Resultats de la cerca

S’inicià en la boccia amb l’Associació Paràlisi Cerebral ASPACE-ESPORTS S’incorporà com a tècnic i fisioterapeuta de la selecció espanyola de boccia, amb la qual participà en un Campionat del Món 2006, una Copa del Món 2007, els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i els de Londres 2012 Des del 2006 també és entrenador del CE Paralítics Cerebrals PCSport Aquella mateixa temporada fou el seleccionador català, càrrec que abandonà l’any següent per continuar com a tècnic

Fundat l’any 1979, disposa d’equip sènior i equips en categories inferiors Participa en competicions d’àmbit català i estatal, i algunes de les seves gimnastes participaren en Jocs Olímpics, Campionats del Món i Campionats d’Europa En destacà Esther Escolar, campiona del món individual 2003, 2005, Carmen Acedo, quarta classificada en el concurs complet dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i Núria Velasco, present als Jocs Olímpics de Sydney 2000 Fa ús del pavelló poliesportiu dels Camps Elisis

Competí en la categoria de menys de 52 kg, i es proclamà campiona del món 1998 i d’Europa 1998, 2000 També aconseguí quatre medalles de plata, dues en els Campionats del Món 1996, 1997 i dues en els Campionats d’Europa 1996, 2000, la darrera de les quals per parelles El 2001 es retirà de l’alta competició, però el 2002 guanyà la Copa Catalunya de dones musculades i integrà la selecció catalana que competí en el Mundial en l’especialitat bodyform

S’inicià l’any 2001 al Motorclub Sant Andreu en proves de camp a través i descens de bicicleta tot terreny Esdevingué pilot de BMX el 2004 L’any 2007 disputà la Copa del Món de Supercross de Madrid com a únic juvenil espanyol Guanyà diverses mànigues de la Copa d’Espanya i fou segon a l’Open Internacional de Sant Andreu 2008 Participà en mànigues de les Copes de França, Europa i del Món, a més de curses nord-americanes

Fou subcampió del món júnior 1992 Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en els Campionats del Món 1993 i en els Campionats d’Europa 1994 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola, una vegada campió d’Espanya 1993 i cinc vegades campió de Catalunya, tres a l’aire lliure 1990, 1992, 1993 i dues en pista coberta 1993, 1994 Una lesió el feu retirar l’any 1995 Encara conserva la quarta millor marca estatal de tots els temps 1994

Practicà la gimnàstica rítmica fins a quinze anys al CE Montjuïc, l’AE Eixample, el CM Sant Cugat i el CR Penedès Formà part de la selecció catalana i aconseguí dos subcampionats d’Espanya per equips L’any 2005 fou fundadora de l’equip de gimnàstica estètica del CE INEFC, amb el qual guanyà cinc títols estatals consecutius 2005-09 Participà en tots els Campionats del Món i en quatre Copes del Món entre el 2005 i el 2011, any que es retirà

En categoria júnior, fou subcampiona del món 1988 i d’Europa 1989 en la prova de 5 km Establí el rècord d’Espanya absolut de 10000 m en pista 1992 Es proclamà campiona d’Espanya de 10 km en ruta 1992 i de Catalunya en 5 km en pista 1986 Fou nou vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual disputà tres Copes del Món de marxa 1989, 1991, 1993 i els Campionats d’Europa en pista coberta 1989

Debutà en competició el 1984 i disputà cinc edicions consecutives dels Jocs Paralímpics entre Nova York 1984 i Sydney 2000 En la primera participació guanyà la medalla d’or en 4 × 100 m estils i la de bronze en 100 m braça En aquesta darrera prova conquerí l’or, amb rècord del món, a Seül 1988 i la plata a Atlanta 1996 Es proclamà campiona paralímpica en 100 m papallona als Jocs de Barcelona 1992, amb també rècord del món

Geòleg i professor de botànica, basà la seva sociologia en una analogia amb la biologia i s’inspirà en Spencer Director del primer departament de sociologia existent al món, a la Universitat de Chicago, fundà l' American Sociological Review , que aglutinà els principals sociòlegs nord-americans de l’època i influí a tot el món Reformista i evolucionista, anuncià el progrés de la societat industrial i fou un optimista sobre el futur Escriví Dynamic Sociology 1883 i Pure Sociology 1903

Fou l’atleta més destacat en la prova de 400 m tanques, imbatut durant deu anys 1977-87 i en 122 curses consecutives Guanyà la medalla d’or als jocs olímpics de Mont-real 1976 i Los Angeles 1984, la de bronze a Seül 1988 i fou campió del món a Hèlsinki 1983 i a Roma 1987 El seu rècord del món fou vigent fins el 1992, quan en els Jocs Olímpics de Barcelona fou superat pel nord-americà K Young