Resultats de la cerca

Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona Partí a l’Argentina, on fundà i dirigí l’orfeó del Casal Català de Tucumán Fou director del Conservatorio Fontova de Buenos Aires, i fundador del conservatori de Salta És autor de sardanes i d’una Marxa a 6 x 8 , dedicat a en Francesc Macià i al seu secretari en Ventura i Gassol amb motiu de la seva visita a l’Argentina ca 1928, amb lletra de Ventura Gassol

Davanter, jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1998-2006 procedent de Vélez Sarsfield de Buenos Aires, on havia guanyat quatre Lligues, una Supercopa, una Recopa, una Copa Libertadores i la Copa Intercontinental Amb l’equip blanc-i-blau, disputà 152 partits a primera divisió i guanyà la Copa del Rei 2000 La temporada 2003-04 fou cedit al Tenerife, i el 2008 es retirà jugant al Castelldefels Fou internacional pel seu país d’origen en 3 partits

Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1927 Més tard es doctorà i amplià estudis a Roma, Berlín i la Haia Fou professor de dret internacional a la Universitat de Barcelona i de problemes socials contemporanis a l’Escola d’Estudis Socials Dedicat a l’activitat política, ingressà a Esquerra Republicana Fou secretari tècnic de la Comissió Jurídica Assessora del govern català 1932 Dins de la docència, fou catedràtic a Sevilla 1935 Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya 1936 i sotssecretari d’Afers Estrangers de la República 1939 En acabar la guerra…

Aprengué litografia a París 1882-83 En retornar a Barcelona, dibuixà diversos paisatges i altres quadres sobre esdeveniments de l’actualitat d’aleshores, que publicà en revistes com L’Esquella de la Torratxa 1889-1907, La Ilustració Catalana , El Gato Negro , l’almanac de La Campana de Gràcia , el diari La Tribuna —on fou cronista gràfic d’actualitat—, Catalunya Artística , Pluma y Lápiz , La Hormiga de Oro , etc Illustrà diversos llibres Amb una obra pictòrica prolífica, participà a les exposicions oficials de belles arts de Barcelona entre el 1891 i el 1911 Ensenyà a l’Ateneu Obrer de…

Nus de comunicacions entre la Pampa i les valls andines, és també la primera ciutat vinícola del país Hi són importants també la indústria tèxtil i l’alimentària Té universitat i aeroport Fundada el 1561 per Pedro del Castillo, Pertangué al territori de Xile fins a la creació del vicereialme del Riu de la Plata 1776 El 1861 fou destruïda per un terratrèmol El ferrocarril que la uní amb Buenos Aires darreria del s XIX contribuí al seu ràpid desenvolupament

El grup d’aviació comercial IAG, format per Iberia, Vueling, British Airways i Aer Lingus, anuncia la creació d’una companyia de vols intercontinentals de baix cost amb línies de Barcelona a Los Angeles, San Francisco, Punta Cana i Buenos Aires La nova companyia, de nom Level, busca competir amb Norwegian, que aquest mateix any comença les operacions al Prat amb itineraris similars o coincidents El primer vol de Norwegian té lloc el 5 de juny, amb destinació a Los Angeles

Es presenta a Buenos Aires el manifest Argentina amb Catalunya que rebutja la judicialització del conflicte català i reclama a l’Estat espanyol que l’afronti políticament Entre els signants hi ha Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la Pau, Hebe de Bonafini, membre del collectiu Madres de la Plaza de Mayo, Estela de Carlotto, d’Abuelas de la Plaza de Mayo, Fernando Pino Solanas, senador argentí i director de cinema i Miguel Ángel Estrella, exambaixador de l’Argentina a la UNESCO

Professor en diversos centres universitaris de Veneçuela, de Xile i dels EUA, fou ambaixador a Colòmbia 1947-48, al Brasil 1958-59 i a Mèxic 1963, rector de la Universitat de Caracas 1951-58 i delegat davant la UNESCO 1959 Collaborador de La Nación Buenos Aires, Cuadernos Americanos Mèxic, Revista Nacional de Cultura Caracas, entre les seves publicacions es destaquen De la conquista a la independencia 1944, Pedro Claver, el santo de los esclavos 1950, Los tratos de la noche 1955

Estudià a Madrid i posteriorment anà a Pàdua a perfeccionar el seu estil El 1919 cantà en la companyia del Teatre Victòria de Barcelona, i durant prop de trenta anys actuà en nombrosos teatres d’Europa i Amèrica En retirar-se dels escenaris es dedicà a la docència, primer a Barcelona i Sant Petersburg, i després a Buenos Aires i Tucumán, ciutat on fundà una acadèmia juntament amb Joan Goula Fou autor de l’obra Método para la impostación de la voz

Traslladat d’infant a Alacant, fou deixeble de Llorenç Casanova, de qui fou alumne preferit Obtingué el primer premi al certamen d’Alacant del 1894 Amplià estudis a l’escola de San Fernando de Madrid i viatjà per Holanda, per Bèlgica i per França, on féu una notable sèrie de paisatges postimpressionistes Tanmateix s’especialitzà en flors i natures mortes, sense, però, oblidar la figura i el retrat Exhibí obres a mostres de Puerto Rico, Buenos Aires, Nova York, Mallorca i Barcelona