Resultats de la cerca
Es mostren 5772 resultats
Algira
Illa
Antiga illa a l’Ebre, dins el terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), adquirida al s. XIII pels templers de Miravet.
Assecat el braç del riu que la separava de la terra ferma durant la segona meitat del s XIX, Algira és actualment compresa en la partida de Vilanova
Givors
Ciutat
Ciutat de la Provença, Occitània, al departament del Roine, França, situada al S de Lió i a la vora del Roine.
Indústries metallúrgiques, químiques, tèxtils, de calçats i de joguines Petit port fluvial Té restes d’un castell del s XII
serra de les Espades
Serra
Alineació muntanyosa (3.332 m alt.) al S del pic de Posets, que separa les valls de Benasc (Saünc) i de Gistau.
Coanegra
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Santa Maria del Camí (Mallorca), de població disseminada, esmentat encara com a caseria al s XIX.
Situat al comellar de Coanegra , vall del vessant meridional de la serra d’Alfàbia, que es forma dins dels termes de Bunyola i d’Alaró, drenada per la riera de Coanegra , que aflueix, per l’esquerra, al torrent Gros
Mas del Forn del Vidre
Mas abandonat del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), al S del poble de Cruïlles.
les Comes
Barri
Barri del municipi de l’Alcúdia (Ribera Alta), a 200 m al S de la població, vora la carretera d’Albacete.
la Llevatera
Caseria
Caseria del municipi de Vinaròs (Baix Maestrat), al S de la ciutat, a la costa, vora la punta de la Llevatera
.
els Manxons
Barri
Barri de Callús (Bages) situat a la dreta del Cardener, al S del poble, centrat per la masia de can Mestret.
No resta cap de les setze cases que formaven l’antic barri dels Manxons, ni tan sols el pintoresc hostal de Can Mestret, o de les Xemeneies Aquest barri fou el primer nucli de població del municipi i era situat a la riba dreta del Cardener, a prop de la carretera que puja a Sant Mateu de Bages Les darreres cases foren enderrocades el 1992 per tal de fer-hi una zona industrial L’actual barri dels Manxons tenia 47 h el 2001
Reguard
Poble
Poble del municipi de Senterada (Pallars Jussà), enlairat a 812 m alt. a l’esquerra del Flamisell, al S de Lluçà.
L’església de Sant Feliu depèn de la parròquia de Senterada Havia estat possessió dels comtes de Pallars
Trazo
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, delimitat al S pel riu Tambre, diversos afluents del qual drenen el terme.
El nucli és Viaño Pequeño El poblament és disseminat Les activitats principals deriven de l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal manufactures de la fusta