Resultats de la cerca
Es mostren 26072 resultats
Francesc Castillo Miquel
Waterpolo
Porter de waterpolo.
Membre del CN Barcelona, amb el qual guanyà la Lliga 1972, 1975 i arribà a les semifinals de la Copa d’Europa de clubs els mateixos anys Amb la selecció estatal absoluta participà en els Campionats del Món 1973, 1975 i en els d’Europa 1974 Fou 33 vegades internacional Té la medalla d’argent de serveis distingits de la Federació Espanyola de Natació
Aristónico Ortega Andreu

Aristónico Ortega Andreu
ARXIU A. ORTEGA / JAUME TEIXIDÓ
Natació
Waterpolo
Àrbitre de natació i waterpolo conegut com Aris.
Vinculat al Club Natació Sant Andreu, ingressà al collegi català el 1980, al comitè estatal el 1983 i fou reconegut per la federació internacional el 1991 S’especialitzà en waterpolo i en el període 1990-2005 arbitrà més de 400 partits en la màxima categoria de la Lliga Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1995 i argent 2000
Espot Esquí Club Valls d’Àneu
Esports d’hivern
Club d’esports d’hivern d’Esterri d’Àneu.
Constituït per a fomentar la pràctica dels esports d’hivern, té seccions d’esquí, cronoescalada i raquetes Participa en competicions de categories masculina i femenina, individual i per equips, en trofeus interclubs, Campionats de Catalunya, Campionats d’Espanya i proves internacionals Organitzen proves del calendari del Circuit Català i de la Copa Catalana de raquetes, i la carrera Floquet de Neu, prova d’esquí per a infants
Esportiu Aster
Esport general
Centre esportiu de l’Hospitalet de l’Infant, al municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.
Construït els anys setanta, disposa d’un complex esportiu molt ampli, amb piscina coberta, gimnàs, sales d’activitats dirigides, pistes de tennis i de pàdel, pavelló cobert i camp de futbol de gespa artificial També té un alberg o residència per a esportistes i visitants La secció de pàdel participa en lligues de l’àmbit de Catalunya i organitza torneigs a les seves installacions
Estadi Municipal d’Atletisme de Lloret
Atletisme
Estadi d’atletisme de Lloret de Mar.
Integrat dins la zona esportiva municipal, des del 2009 té una pista de vuit carrers de material sintètic i una capacitat per a 560 espectadors El principal usuari n’és el Club Atletisme Lloret, per bé que moltes entitats estrangeres hi fan estades temporals, gràcies sobretot al camp de gespa natural que hi ha a l’interior El 2009 acollí el Campionat d’Espanya juvenil i cadet
Estadi Camp Nou de Reus
Futbol
Estadi de futbol de Reus.
Inaugurat el 1977, substituí l’antic camp del carrer de Gaudí, que funcionava des del 1927 Fou el primer terreny de joc propietat del Reus Deportiu, tot i que el 1984 passà a ser de titularitat municipal La inauguració tingué lloc el 12 d’octubre de 1977 amb el partit Reus-Barcelona 0-1 Esteban fou l’autor del gol Té una cabuda de 4500 espectadors
refugi de Font Ferrera

Refugi de Font Ferrera
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de la Sénia (Montsià).
És situat al Parc Natural dels Ports, a l’extrem sud-oest del massís dels Ports, sota el tossal d’en Cervera, a una altitud de 1157 m És un refugi guardat, propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, i té una capacitat de quaranta places És un punt de pas del sender GR-7 i forma part de la travessa Estels del Sud
Estadi Municipal de Palamós
Futbol
Camp de futbol de Palamós.
Fou inaugurat el 29 d’agost de 1989 amb una festa a la qual assistí el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i un partit entre el Palamós Club de Futbol i el Futbol Club Barcelona 2-1, en el qual el davanter local Coquito fou l’autor del primer gol També se l’anomena Nou Estadi Municipal i té una capacitat per a 8000 espectadors
Estadi Municipal de Manlleu
Futbol
Camp de futbol de Manlleu.
Fou inaugurat l’any 1940 amb el nom d’Entre Rius a causa de la seva situació geogràfica És la seu de l’Agrupació Esportiva i Cultural Manlleu Passà a ser de titularitat municipal a partir del 1960 Al llarg dels anys s’hi han fet obres de remodelació, com la construcció de grades i d’una tribuna coberta Té capacitat per a 4000 espectadors
Pietro Sforza Pallavicino
Literatura
Cristianisme
Literat i prelat.
Fou nomenat cardenal el 1659 per Alexandre VII Escriví nombroses i notables obres literàries, filosòfiques, teològiques i històriques Però la que li donà més fama fou la Istoria del concilio di Trento 1664, que, escrita amb intenció obertament apologètica per refutar l’obra anàloga de Paolo Sarpi, té un caràcter més polèmic que històric, no obstant la recerca acurada i diligent de les fonts