Resultats de la cerca

Professor a Göttingen 1895, director del Preussisches Historisches Institut de Roma 1903, director general dels Arxius Estatals de Prússia 1915-29 i president de la direcció dels Monumenta Germaniae historica 1919-35 Gran especialista en les ciències auxiliars de la història i editor de fonts Protestant, fou amic de Pius XI Les seves obres més destacades són Die Urkunden Ottos III 1890, Regesta Pontificum Romanorum Italia pontificia 1906-35, Urkunden der Deutsche Karolinger 1932-40 i Weltgeschichte im Mittelmeer 1936 Dels Papsturkunden in Spanien , fets amb l’ajuda 1922-26 de Josep Rius i…

Estudià els raigs catòdics i mesurà, independentment de JJThomson, el quocient e/m entre la càrrega i la massa de l’electró Mitjançant raigs beta de gran velocitat pogué comprovar que la massa dels electrons creix amb la velocitat, d’acord amb la teoria relativista

Després d’haver ensenyat a Munic, Dresden i Viena on ocupà la càtedra de psicologia de la facultat de filosofia, emigrà a Califòrnia Influït per les investigacions de l’escola de Würzburg, s’orientà vers l’estudi experimental del pensament i del llenguatge, i seguí les teories biopsicològiques de l’escola de la Gestalt És autor de Die Gestaltwahrnehmungen ‘Les percepcions de les formes’, 1913, Die geistige Entwicklung des kindes ‘L’evolució psíquica de l’infant’ 1918, Die Krisis der Psychologie ‘La crisi de la psicologia’, 1927 i Sprachtheorie ‘Teoria de la parla’, 1934

Fou influït per l’espiritualisme de Rudolf Eucken, i esdevingué el representant més genuí de la pedagogia neoidealista Escriví Das Gymnasium des 20 Jahrhunderts , ‘L’institut del segle XX’, 1910 i Der Kampf gegen die Lernschule ‘La lluita contra l’escola’, 1912

Estudià medicina i ciències naturals a Estrasburg i Giessen, i fou professor a la Universitat de Zuric Llançat a la política, escriví el pamflet Der hessische Landbote ‘El missatger de Hesse’, 1834, considerat el manifest socialista més important anterior al de Marx i Engels És autor del drama Dantons Tod ‘La mort de Danton’, 1835, on analitza les conseqüències de la Revolució Francesa a partir de l’oposició de Danton i de Robespierre, de la comèdia Leonce und Lena 1836, crítica del conservadorisme burgès, i de Woyzeck , potser la seva obra teatral més important Deixà inacabada la novella…

Doctor en filosofia, estudià botànica amb Karl Wilhelm von Nägeli i química amb Adolf Ritter Baeyer, de qui fou ajudant Fou professor, successivament, a les universitats de Kiel, Tübingen, Breslau i Würzburg L’any 1907 li fou atorgat el premi Nobel de química pel descobriment de la fermentació no cellular Els seus treballs provaren que la fermentació alcohòlica resulta de l’acció química d’uns enzims anomenats zimases, i que no és pas conseqüència —semblantment a qualsevol altra— de cap “activitat vital” exclusiva d’éssers vius, bé que aquests enzims, químicament tipificables, van íntimament…

Èmul dels romanistes holandesos, excellí en el gènere del retrat Margherita Questenberg , 1552, Colònia Conreà també la pintura històrica Tingué dos fills, també pintors Arnold Bruyn i Bartholomäus Bruyn , dit el Jove

Professà a Rostock 1946-58, a la Freie Universität Berlin 1958-59 i a Magúncia 1959-72 Director de l’Auslands und Dolmetscherinstitut de Germersheim Especialista en Ramon Llull, collaborà en diverses revistes europees i publicà, entre d’altrs,  Katalanische Sprache und Literatur Ein Abriss 1975 i Bibliographia Lulliana Ramon-Llull-Schrifttum 1870-1973 1976

Professor a Göttingen 1868 i director de l’Escola d’Egiptologia del Caire 1870-79, fou nomenat bei i després paixà pel kediv Fundà 1863 la revista “Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde”, degana de les egiptològiques La seva obra, molt vasta, s’orientà preferentment cap els estudis demòtics Grammaire démotique , 1855 Dictionnaire hiéroglyphique et démotique 1867-82 i geogràfics Geographische Inschriften altägyptischer Denkmäler , 1857-60 Dictionnaire géographique de l’ancienne Egypte , 1879

Estudià a Leipzig sota la direcció de Georg Curtius i professà allí des del 1887 fins a la mort El 1876 publicà un article sobre les nasals sillàbiques indoeuropees que revolucionà les concepcions aleshores admeses i desfermà una polèmica de la qual nasqué la constitució del grup Junggrammatiker ‘neogramàtics’ i el debat sobre la regularitat de les lleis fonètiques El 1878 publicà, amb Hermann Osthoff, unes recerques morfològiques amb les quals tothom el reconegué com un dels mestres del comparatisme El 1885 publicà Griechische Grammatik , i del 1886 al 1900, juntament amb Berthold Delbrück,…