Resultats de la cerca

Jugà en el Centre d’Esports Sabadell durant els anys trenta, i es proclamà campió de Catalunya 1934 i subcampió de Copa 1935

Començà a arbitrar la temporada 1949-50, i la 1963-64 ascendí a primera divisió Es mantingué catorze temporades a la màxima categoria, fins a l’edició 1976-77, i dirigí 152 partits Arbitrà una final de Copa 1967 i en la seva darrera temporada assolí la internacionalitat Un cop retirat, fou informador del Comitè Nacional d’Àrbitres durant quinze temporades

Al començament dels anys quaranta dirigí partits de tercera divisió i poc després arbitrà a primera 1945-48 Posteriorment, esdevingué promotor futbolístic i representant de jugadors

Arribà a l’Espanyol la temporada 1982-83, procedent del Canon de Yaoundé camerunès, després de disputar amb la selecció del seu país el Mundial d’Espanya Jugà a l’equip català vuit temporades 1982-90, amb un total de 272 partits a primera divisió Posteriorment jugà al Sabadell 1991-93, en 50 partits a segona divisió, a l’Hospitalet i a diversos equips d’altres lligues Participà també en els Mundials del 1990 i del 1994, i fou campió de la Copa d’Àfrica 1984 Guanyà dues vegades la Pilota d’Or africana 1979, 1982 i dues més el títol de millor jugador africà de l’any Ja retirat, passà a formar…

Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits

Presidí el Reial Club Deportiu Espanyol 1989-93 i impulsà la transformació del club en societat anònima Dimití durant la celebració de la primera junta d’accionistes 1994

Jugà amb el Vic i el Caudal de Mieres abans d’ingressar al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1955-56 Al març del 1958 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol i la temporada 1958-59 retornà al Sabadell A continuació jugà a primera divisió amb el Valladolid 1959-60 i el Mallorca 1960-61 i en l’edició 1961-62 defensà de nou la porteria del Sabadell El seu darrer equip fou l’Hospitalet 1962-67

Desenvolupà tota la seva carrera esportiva al Centre d’Esports Sabadell 1919-28, on és considerat el millor porter de la seva història Entre el 1921 i el 1924 defensà la porteria de la selecció catalana en quatre ocasions Després de retirar-se, fou entrenador de porters del Sabadell

Ingressà a l’Espanya Industrial 1952-56 procedent de la Penya X de Mataró Amb el filial del FC Barcelona ascendí a primera divisió la darrera temporada i passà al primer equip 1956-59, amb el qual fou gairebé sempre suplent de Ramallets Disputà 35 partits i guanyà una Lliga 1959, dues Copes del Generalísimo 1957, 1959, en què jugà la final contra el Granada, i una Copa de Fires 1958 Posteriorment fitxà pel Valladolid 1959-63, el Llevant 1963-64, el Badalona 1964-65 i el Mataró 1965-67 Defensà la porteria de la selecció catalana en una ocasió 1958

Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres des de l’any 1996, arbitrà tres temporades a segona divisió 2006-09, abans de debutar a primera el 30 d’agost de 2009 Entre els anys 2009 i 2011 dirigí un total de 40 partits en la màxima categoria