Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
Rubén de Lera Calero

Rubén de Lera Calero
CN Atlètic-Barceloneta
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Es formà al Club Natació l’Hospitalet, amb el qual ascendí a la divisió d’honor la temporada 2008-09 A partir d’aleshores formà part del Club Natació Atlètic-Barceloneta, i amb aquest club guanyà dos campionats de Lliga 2009, 2010, una Copa del Rei 2009 i dues Supercopes d’Espanya 2010, 2011 El 2007 debutà en la selecció espanyola juvenil i júnior, i aconseguí la medalla d’argent d’aquesta última categoria en els Campionats d’Europa 2008 En categoria absoluta ha estat dos cops internacional i, amb l’Atlètic-Barceloneta, jugà l’Eurocopa de Clubs 2011
Javier de Dalmases Subirana
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
El 1973 entrà a Mundo Deportivo com a gestor de l’arxiu fotogràfic, i també cobria les categories inferiors de futbol Uns anys després seguí la seva primera Volta a Catalunya , i assumí la funció de redactor de ciclisme Des d’aleshores fins al 2009, cobrí 35 edicions del Tour de França i de la Vuelta a Espanya, vint Campionats del Món i quinze del Giro d’Itàlia Collaborà en la revista Ciclismo a Fondo i els setmanals El Ciclista i Meta 2Mil També seguí els mundials d’hoquei, competicions d’handbol i diversos Jocs Mediterranis
Miklós Erdélyi
Música
Director d’orquestra hongarès.
Estudià a l’Acadèmia Franz Liszt de la capital hongaresa amb F Ferencsik i debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat el 1947 Director del Cor de la Ràdio Hongaresa en 1950-52, el 1951 fou nomenat director permanent de l’Òpera de Budapest, càrrec que ocupà fins el 1988 A partir d’aleshores ha estat convidat a dirigir diverses orquestres en teatres d’òpera internacionals, especialment a l’Òpera Nacional Finlandesa de Hèlsinki El 1960 guanyà el premi Franz Liszt, i quinze anys després, el Kossuth El 1963 publicà una monografia sobre F Schubert
Jordi Mitjana Farré
Bitlles
Promotor i jugador de bitlles catalanes.
Fundà el Club de Bitlles COP 1994, i des d’aleshores n’és el president El mateix any impulsà la creació de la Lliga de Barcelona i del Campionat de Catalunya de clubs, i el 1999, del Campionat de Catalunya individual, que guanyà un any 2010 Per equips, guanyà diverses edicions de la Lliga de Barcelona, competició de la qual fou designat millor jugador, i assolí dos subcampionats catalans 1996, 1998 Formà part de la selecció catalana en el Gran Premi Catalunya 2011 Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling 2002-09
Francesc d’Olzinelles
Cristianisme
Eclesiàstic.
Caputxí, anà com a missioner a la Guaiana, d’on tornà vers el 1695 Fou nomenat definidor de l’ordre Combaté la ingerència reial en l’elecció dels superiors religiosos publicà una Alegación de los religiosos hijos de la provincia de Cataluña 1698, per la qual cosa fou empresonat Escapà i es refugià a França El 1700 acudí al nou rei Felip V, que el remeté a la congregació romana de bisbes i regulars Preparà, a Roma, un expedient amb la traducció llatina de la seva Alegación 1702, però la guerra de Successió n'impedí la tramitació Aleshores fixà la residència a Perpinyà
Comabella i Cia Pujol
Aeronàutica
Empresa aeronàutica.
Situada a Sant Martí de Provençals, inicialment es dedicava a aprofitaments d’estany El 1914 feu un tracte amb la fàbrica alemanya d’avions Kondor-Taube per fabricar-ne a Barcelona, però l’inici de la Guerra Mundial ho impedí Aleshores, d’acord amb Salvador Hedilla, pilot santanderí, inicià la construcció del model Hedilla basat en el “Vendôme” francès, amb un dels quals el pilot guanyà la Copa Mallorca vol Barcelona-Palma, juliol del 1916 La mort d’Hedilla forçà l’empresa a fusionar-se amb una altra 1918 i perdé el control de la nova firma, Tallers Hereter, que s’arruïnà
Wilhelm Steinitz
Escacs
Escaquista austríac.
Començà a jugar de molt petit El 1862 guanyà el gran torneig internacional de Londres, enfront d’Anderssen i Paulsen, entre altres, i des d’aleshores hi residí vivint dels escacs El 1866 vencé novament Anderssen i el 1886 fou proclamat campió del món Els èxits prosseguiren fins el 1894, a Amèrica, i el 1896, a Rússia, que fou vençut per Lasker Morí trastocat Amb ell s’inicià l’escola anomenada recent o nova , que afegia a les idees tàctiques de Morphy la descoberta i l’ús de la concepció posicional del joc, que posteriorment desenvolupà Lasker
Sança I de Lleó
Història
Reina de Lleó, Galícia i Oviedo (1037-65) i comtessa i després reina de Castella.
Filla gran del rei Alfons V i d’Elvira Meléndez, fou promesa en matrimoni pel seu germà el rei Beremund III amb el comte Garcia II de Castella, amb el qual s’anava a casar quan fou assassinat 1029 Arran de les paus entre Lleó i Pamplona fou casada ~1032 amb el comte Ferran I de Castella rei des del 1035, fill segon del sobirà pamplonès En morir el seu germà fou coronada reina, amb el seu espòs, a Lleó 1037 Des d’aleshores els regnes de Castella i Lleó restaren units Sembla que, una vegada vídua 1065, es retirà en un monestir
Pere Rosselló i Axet
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’exèrcit arma de cavalleria el 1893 i se'n retirà com a comandant el 1926 Preocupat per l’educació —sobretot física— del jovent, impulsà la creació de l' escoltisme a Barcelona amb la fundació dels Exploradors Barcelonesos en presentar el grup, poc després gener del 1913, al Palau de Belles Arts ja havia reunit un miler de nois Aleshores era capità per això és conegut amb el nom de capità Rosselló Sostingué una gran activitat conferències, diaris, contactes, etc, però el mateix 1913 es retirà, sembla que per interferències del centralisme El 1927 publicà l’obra…
Felip Rodés i Baldrich
Felip Rodés i Baldrich en un retrat de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Llicenciat en dret, destacà en política vinculat al grup d’Esquerra Catalana El 1906 esdevingué secretari del Centre Nacionalista Republicà i arran de la Solidaritat Catalana fou elegit diputat per Balaguer 1907, càrrec que renovà fins el 1923 Participà en l’Assemblea de Parlamentaris de Barcelona 1917 collaborà amb la Lliga Regionalista per intentar forçar una modificació constitucional que posés fi al sistema canovista aleshores encara vigent per aquest motiu acceptà el ministeri d’instrucció pública i belles arts 1917-18, però davant l’actitud d’Alfons XIII, dimití El 1936 fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina