Resultats de la cerca
Es mostren 13639 resultats
Sayf al-Dawlà regna a València i Múrcia.
Sayf al-Dawlà regna a València i Múrcia En morir, el poder passa a Ibn ’Iyad 1146-47
baronia de la Joiosa Guarda
Història
Títol senyorial concedit a Sardenya, el 1484, a Jaume d’Aragall, vicari de Sardenya (1477).
Passà als Bellit, als Gualbes que passaren a cognomenar-se Aragall, als Brando i als Crespí de Valldaura
marquesat de Ciutadilla
Història
Títol senyorial concedit el 1702 a Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de Castellar del Vallès, sobre la senyoria de Ciutadilla (Urgell) de la seva muller, Elisabet de Cardona-Rocabertí i de Guimerà, baronessa de Sant Mori.
El títol passà als Cortés de Andrada 1788, als Sentmenat, marquesos de Sentmenat 1824, i als Sagnier 1971
marquesat de Campo Verde
Història
Títol concedit el 1688 a Luis Torres de Navarra y Monsalve.
Passà als González de Aguilar Luis González de Aguilar y Torres de Navarra fou capità general de Catalunya
vescomtat de Montserrat
Història
Títol concedit el 1857 al coronel d’infanteria i diputat Josep Manso i Juliol (Cornellà 1818 — Gràcia 1867), segon comte del Llobregat.
Havia estat el vescomtat previ, i cancellat, del comtat del Llobregat, concedit al seu pare Passà als Barcáiztegui
marquesat de Besora
Història
Títol concedit el 1698 a Narcís Descatllar i de Sarriera, senyor de Besora (Ripollès), de Catllar (Ripollès) i de Rocabruna (Garrotxa), mort el 1707.
Passà als Queralt, comtes de Santa Coloma, i als García de Samaniego, marquesos de La Granja de Samaniego
malar
Anatomia animal
Dit de l’os de la cara situat al costat inferior i extern de l’òrbita, recolzat en el maxil·lar, amb dues apòfisis, una de frontal i una altra de temporal.
En la seva cara externa hi ha el forat zigozomàtic facial, per on passa el nervi així denominat
comtat de Palamós
Història
Títol senyorial concedit el 1484 a Galceran de Requesens i Joan
.
Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, i als Osorio de Moscoso, ducs de Medina de las Torres
baronia de Castellfollit de la Roca
Geografia històrica
Antiga jurisdicció feudal de la Garrotxa (el 1515 comprenia els termes de Castellfollit, Castellar de la Muntanya, Montagut, Sant Joan les Fonts i Begudà).
Pertangué als Santapau, de qui passà als Cruïlles, als Negrell, als Margarit, als Bou i als La Croix
Opole
Ciutat
Capital del voivodat d’Opole, Polònia, a la vora de l’Odra.
Ciment, ceràmica, teixits Capital del ducat d’Oppeln, el 1532 esdevingué possessió dels Àustria El 1742 passà a Prússia