Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
castell de Corneli
Castell
Antic castell que dominava la vall de Sau, situat probablement al terme de Tavertet (Osona), al límit amb el de Vilanova de Sau, al lloc dit actualment puig de la Força
; és esmentat ja al sX.
Consolació
El santuari de la Consolació , a Cotlliure, segons una litografia del cavaller de Basterot (1829)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Consolació,
del municipi de Cotlliure (Rosselló), al vessant N de la serra de l’Albera, sota el pic de Tallaferro, a la capçalera de la vall del Dui.
Hom ha suposat que és successor d’un lloc de culte a Neptú, d’època romana l’església és esmentada ja el 1292 Del 1582 al 1585 s’hi establí un convent franciscà Hi tenia lloc una important fira els dies de festa Fou propietat del municipi de Cotlliure venut el 1798 a particulars, el 1804 fou cedit a 79 altres veïns de Cotlliure en propietat collectiva, que encara subsisteix L’actual edificació i la galeria coberta són de la fi del s XVII Als aplecs que hom hi celebra, es ballen tradicionalment danses populars
el Codony
Antic terme del Camp de Tarragona, a la vall del Francolí, aigua amunt de Constantí; comprenia, entre altres, els llocs del Morell, la Masó, el Milà, Vilallonga del Camp i el sector oriental fins a Vallmoll.
El sector meridional fou donat el 1160 a Santes Creus al voltant de l’església de Sant Joan del Consell, existent ja el 1169, es formà el nucli del Codony , que persistí fins al s XIX al s XV és esmentat el castell del Codony a càrrec de castlans, dins l’actual terme de la Pobla de Mafumet, prop del Francolí Aigua amunt, prop de la confluència amb el Glorieta terme del Morell, hi ha el llogaret de la Granja dels Frares o del Codony
la Llosa
Antic poble
Antic poble del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), situat a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, aigua amunt del poble de Lles, sota les ruïnes del castell de Lles.
Pertangué a la mitra d’Urgell La capella del castell esdevingué santuari dels Àngels de Viliella
la Cirera
Masia
Masia del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), al vessant meridional de la serra de la Cirera (592 m alt.), que separa la capçalera del riu Manol, al sud, de la vall de la Muga, al nord.
Hi ha les restes de l’antiga església parroquial de Sant Miquel de la Cirera o de Sant Miquel Sacirera , esmentada al segle IX com a cella benedictina
els Masos de Tamúrcia
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a l’extrem occidental del terme, a 982 m alt., al vessant meridional del tossal de Cornells, vora el terme de Sapeira, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana.
L’església depèn de la parròquia de la Torre de Tamúrcia Era de la jurisdicció del monestir d’Alaó
les Masies de Nargó
Les Masies de Nargó
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), 3 km al SW del poble, damunt l’entrada de la vall de Valldarques, al vessant esquerre del barranc de les Masies, prop del congost del Codó.
La festa major de la caseria és el primer diumenge d’octubre A l’E de la caseria hi ha la capella romànica de Sant Miquel de les Masies
Macastre
Macastre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat al fons de la foia, a la vall mitjana del riu Magre, que travessa el terme d’W a E.
El sector meridional és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Dosaigües Més de la meitat del territori és coberta de matollar El regadiu es poc estès hortalisses, blat, blat de moro i arbres fruiters, i aprofita l’aigua del riu El secà, molt extens, és dedicat a cereals, garrofers, oliveres i vinya Hi té encara importància la ramaderia ovina La població ha sofert una forta emigració fins els anys seixanta tanmateix els anys setanta s’ha recuperat parcialment gràcies a la proximitat de Bunyol, que ha diversificat les activitats econòmiques dels habitants El poble 1 094 h…
Grialó
Vista parcial de les ruïnes de la nau de l’església de Sant Miquel de Grialó
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell i despoblat del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), al cim de la muntanya de Grialó
(617 m alt.), entre els pobles de Collfred i Colldelrat, que domina pel sud la vall del Segre.
Havia format part de l’antic terme de Tudela de Segre
lac de Clòto de Baish
Estany
Estany de capçalera de la ribera de l’Aiguamòg, un dels més baixos del circ de Colomers, dins el terme de Naut Aran (Vall d’Aran), que rep les aigües del lac de Clòto de Naut.