanar de planta quadrada Conserva la pica baptismal, decorada, romànica Havia estat un convent augustinià
comella de Pratprimer
Vall
Petita vall d’Andorra que neix sota el calm Ramonet, dins la parròquia de Sant Julià de Lòria, i aflueix a la Valira, per l’esquerra, aigua avall i dins la parròquia d’Andorra la Vella.
És drenada pel riu de Pratprimer
torrent de Penyascaró
Riu
Afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, a la vall de Benasc (Ribagorça), dins el municipi de Benasc, que neix al vessant W del pic de Castanesa i desemboca al seu col·lector entre Benasc i Ancils.
pla dels Avellans
Petita plana a l’alta vall de la Tet, entre els termes municipals de Bolquera (Alta Cerdanya) i la Llaguna (Capcir), dominada pel roc de la Calm al sud i pel roc d’Aude al nord.
Hi ha la central elèctrica del pla dels Avellans amb una producció mitjana anual de 20 000 000 kWh
Vilallonga
Veïnat
Veïnat del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Esteve d’en Bas, a l’antic camí de Sant Feliu de Pallerols a Olot, sota el coll de Bas.