Resultats de la cerca

Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans Entre les seves sardanes cal esmentar Capvespre, Homenatge a la Verge montserratina per a dues cobles, Rondalla, Torrentera avall, Sant Pere de Roda, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, Roses, vila de sirenes , etc Compongué altres obres per a cobla La filadora glossa, Miniatures suite, Impressions pirinenques suite, Nadala glossa, i altres diverses peces per a piano, obres líriques, etc

Fou canonge de la seu de Barcelona 1903 i professor de patrologia al seminari diocesà Es dedicà a la investigació històrica i collaborà a Ciencia Cristiana Les seves obres més remarcables són Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX , en dos volums 1906, i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX , en quatre volums 1918 Ambdues obres són encara avui bàsiques per a l’estudi dels ordes religiosos catalans

Vida Fou músic major d’una banda de regiment Compongué himnes militars i diverses marxes, alguna de les quals assoliren bastant difusió El 1859 publicà a Lleida un Diccionario Enciclopédico de la música , en què es recollien des de fragments de les obres de Francesc Andreví i contemporanis seus fins a referències a obres europees de FJ Fétis i d’altres Bibliografia Complement bibliogràfic Melcior, Carles Josep Diccionario enciclopédico de la música , Imp Barcelonesa de Alejandro García, Lérida 1859

Fill d’un ceramista Fou autodidacte a París Basà la seva reputació en nombrosos busts de marbre o de bronze i féu diversos monuments Hom considera les seves obres mestres l’estàtua de l' Abbé Deguerry 1867, a la Madelaine de París, i la Immaculada Concepció 1887, de l’església de Banyuls de la Marenda Té obres a institucions i museus, entre els quals l’antic de Luxemburg a París, els de Versalles, Besiers, Lió, Narbona i Perpinyà

Fou nen cantor a la catedral de Lleida El 1841 es traslladà a Barcelona, on estudià amb Ramon Vilanova Escriví la simfonia Las dos lápidas , per a orquestra i banda 1862, i algunes òperes, com Gonzalo i Melusina També deixà sarsueles, com L’esquella de la Torratxa i El punt de les dones , basades en obres de Frederic Soler, i música religiosa una Salve Regina en re menor, un Stabat Mater , una missa i algunes obres corals

Format a Manacor 1921 Des del 1823 es donà a conèixer a Palma, on treballà al taller de Josep Lladó La Junta de Comerç el pensionà per anar a estudiar a Madrid Collaborà amb la Real Fábrica de la Moncloa, que dirigia el mallorquí Bartomeu Sureda Treballà en marbre i presentà obres a l’Academia de San Fernando amb èxit Formà part de l’Ateneo Español Entre les seves obres hom destaca Mart i Apollo i Dafne

Estudià a Eaton i Cambridge i viatjà molt per França i Itàlia amb el seu amic el poeta TGray Membre del parlament, més tard es retirà al castell de Strawberry Hill, que féu reconstruir en estil gòtic i on guardà una valuosa biblioteca i collecció d’obres d’art Allí també féu imprimir moltes de les seves obres i dels seus amics Cal destacar la seva novella gòtica The castle of Otranto 1765 Deixà també una correspondència molt interessant

Exiliat per Heliogàbal 222, Alexandre Sever li confià els càrrecs de magister libellorum , membre del consilium imperial, praefectus annonae annonari i prefecte del pretori Fou assassinat pels pretorians Clar i simple en l’estil, les seves obres més famoses De fideicommissis, De appellationibus, De officio consulis , etc el feren un dels cinc juristes indicats en l’anomenada llei de les citacions 426 de Teodosi II i Valentinià III gairebé un terç del Digest és extret de les seves obres

Deixeble de Lluís Romeu, JLamote de Grignon i JBLambert, fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà 1924 i n'esdevingué director l’any 1957 Des del 1928 fou director de l’Escola Municipal de Música de Vic El 1931 fundà l’Orquestra de Cambra de Vic, més tard transformada en Orquestra Municipal És autor de sardanes, com Invocació, Renovellament i Contemplació , i d’obres per a cor i cobla, una Simfonia en fa i diverses obres corals i instrumentals

Desenvolupà un mètode d’anàlisi d’abast universal que combina les referències al context social i històric de les obres a analitzar amb elements de tipus simbòlic Les seves teories han exercit una gran influència sobre la crítica actual, sobretot a través de les seves obres Fearful Symmetry ‘La paorosa simetria’, 1947, estudi sobre l’obra de W Blake, The Anatomy of Criticism ‘L’anatomia de la crítica’, 1957 i The Stubborn Structure ‘L’estructura tenaç’, 1970