Resultats de la cerca
Es mostren 1896 resultats
Lina Richarte i Corretgé
Música
Soprano.
Estudià cant i piano a l’Escola Municipal de Música de la seva ciutat natal i el 1948 interpretà al Gran Teatre del Liceu el paper de Donna Elvira Don Giovanni Dos anys més tard fou Liù Turandot al mateix teatre, on també intervingué en diverses funcions de La flauta màgica i Orfeo ed Euridice El 1952 coprotagonitzà la pellícula La danza del corazón , de R Alfonso i IF Iquino, al costat dels cantants M Ausensi i P Torres, i dos anys després cantà I Pagliacci , a Madrid, amb M del Monaco El 1959 protagonitzà al Liceu Amunt , de M Altisent, i la temporada 1960-61 participà en l’estrena de…
Francesc Español Coll

Francesc Español Coll
Federació Catalana d’Espeleologia
Espeleologia
Bioespeleòleg i entomòleg.
Iniciador de la bioespeleologia a l’Estat espanyol, fou, juntament amb Ricardo Zariquiey, Ignacio Bolívar i Manuel Martínez de la Escalera, un dels pioners de l’estudi de la fauna cavernícola iberobalear i es convertí en un dels socis fundadors del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès 1948 Explorà més de mil cinc-centes cavitats i descobrí gairebé un centenar de noves espècies de coleòpters Membre de l’Acadèmia de Ciències i del Centre Superior d’Investigacions Científiques, fou professor d’entomologia a la Facultat de Biologia de la Universitat de…
Joan Casanovas Garolera

Joan Casanovas Garolera (a l’esquerra)
Federació Catalana de Boxa
Boxa
Àrbitre de boxa i dirigent esportiu, pioner de la boxa a Catalunya.
El 1910 fundà el Barcelona Boxing Club, entitat que presidí mentre era secretari del Club Pugilista El 1913 s’inicià en l’arbitratge Fins el 1965, dirigí 3000 combats i participà en els Jocs Olímpics de París 1924, Amsterdam 1928 i Londres 1948, en set Campionats del Món i vint d’Europa El 1923 esdevingué secretari de la Federació Espanyola de Boxa, càrrec que ocupà durant quinze anys, i presidí el Collegi Espanyol d’Àrbitres de Boxa durant molt de temps També exercí com a corresponsal, des del 1918, de la revista parisenca L’Echo Des Sports i com a mànager de boxejadors com Martínez…
Francesc de Paula Oller
Literatura
Periodisme
Advocat, escriptor i periodista.
Jove, marxà de casa per combatre en les files carlines, de les quals fou nomenat oficial El 1875, intervingué en el setge de la Seu d’Urgell fou empresonat per les tropes del general Martínez Campos Fou militant actiu del Partit Tradicionalista, i gran defensor de la causa carlina Fundà i dirigí, a Barcelona, “Lo Crit de la Pàtria” 1883 —per articles del qual fou empresonat diverses vegades—, “Lo Crit d’Espanya” 1889, “La Carcajada” i “El Estandarte Real” A Catalunya fundà diverses associacions catòliques El 1892 emigrà a Amèrica i residí a Buenos Aires, on dirigí les revistes “…
Manuel Sureda i Costas
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Martí Sureda i Vila Titulat el 1919 Treballà a Olot 1919-22 i a Girona 1919-31, amb un breu període a Salamanca 1922 Fou promotor del Boletín de la Agrupación Cinematográfica de la Provincia 1928 i signà la proposta de l’Associació d’Amics del Cinema 1932, que publicà a la revista Reflex Es diferencià dels seus familiars en el fet que la seva obra apareix centrada, a part alguna excepció, en la construcció d’habitatges particulars a Olot les cases Descals —plaça de Clarà—, Coromines —carrer del Pardal—, Mir —carrer de Vilanova-carrer de Panyó—, Transformadora Elèctrica Brutau 1919 i…
Joaquim Amo
Literatura catalana
Prosista i periodista.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de València Republicà federal, fundà i dirigí El Pueblo Monòver, 1900-14, on, amb el pseudònim Cañís , publicà una sèrie d’articles titulats “Cañisaes” Aquests textos, a cavall entre el pairalisme i el localisme, parlen dels esdeveniments i dels habitants d’un Monòver rural en procés d’industrialització Però les “Cañisaes”, lluny de ser motivades per la nostàlgia, pròpia del costumisme, d’unes formes de vida en curs d’extinció, pretenien simplement distreure i divertir els lectors Escrits en valencià dialectal del sud, amb despreocupació idiomàtica i…
Santi Garcia Arnalot

Santi Garcia Arnalot
CT Barcino
Hoquei sobre patins
Porter i entrenador d’hoquei sobre patins.
Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del també periodista Tomàs Garcia Arnalot, s’inicià al Collegi Sant Miquel, marxà una temporada al CH Layetano, i passà al CT Barcino, on debutà a la primera divisió la temporada 1958-59 Fitxà pel Reus Deportiu 1963-79, on formà part de la plantilla més exitosa en la història de l’entitat Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72 i set Lligues 1966-72 També assolí quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Fou 138 cops internacional amb la selecció espanyola, amb la qual conquerí quatre Campionats…
Francesc de Graell i Anglasell
Militar
Militar.
L’any 1732, inicià la formació militar com a cadet en una companyia de dragons del Regiment de Sagunt, amb la qual s’estrenà, en anar a l’expedició d’Orà El 1734 fou nomenat capità del Regiment de Dragons de Villaviciosa, que s’establí a Ceuta El 1736 fou destinat al Regiment de Buenos Aires, i arribà al Riu de la Plata amb la lleva de Martínez Lobato El 1755 anà a la segona companyia de Misiones, a l’Argentina El 1761 era comandant de bloqueig de Colonia, a l’Uruguai Finalment, el 1769, tornà a Catalunya, i s’establí a Barcelona, on fou agregat a la plaça de Barcelona Sollicità…
Imanol Arias

Imanol Arias (2011)
© SEMINCI
Cinematografia
Nom artístic de Manuel Arias Domínguez, actor cinematogràfic castellà.
De petit es traslladà a Ermua País Basc Ha interpretat films de Pedro Almodóvar Laberinto de pasiones , 1982 La flor de mi secreto , 1995, Vicenç Aranda El Lute camina o revienta , 1987, pel qual rebé el premi al millor actor del Festival de Sant Sebastià El amante bilingüe , 1993, i Intruso , 1993, Manuel Gómez Pereira Todos los hombres sois iguales , 1994, Alfonso Ungría África , 1996, Gerardo Herrero Territorio comanche , 1997, Koldo Azkarreta Rigor mortis , 1997, Beda Docampo Feijoó Buenos Aires me mata , 1998, Daniel Burman Esperando al mesías , 2000, Emilio Martínez…
Bernardo O’Higgins
Història
Militar
Militar i polític xilè.
Fill natural d’Ambrosio O'Higgins, estudià a Londres i a Cadis Alcalde de Chillán, el 1810 s’uní als independentistes Ajudat pel sector moderat, s’oposà a Martínez de Rozas i als germans Carrera, i el 1814 fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit Vençut a Membrillar i a Rancagua 1814 pels reialistes, s’exilià a l’Argentina, on s’incorporà a les forces del general José de San Martín 1816 Vencedor a Chacabuco 1817, fou nomenat dictador suprem de Xile i començà una sèrie de reformes Guanyà la decisiva batalla de Maipú 1818, que consolidà la independència de Xile Instaurà una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina